La defensa de Puigdemont confia guanyar el suplicatori al TJUE
El procés està temporalment aturat pel covid-19
Brussel·les / BarcelonaAmb l’arribada de la pandèmia del coronavirus el suplicatori dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí va quedar en punt mort. Es va aturar en la fase inicial i encara no hi ha data per reactivar-lo, però la defensa dels exiliats ja té clara quina serà l’estratègia: demostrar l’arbitrarietat de la justícia espanyola. I, tot i que veuen difícil una victòria a l’Eurocambra -el PP, el PSOE i Cs pertanyen als tres grups més nombrosos de la cambra-, confien en el recurs d’anul·lació posterior al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si se’ls retira la immunitat. Aquesta és la via amb què són més optimistes perquè consideren que els grups al Parlament Europeu es guiaran per motivacions polítiques i no pas jurídiques.
Que la justícia belga denegués l’extradició de l’exconseller Lluís Puig -no era aforat i el tribunal va determinar que el Tribunal Suprem no era l’òrgan competent per emetre’n una euroordre- representa nova munició per al suplicatori. Els advocats apunten que en el futurible escenari d’un recurs al TJUE, difícilment el tribunal europeu contradirà el jutge del cas. De fet, els advocats creuen que el Suprem tampoc era competent per demanar el suplicatori a l’Eurocambra perquè quan es va emetre l’última euroordre la tardor del 2019 cap d’ells era aforat. Per tant, si perden la batalla al ple del Parlament Europeu encara poden jugar la partida a la justícia europea i, finalment, la immunitat i l’ordre d’extradició recauria al mateix jutge belga que ja va decidir no acceptar la de Puig.
Però primer toca encarar el suplicatori a la cambra, que la defensa vol convertir en un judici al judici del Procés. Sumat al cas de Puig, el canvi de les regles del joc que el Suprem va imposar per decidir sobre l’article 100.2 del reglament penitenciari, que permetia als presos polítics sortir a treballar o a fer voluntariat, és un altre exemple que els eurodiputats exposaran per intentar demostrar que la justícia espanyola no és imparcial. El dictamen del grup de treball sobre detencions arbitràries de l’ONU, que va afirmar que la presó preventiva dels líder catalans era “arbitrària”, també formarà part de la llista de proves de la defensa. “L’Eurocambra anirà en contra de l’ONU?”, es pregunta Gonzalo Boye, advocat dels exiliats.
Altres arguments responen a causes que passen més inadvertides: el març passat, l’advocat d’un acusat per conduir a Badalona amb un carnet albanès fals es va poder personar a la causa en nom del seu client -en aquell moment il·localitzable-. El vistiplau el va donar el TJUE, després que la justícia espanyola li fes arribar la qüestió. Aquesta situació difereix de la que van viure els advocats dels exiliats, que a la causa per l’1-O van demanar personar-se en nom dels exiliats però durant la instrucció el Suprem els hi va denegar i va preferir no presentar cap causa prejudicial a Europa. En aquest sentit, la defensa també ampliarà horitzons i posarà l’exemple d’altres suplicatoris denegats a països de dins i fora de la UE.
El camí fins al suplicatori
El procés que encararan els exiliats serà bastant més llarg del que es preveia. Per retirar la immunitat d’un eurodiputat primer s’ha d’avaluar a la comissió d’afers jurídics, on un ponent s’encarrega de l’informe i els eurodiputats implicats es podran defensar. Posteriorment, la comissió emetrà una recomanació a l’Eurocambra, que en sessió plenària decidirà si els hi retira o no la immunitat. Però que se’ls aixequi la immunitat no vol dir en cap cas que deixin de ser eurodiputats o que se’ls consideri culpables. És tan sols un procediment tècnic per permetre que la justícia faci la seva feina.
Ara mateix els tres eurodiputats es troben a l’inici del procés. Ja se’ls ha assignat un ponent, l’ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, que s’encarrega dels informes. Però el reglament del Parlament Europeu obliga que el procediment es tracti en la més estricta confidencialitat i no han trobat la manera de garantir-ho de manera telemàtica en temps de pandèmia.
Un dels punts conflictius per als exiliats catalans és que la presidència de la comissió estigui en mans de l’eurodiputat de Cs Adrián Vázquez, malgrat que no participi en el suplicatori. “Considerem que atempta contra el bon govern”, apunta Boye. En aquest comitè també hi ha representats Ibán García del PSOE i Esteban González Pons del PP.