Tribunals

La defensa d'Argimon incrimina Vergés en el retard de la vacunació dels policies espanyols: "La consellera demana parar-ho"

Aporta al jutjat un conjunt de 'whatsapps' per desvincular-se de la decisió

ARA
i ARA

BarcelonaEl 24 de març del 2021, un any després de l'inici de la pandèmia, s'havia vacunat de covid-19 el 77% dels agents dels Mossos d'Esquadra, el 68% de la Policia Local i el 77% de la Guàrdia Urbana. Només s'havia administrat la vacuna, però, al 2,9% dels agents de la Guàrdia Civil i al 3,6% dels efectius de la Policia Nacional destinats a Catalunya. Dos dies abans, el 22 de març, la llavors consellera de Salut, Alba Vergés, va acudir a una reunió del Consell Interterritorial de Salut, que depèn del ministeri de Sanitat. Enmig de la trobada, Vergés va enviar un whatsapp a Josep Maria Argimon, llavors secretari de Salut de Pública: "Tots volen acabar [la vacunació de] grups essencials". Acompanyava aquest missatge d'una emoticona amb cara de sorpresa.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Entre els grups essencials hi havia la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. "Nosaltres compaginarem, com hem fet sempre", va respondre Argimon. En el mateix missatge, va apostar per "recuperar els col·lectius essencials que quedaven pendents". L'endemà, el 23 de març, Judit V., una integrant del gabinet de la consellera Vergés, va enviar un whatsapp a Carmen Cabezas, responsable del calendari de vacunació: "De moment hem decidit no continuar vacunant els essencials..." No rep resposta i insisteix: "Hello una altra vegada, he, he! Què fem amb relació a la GC i PN (Guàrdia Civil i Policia Nacional)? Crec que haurien d'anar amb criteri d'edat. Com ho veus, tu?" Cabezas respon: "Jo crec que els hem de fer tots, perquè si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres CCAA i amb altres cossos de seguretat". La resposta de la membre del gabinet de Vergés va arribar en forma de correu electrònic: "Carmen, parlant amb HC (Honorable Consellera Vergés) i SC (Marc Ramentol, secretari general de Salut), no veuen GC i PN totes les edats, veuen per franja de 60 a 65". L'endemà Cabezas va rebre un nou missatge de Judit V.: "Una altra vegada, la consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podem argumentar-ho. Ho hauríem de parar".

Cargando
No hay anuncios

"Això no vol dir que no ho reprenguem ben aviat", va afegir Judit V. Cabezas va repreguntar: "¿Entenc que es demana que no es vacuni ningú d'aquests col·lectius?" "Noooooooo, els de 60 a 65 sí, com la resta", va respondre la membre del gabinet de Vergés. Aquell mateix dia Marc Ramentol va remetre a la tarda un correu electrònic a l'àrea de Salut Pública en què comunicava que quedava suspesa la vacunació als col·lectius prioritaris d'entre 18 i 60 anys. Aquest conjunt de missatges, als quals ha tingut accés l'agència Efe i l'ACN, els ha aportat la defensa de Josep Maria Argimon i Carmen Cabezas al jutjat de Barcelona que els investiga pel retard en la vacunació dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Amb aquest moviment, Argimon i Cabezas intenten treure's de sobre la responsabilitat d'aquesta decisió i incriminen directament Vergés i Ramentol. Aquest últim, de fet, havia responsabilitzat anteriorment Argimon de la decisió.

Petició al TSJC

L'exconsellera Vergés, ara vicepresidenta del Parlament, està ara en el punt de mira judicial (fa dos anys es va arxivar una querella contra ella per aquests fets). El primer moviment després que sortissin a la llum aquests missatges l'ha fet la Fiscalia: ja ha demanat al jutge instructor que remeti la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè obri una investigació a l'exconsellera, que és aforada, davant dels indicis que la incriminen.

Cargando
No hay anuncios

La investigació es deriva d'una denúncia que van presentar els sindicats i les associacions de Policia Nacional i Guàrdia Civil Jucil, Jupol, SPP i AEGC pel retard en la vacunació dels agents estatals, entre el 10 de febrer i el 24 de març, data a partir de la qual la Generalitat va decidir immunitzar només els policies més grans de 60 anys pels dubtes que suscitava AstraZeneca per als menors d'aquesta edat. El percentatge de policies nacionals i guàrdies civils vacunats es va equiparar als dels agents dels Mossos a partir del 8 de maig, dos mesos després dels whatsapps, quan el TSJC va ordenar a la Generalitat que els vacunés immediatament.