El fiscal Horrach insisteix en no jutjar la infanta i aporta un informe per avalar-ho

PalmaLa primera sessió del judici del cas Nóos ha començat aquest matí a Palma amb el debat sobre les qüestions prèvies, que en un judici normal passen molt desapercebudes, però que en aquest cas poden determinar, per exemple, si es jutjarà o no finalment la infanta Cristina. L'advocat de la infanta Cristina Jesús María Silva ha reclamat 'in extremis' que no es jutgi la seva clienta i ha posat en dubte que això es pugui fer si només l'acusa l'acusació popular i s'hi oposen la Fiscalia i l'Estat. El fiscal anticorrupció Pedro Horrach, com l'advocada de l'Estat, s'ha afegit als seus arguments. Horrach ha dit que jutjar-la seria "una discriminació no justificada" i a la tarda fins i tot ha aportat un informe de la cap de la unitat central de coordinació de delictes contra Hisenda, Caridad Gómez, que avalaria que no es pot jutjar la infanta. De moment, això sí, avui la germana del rei d'Espanya s'ha assegut al banc dels acusats amb el seu marit, Iñaki Urdangarin, el seu exsoci a l'Instituto Nóos, Diego Torres, i els altres 15 acusats del cas.

El fiscal Pedro Horrach ha fet una defensa encesa dels motius per no jutjar la infanta. Ha dit que, només amb la voluntat de l'acusació popular, sense el suport de l'acusació particular ni de la Fiscalia, jutjar-la seria "trencar la doctrina emanada fins ara pel Tribunal Suprem i una discriminació no justificada a dues ciutadanes"-en referència a la infanta i a Ana María Tejeiro, dona de Diego Torres, en la mateixa situació que la germana del rei. El fiscal ha defensat que en altres casos en la mateixa situació d'altres ciutadans s'havien salvat del banc dels acusats i ha posat com a exemple una sentència de l'Audiència de Biscaia.

Silva ha reclamat l'anul·lació de l'acusació en contra de la infanta perquè no compta amb el suport de la Fiscalia ni de l'Advocacia de l'Estat i vulnera els seus "drets fonamentals". Ha explicat que una acusació només duta a terme per l'acusació popular –en aquest cas, Manos Limpias– ha estat ''un malson'' de juristes destacats. No ha demanat l'aplicació de la doctrina Botín. ''Demanem que s'apliqui la jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem'', ha afirmat, i ha citat tres sentències, incloent-n'hi una del 2010 amb ''dues afirmacions decisives'': Una que diu que ''no és admissible'' l'obertura d'un judici oral només amb l'acusació popular si s'hi han oposat l'acusació particular i la Fiscalia, només l'admet quan no hi ha possibilitat d'acusació particular. I l'altra, en què diu que es constata per aquest tema una doctrina del Tribunal Suprem ''vinculant per als òrgans de la jurisdicció''.

Horrach ha insistit en els mateixos arguments i ha recordat, per deixar clar que fa la seva feina, que els casos Palma Arena i Nóos van començar amb les investigacions de la Fiscalia. Ha afegit que si la Fiscalia, que representa l'Estat, i l'acusador particular, que representa el perjudicat, determinen que algú no té responsabilitats penals ''l'única resposta judicial possible és l'arxiu de la causa'' en allò que l'afecta. També ha criticat de manera indirecta l'actitud del jutge instructor del cas, José Castro, amb qui manté un enfrontament sobre aquest tema, acusant-lo de voler canviar les lleis: "sembla ser que a través de determinades interpretacions es pretenen fer canvis legislatius que només es podrien fer amb la modificació de la llei".

Segons l'advocat només es pot sostenir una acusació en solitari per part de l'acusació popular quan el perjudicat és "difús", un col·lectiu molt ampli, com en els casos dels crims contra el medi. Considera, en canvi, que un delicte contra la hisenda pública, com en el que s'acusa la infanta, no té la societat com a perjudicada, sinó una administració concreta: l'Estat, com si fos un particular. Segons Horrach només es pot aplicar un "caràcter difús" a l'administració pública "des del punt de vista sociològic" i no legal. O sigui: per la sociologia "Hisenda som tots", per la llei, no. ''Amparar-se en l'expressió 'Hisenda som tots' significa desconèixer una premissa bàsica en l'àmbit dels delictes contra la hisenda pública'', segons el fiscal.

Silva ha recordat que des del 2009 fins a l'actualitat hi ha set pronunciaments d'audiències provincials en el mateix sentit que aquesta doctrina del Tribunal Suprem, ha afirmat l'advocat. També ha demanat que no es decideixi sobre aquesta qüestió quan es dicti la sentència, perquè, a més, no creu que pugui prosperar cap recurs al Tribunal Suprem. El fiscal ha insistit que "si no hi ha un procés previ de comprovació d'infracció tributària i delimitació d'una quota tributària superior al límit legal [120.000 euros] per part de l'Agència Tributària no hi ha delicte fiscal" i ha afegit que fins i tot en els casos en què la quota defraudada és superior als 120.000 euros "la normativa permet que es pugui regularitzar sense que hi hagi conseqüències penals". Ha arribat a dir que "la legitimitat de la justícia penal" no pot ser el camí per justificar les "conviccions morals" de ningú. "Espero que tornin la justícia al lloc que li correspon, perquè les aparences són només miratges", ha rematat.

Manos Limpias no vol que s'estigmatitzi la infanta

L’advocada de l'acusació popular al cas Nóos que exerceix el sindicat ultra Manos Limpias, Virgínia López Negrete, ha defensat que l’anomenada “doctrina Botín” és “inaplicable” a la infanta Cristina. Negrete s'ha queixat dels intents de la Fiscalia i l’Advocacia de l'Estat d’apartar-los de la causa i ha defensat la legitimitat de les seves accions. "En aquest judici s’està dirimint la permanència de l’acusació popular en l’ordenament jurídic espanyol", ha deixat anar. L’advocada ha anat més enllà i ha afirmat que la doctrina Botín perjudicaria a la infanta perquè "quedaria estigmatitzada socialment" si no se li permet defensar-se en un judici just. Negrete ha acusat, a més, a la Fiscalia de defensar “amb més ímpetu” els drets processals de la infanta que els de la resta dels acusats.

Les primeres qüestions prèvies que s'han plantejat al judici han estat per part dels advocats d'acusats valencians com l'exsecretari autonòmic d'Esdeveniments del govern valencià, Luís Lobón, i l'exdirector gerent de l'empresa de la Ciutat de les Arts i les Ciències, José Manuel Aguilar, que han reclamat que els seus defensats es jutgessin a València i no a Mallorca. "Al senyor Lobón no se li atribueix cap fet punible que no s'hagi comès a València, no hi ha cap norma legal que digui que han de ser jutjats fora del territori de València", ha dit l'advocat Vicente Grima. El fiscal anticorrupció Pedro Horrach ho ha descartat perquè implicaria repetir gairebé tot el judici a València i tornar a prendre declaració a més de 200 persones.

Manuel González Peeters, l'advocat de l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres, i la seva dona, Ana María Tejeiro, també ha reclamat que s'anul·li tot el procés judicial del cas Nóos, cosa que ja havia demanat abans i se li havia denegat. Tot el procés s'ha fet a partir d'un requeriment a Diego Torres i l'Instituto Nóos quan encara no estaven imputats, segons ha dit Peeters, i només eren testimonis. Això va fer que no es poguessin negar a lliurar-la i sobre aquells documents ''es fonamenta absolutament tota aquesta causa''. Ha recordat que ''allò que s'aporta a una causa en qualitat de testimoni no es pot fer servir per encausar aquella mateixa persona en la causa''. Horrach, per la seva banda, li ha contestat que Torres "no només coneixia els seus drets com a imputat" quan va lliurar els documents "sinó que quan va presentar la documentació de què parla constantment va presentar la que va voler i com va voler".