La defensa del 9-N busca vies per evitar Barrientos

BarcelonaHan passat gairebé quatre mesos des que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van desplaçar-se fins al Palau de la Justícia per declarar com a imputats arran de la jornada de participació del 9-N. Des d’aleshores hi ha hagut dos esdeveniments que han sacsejat el cas. El primer va ser l’arribada de Jesús María Barrientos a la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el segon la petició de la Fiscalia d’investigar l’exconseller de la Presidència i cap de files de Democràcia i Llibertat a Madrid, Francesc Homs, per la seva implicació en la consulta alternativa. Dues variables que poden influir, i molt, en el curs d’una causa “més política que jurídica”, segons assenyalen tant al Govern com dins la defensa dels exmembres de l’executiu afectats.

És precisament la defensa qui, aquesta última setmana, s’ha reunit per avaluar la situació després de l’arribada de Barrientos i la nova situació d’Homs. El nou president del TSJC ja ha fet saber que ell considera que el 9-N és constitutiu de “delicte”, segons assenyalen fonts coneixedores del cas consultades per l’ARA. “La seva arribada a l’organisme és una notícia nefasta”, repeteixen des de la defensa. És per això que hi ha veus que defensen l’exploració de vies per evitar el rol de Barrientos, ja sigui anant a la justícia ordinària -per això seria necessari que Rigau deixés l’acta de diputada de Junts pel Sí- o bé obrint la porta perquè el cas arribi al Tribunal Suprem en cas que finalment s’imputi Homs.

“Anar al Suprem podria tenir beneficis. No ens anirà pitjor allà que al TSJC”, sostenen fonts consultades de l’entorn dels tres exmembres del Govern. Aquesta posició, però, no és compartida per tota la defensa. Els partidaris d’aquesta alternativa -que no depèn dels advocats de Mas, Ortega i Rigau, sinó que només es pot obrir en cas que s’imputi Homs i es decideixi traslladar la causa a Madrid- sostenen que en un “judici polític” es multiplicaria l’interès “internacional” pel cas, i que això podria fer que el Suprem “s’agafés coses d’una altra manera”.

L’escenari amb què treballa la defensa com a més probable és l’obertura de judici oral. Una de les estratègies que ha seguit el jutge en les declaracions ha sigut buscar “contradiccions” entre els responsables governamentals -així va ser en el cas de Joan Cañada, un dels rostres més vinculats a l’organització de la consulta i pròxim a Ortega, i de Beth Abad, ex alt càrrec del departament de Justícia i ara senadora de Democràcia i Llibertat-, però de moment no ha decidit més imputacions. Abans que declaressin, el 20 d’octubre passat, els advocats de la defensa temien que aquell mateix dia hi hagués noves imputacions.

Carta clau

Un dels aspectes que més interessen al jutge és què va fer el Govern entre el 4 de novembre del 2014, dia en què el Tribunal Constitucional (TC) suspèn la consulta alternativa -l’original va ser descartada per l’executiu precisament després que el TC la vetés-, i el 9-N. La petició de la Fiscalia per investigar Homs es basa en la docum entació remesa pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), a qui l’empresa T-Systemes, encarregada del dispositiu informàtic de la jornada de participació, va demanar que aclarís si els seus treballs quedaven afectats per la suspensió del Constitucional.

El director del CTTI, segons la Fiscalia, va elevar la consulta als seus superiors i el 6 de novembre, dos dies després de la decisió del TC, va rebre una carta signada per Homs en què l’exconseller mantenia que, d’acord amb els serveis jurídics consultats, els treballs contractats no estaven afectats per la suspensió del Constitucional. El 9-N segueix ben viu als jutjats.