Qui defensa sortir del Govern i qui defensa quedar-se? Les dues ànimes de Junts s'enfronten en la consulta

BarcelonaJa hi ha data i pregunta. Dijous i divendres vinent, 6 i 7 d'octubre, els 6.465 militants de Junts per Catalunya estan cridats a pronunciar-se sobre la continuïtat del partit al Govern. Es dirimirà així el futur de la coalició independentista que governa Catalunya des del 2016. "¿Vols que Junts continuï al Govern de la Generalitat?", és la pregunta que impulsa l'executiva de Junts, que dona el tret de sortida a la campanya dels partidaris del sí i del no. L'ARA ha elaborat una primera galàxia de com s'han anat posicionant darrerament els diferents sectors de JxCat, a l'espera del que diguin públicament aquesta setmana o bé de si canvien d'opinió en funció de com avancen els esdeveniments. Segons el secretari general Jordi Turull, que ha ofert una roda de premsa aquest dilluns, no hi ha "risc" de fractura interna, però ara mateix ningú s'atreveix a fer un pronòstic del resultat. "Espero que no sigui un empat", ha ironitzat en al·lusió a l'empat de la CUP l'any 2016 sobre la investidura d'Artur Mas.

Els mateixos lideratges de la formació tenen parers diferents sobre el que cal fer a partir d'ara i està clar que tots els sectors faran sentir la seva veu. Ara la fotografia es podria resumir de la següent manera: el borrasisme i el puigdemontisme, que no sempre han coincidit en els seus posicionaments, es decanten per sortir de l'executiu davant de l'actitud d'Esquerra, mentre que el turullisme –format per bona part del sottogoverno i exdirigents de CDC– i la majoria de consellers del Govern volen mantenir-se dins l'executiu perquè consideren que només així Junts tindrà incidència en l'agenda política. Jordi Turull no s'ha posicionat encara –és una incògnita què acabarà fent–, però en roda de premsa ha assegurat que ho farà arribar a la militància. "Un secretari general no es posa de perfil", ha dit. ¿Serà el mateix que defensarà Laura Borràs? Turull no ho ha explicitat, però ha llançat un avís: ha recordat que fins ara sempre han actuat per "unanimitat" en totes les decisions.

Ara mateix al sector institucional, favorable a quedar-se al Govern, s'hi poden comptar de forma clara els consellers Jaume Giró i Victòria Alsina, així com l'exsecretari general Jordi Sànchez. La titular d'Exteriors, que s'ha fet militant aquest cap de setmana per defensar el manteniment de l'executiu, ho ha deixat clar en un fil de Twitter: "No hi ha compromís més ferm ni honor més gran que representar Junts i el seu projecte polític des del Govern [...]. Només si liderem nosaltres assegurem la representació del 52%". Giró ja es va pronunciar a mitjans de setembre: "Un Govern amb Junts és molt millor pel país que un Govern sense Junts". També l'exalcalde Xavier Trias, en declaracions a Catalunya Ràdio, s'ha reafirmat en que seria "erroni" i "equivocat" trencar la coalició de govern i ha deixat la seva candidatura a l'Ajuntament de Barcelona en l'aire mentre duri la incertesa. L'exconseller Joaquim Forn també s'ha posicionat en la mateixa línia al Més 324. "Vinc d'una cultura política que aprofita qualsevol escletxa per fer, per guanyar", ha asseverat.

També es troben en la idea de defensar la permanència al Govern les conselleres provinents de CDC –com Lourdes Ciuró i Violant Cervera–, així com els exconsellers Josep Rull i Damià Calvet, tot i que aquest darrer no podrà fer campanya públicament perquè és membre de la sindicatura electoral.

Aquest dilluns a la nit, pels grups de missatgeria dels militants de Junts ja es fa córrer l'argumentari per no trencar amb ERC, al qual ha tingut accés l'ARA. Es tracta d'un decàleg per "reforçar el govern independentista" i exposa els següents motius: "Abandonar el Govern és renunciar a aquelles eines que van fer possible la victòria de l'1-O i debilita l'independentisme". "Des del Govern es poden impulsar polítiques per ajudar els sectors més afectats per la crisi econòmica". O també afirmen que "des de les institucions es pot fer la força necessària per fer possible l'amnistia i l'autodeterminació". I acaben amb una pregunta que denota que no veuen cap benefici en estar a l'oposició: "Hi ha molts partits i sectors que ens volen fora del Govern. ¿Com ens acosta a la independència sortir del Govern? Demostrem que Junts és un partit d'estat, responsable i compromès" quedant-nos a la coalició –asseguren.

La resposta a aquestes preguntes no trigarà a arribar, ja que el sector més procliu a sortir de l'executiu també prepara un argumentari. El primer a dir-ho públicament ha sigut el diputat Jaume Alonso-Cuevillas, de l'entorn més directe a Borràs, i que ha anunciat que aquest dimarts exposarà detalladament els seus motius a la xarxa.

El fet que no hi hagi hagut avenços en la darrera negociació amb Esquerra ha fet que veus indecises s'hagin sumat a l'oposició a Pere Aragonès. Tal com va explicar l'ARA, l'entorn de Puigdemont es decantava per fer-ho en cas que els republicans –com ha passat– no es moguessin. Aquí s'hi troba l'exvicepresident Jordi Puigneró, la consellera Gemma Geis, el portaveu Josep Rius o Albert Batet, tot i que no s'ha mullat públicament i mantindrà una actitud prudent a l'hora de posicionar-se pel càrrec de president del grup parlamentari.

Debat dins la direcció

Precisament per aquesta diversitat d'opinions era clau la pregunta de la consulta. Hi havia dues opcions sobre la taula: o fer una pregunta tan neutra com sigui possible i deixar que fos la militància que s'expressés en un sentit o altre o que des de la direcció es marqués una línia clara. Al final s'ha aconseguit una fórmula a mig camí perquè la direcció està dividida 50-50 entre els favorables de mantenir-se i quedar-se a l'executiu; s'ha acordat un preàmbul que recorda els incompliments d'Aragonès de l'acord de legislatura i que, per tant, a priori podria beneficiar als que volen trencar l'executiu; mentre que la pregunta s'ha mantingut neutra i fins i tot podria semblar més procliu a les tesis dels que volen mantenir la coalició perquè fa servir el verb continuar en lloc de sortir de l'executiu. Amb el resultat de la consulta Junts evidenciarà quina correlació de forces té internament i, sobretot, quin partit vol ser.