L’advocat de Puigdemont creu que no el poden inhabilitar sense judici

BarcelonaLa instrucció de la causa contra l’independentisme afronta la recta final i el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena dictarà properament la interlocutòria de processament contra els investigats. El govern espanyol preveu que quan emeti aquesta resolució, que posa punt final a la fase d’instrucció i dona pas al judici, els diputats a la presó -Oriol Junqueras i Jordi Sànchez- o a l’exili -Carles Puigdemont i Toni Comín- seran inhabilitats per exercir funcions o càrrecs públics. Aquesta teoria, abonada ahir pel ministre de Justícia, Rafael Catalá, és rebatuda per l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas. El lletrat recorda a l’ARA que la jurisprudència del Tribunal Constitucional només preveu aplicar la inhabilitació preventiva en el cas de bandes terroristes.

Catalá va encendre ahir la polèmica quan, en una entrevista a Antena 3, va donar per fet que els presos i exiliats seran inhabilitats abans del judici en aplicació de la llei d’enjudiciament criminal (LECrim). “Hi ha una interpretació que diu que quan es produeix un processament per delictes greus o rebels, abans fins i tot d’esperar la sentència, ja hi ha una inhabilitació”, va afirmar el ministre. I va sentenciar: “Jo entenc que quan es dicti la interlocutòria de processament, totes les persones que hi estiguin dins seran inhabilitades”. Una mesura que, segons els seus càlculs, s’aplicaria a partir de la primavera.

L’article 384 bis de la LECrim, però, preveu que, un cop es dicti interlocutòria de processament, se suspengui automàticament un càrrec públic si es compleixen dos supòsits. El primer és que el jutge decreti presó provisional contra ell; el segon, que se l’acusi “per delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels”. Cuevillas assegura que no es pot entendre que el terme “rebel” es refereixi al delicte de rebel·lió i apunta a la sentència 199/1987 del Tribunal Constitucional (TC) com a font de jurisprudència.

Davant dels recursos presentats pel Parlament de Catalunya i pel del País Basc contra la llei a la qual es refereix el ministre, el TC va definir què significava el terme “rebel”. “Per definició, la rebel·lió la realitza un grup que té el propòsit de fer ús il·legítim d’armes de guerra o explosius, amb la finalitat de produir la destrucció de l’ordre constitucional”. El TC recorda que la LECrim equipara la integració en una organització rebel a la integració en una banda armada, “referint-se a la utilització d’armes de foc, bombes, granades, substàncies o aparells explosius o incendiaris de qualsevol mena”. Tot i que el Suprem i la fiscalia mantenen Junqueras, Sànchez i també Joaquim Forn i Jordi Cuixart a la presó per evitar “episodis de violència”, Cuevillas descarta que se’ls pugui considerar rebels ni a ells ni al president i als consellers que són a Brussel·les.

L’altra opció perquè el jutge els apliqués la inhabilitació preventiva seria considerar que el terme “rebel” es refereix a algú que ha fugit de la justícia. Una qüestió que, aleshores, no es podria aplicar als presos polítics, però tampoc als exiliats. A Brussel·les, Puigdemont, Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret es van posar a disposició de la justícia quan es va cursar l’euroordre de detenció contra ells. Si el jutge pretén inhabilitar-los abans de la sentència hauria de tornar a cursar l’euroordre i confiar que no es presentessin davant del jutge, sosté Cuevillas. Un fet improbable tenint en compte els precedents.

Separació de poders?

Ara bé, la defensa de Puigdemont és conscient que, com s’ha anat veient durant la instrucció, el jutge podria optar per una “interpretació innovativa” de la llei i prendre una decisió [la inhabilitació preventiva] que considera que no s’ajustaria a la llei.

Al marge del que acabi passant, les paraules de Catalá -avalades posteriorment per l’exministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo- van ser censurades ahir pel PDECat i ERC, però també pel PSOE i, fins i tot, Cs. Els independentistes van veure les declaracions del titular de Justícia com una mostra de la manca de separació de poders a l’Estat, i els republicans van anunciar una bateria de preguntes al Congrés sobre el tema.