La defensa de Laura Borràs demana l'amnistia al Tribunal Suprem

Madrid / BarcelonaLa fins ara presidenta de Junts, Laura Borràs, ha presentat un escrit al Tribunal Suprem per tal que se li apliqui l'amnistia en el marc de la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, segons ha pogut saber l'ARA. L'expresidenta del Parlament va ser condemnada el març de 2023 a quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental per la seva gestió al capdavant d'aquesta entitat entre el 2013 i el 2018. Tot i que Borràs sempre va defensar que era víctima d'una persecució pel fet de ser independentista i es va negociar si un cas com el seu podia entrar en la llei d'amnistia, el redactat final de la norma deixava poc marge per incloure-l'hi, atès que no té a veure amb el Procés. Ara bé, l'advocat de la juntaire, Gonzalo Boye, fa el pas davant del Suprem, que ha de resoldre un recurs de cassació en contra de la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Com ho argumenta? L'escrit del 7 d'agost de 2024, al qual ha tingut accés aquest diari, diu el següent: "Laura Borràs i Castanyer va desenvolupar la seva funció com a directora de la ILC amb el fi de promoure les lletres catalanes, en el marc d'un govern amb vocació netament processista. De tal manera que en les eleccions del Parlament del 2017 va ser elegida diputada al Parlament i al maig del 2018 nomenada consellera de Cultura. Totes aquestes fites en la seva activitat política són les que, en paral·lel, es van produint en un procés penal que es va intensificar a mesura que la meva mandant va anar assumint visibilitat i transcendència política, amb un perfil intensament independentista, dins d'un partit polític el líder del qual es trobava llavors i es troba ara a l'exili".

Per aquest motiu, el lletrat considera que el cas de la ILC té cabuda en el següent article de la llei d'amnistia: "S'entendran compresos els actes vinculats directament o indirectament al denominat procés independentista desenvolupat a Catalunya o als seus líders en el marc d'aquest Procés, i realitzats pels qui, de forma manifesta o constatada, haguessin prestat assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol tipus, representació, protecció o seguretat als responsables" d'aquest episodi polític. També subratlla que la llei també identifica com a actes amnistiables aquells que tinguessin com a finalitat "divulgar el projecte independentista", i és en el que, segons l'advocat, "consistia l'activitat desplegada per la Sra. Borràs i Castanyer a l'Institut de les Lletres Catalanes, perquè per al projecte independentista la llengua és un dels pilars en què se sustenta".

Afegeix que Borràs va ser directora general de la ILC durant el període que comprèn la norma, que empara els actes des del novembre del 2011 fins al novembre del 2023. En l'escrit, Boye subratlla, a més, que no existeix cap "enriquiment personal" en el cas de la ILC ni "tampoc en les arques públiques". Motiu pel qual, insisteix, Borràs també mereixeria l'indult que ja va demanar parcialment el TSJC.

L'escrit fa èmfasi en el fet que la norma té la finalitat de "normalitzar" la situació política a Catalunya i que aplicar-la també a Borràs permetrà "descongestionar els tribunals i reduir la càrrega processal relacionada amb els esdeveniments del procés sobiranista, permetent als òrgans judicials i administratius centrar-se en assumptes de més rellevància per a la societat en general, realment delictius".

Des de l'entorn de Borràs asseguren que l'expresidenta del Parlament no li va demanar al seu advocat que fes aquest escrit i que es tracta d'una decisió tècnica de Boye. Diuen que és un pas "instrumental" per poder després acudir a totes les instàncies, també europees.

Fonts de l'alt tribunal consultades per l'ARA confirmen que tenen pendent resoldre aquesta petició. Quin marge hi ha? Els magistrats han d'escatir que els delictes pels quals va ser condemnada no estiguin exclosos de la norma, tal com passa amb alguns supòsits de la malversació, el terrorisme, la tortura, la traïció i actes que afectin els interessos financers de la Unió Europea i que siguin coherents amb la llei d'amnistia: bàsicament, que es pugui entendre que a Borràs la van condemnar per actes relacionats amb el Procés.

Antecedents

Dins el moviment sobiranista el seu cas sempre ha generat divisió. Quan era presidenta del Parlament, Esquerra i la CUP, juntament amb el PSC, van avalar la seva suspensió com a diputada quan se li va obrir judici oral, considerant que el seu cas estava relacionat directament amb la corrupció. La sentència del TSJC considera provat que ella, com a màxima responsable de contractació de la ILC, va decidir "personalment", "de forma directa" i "sense sotmetre's" a les normes de contractació pública, que l'informàtic Isaías Herrero seria qui s'encarregaria del portal web i d'altres encàrrecs de la ILC que van anar sorgint amb el temps. En total, se li van atorgar contractes per un valor aproximat de 300.000 euros. Boye, en el seu escrit, replica: "La mateixa sala va entendre que el treball dut a terme pel coacusat Isaías Herrero per a la ILC va ser de completa satisfacció per a l'entitat".

Abans que l'acord per l'amnistia fos realitat l'octubre de l'any passat, Junts havia defensat públicament una amnistia àmplia que també beneficiés Borràs. Així ho va explicar la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, en una entrevista a l'ACN, i la implicada s'hi va sumar. "Amnistia per a tots els represaliats independentistes com a punt de partida per solucionar el conflicte polític. I sí, lawfare = persecució política i repressió", va piular Borràs. Fa uns mesos, quan l'amnistia va veure la llum al Congrés i va entrar en vigor, va manifestar que era "secundari" si ella s'hi podia acollir o no, i que deixava la decisió en mans de la seva defensa. Els seus advocats, finalment, sí que han fet la sol·licitud al Suprem.