La defensa de Madí demana la nul·litat de Volhov per ser una investigació "prospectiva"

BarcelonaLa defensa de l'empresari i exsecretari de comunicació de CDC, David Madí, ha presentat la nul·litat de ple dret de tota la investigació Volhov al·legant que se li ha vulnerat el dret fonamental al secret de les comunicacions. En un recurs d'apel·lació presentat davant l'Audiència de Barcelona, avançat per Catalunya Ràdio i al qual ha tingut accés l'ARA, la seva advocada Olga Tubau afirma que la Guàrdia Civil i el jutge van autoritzar la intervenció del seu telèfon mòbil sense tenir "ni un sol element objectiu i concret" que li permeti sostenir la seva tesi: la sospita que s'estaven desviant fons públics per obtenir criptomonedes i escapar del control de les autoritats europees.

En aquest sentit, considera que li van intervenir el telèfon per investigar-lo de manera integral sense indicis clars: "Aquesta manera de procedir és pròpia d'una investigació prospectiva prohibida constitucionalment". El secret de les comunicacions, diu l'escrit, no pot ser incomplert per "satisfer la necessitat genèrica de prevenir o descobrir delictes" o per "esvair sospites sense base objectiva que sorgeixin dels encarregats de la investigació". Si no fos així, diu la defensa de Madí citant jurisprudència dels tribunals, no hi hauria cap "garantia constitucional".

Remarca que ni Madí ni els empresaris Xavier Vendrell, Oriol Soler i Xavier Vinyals són càrrecs públics i que de les converses intervingudes tampoc es pot deduir que volguessin utilitzar fons públics per a criptomonedes. "No hi ha cap element concret que permeti raonablement inferir que el senyor Madí tingui disponibilitat sobre fons públics de manera directa o indirecta". I afegeix també que mantenir relacions amb persones que exerceixen funcions polítiques o "compartir-hi projectes, idees o crítiques" no comporta l'existència d'una "influència efectiva sobre els càrrecs públics amb capacitat de desviar fons" ni "resulta per si sol un delicte".

La demanda de nul·litat s'agafa a l'oposició de la Fiscalia a les intervencions telefòniques. A parer seu, el ministeri públic va posar en relleu en el seu moment –l'estiu del 2019– que la petició de la Guàrdia Civil no complia els requisits necessaris per ser autoritzada, ja que en cas contrari les "intervencions vulnerarien el dret fonamental al secret de les comunicacions". Tanmateix, el jutge Joaquín Aguirre hi va donar llum verda, així com va fer amb la resta de pròrrogues. En relació a aquest fet, l'escrit diu: "El jutge no pot adoptar el paper passiu de vicari de l'activitat policial que es limita a acceptar sense control el que digui d'ofici la policia".

La defensa de Madí cita jurisprudència del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans per argumentar la nul·litat. "És precís que la intromissió dels poders públics en una esfera d'intimitat protegida per un dret fonamental sigui necessària i estigui suficientment justificada [...] amb l'existència de dades objectives que permetin fonamentar la participació en un delicte", relata la lletrada. I afegeix una sentència d'Estrasburg: "Per acordar mesures que restringeixen drets individuals és necessària una previsió legal suficient i una prèvia justificació". Uns requisits que, segons la defensa, no s'han complert en l'operació Volhov.

Marlaska avisa que investigaran les filtracions

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat aquest dimecres durant la sessió de control al Congrés que tant el seu equip com les forces i cossos de seguretat de l'Estat investigaran les filtracions relacionades amb l'operació Volhov. "Les considero intolerables", ha reblat en resposta a una pregunta d'ERC, informa Mariona Ferrer i Fornells. Al seu parer "generen judicis paral·lels i la seva finalitat no és inòqua, sinó que prova de pertorbar les investigacions judicials intentant generar un sentit contrari a la veritat judicial". Marlaska ha aprofitat per recordar que ja té sobre la taula l'avantprojecte de reforma de la llei d'Enjudiciament Criminal, que contempla que només la Fiscalia pugui informar als mitjans d'una operació en curs per evitar filtracions.