La defensa de Borràs inclou un pèrit d'ultradreta condemnat per assassinat

BarcelonaLa defensa de Laura Borràs en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) manté contractat el militant de Fuerza Nueva durant la Transició Emilio Hellín Moro, condemnat el 1982 a 43 anys de presó per l'assassinat de Yolanda González, una estudiant de 19 anys que militava al Partit Socialista dels Treballadors (PST). Segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA, la Fiscalia ha demanat al jutge que aparti Hellín, enginyer electrònic i ara conegut com a Luis Enrique, que és un dels dos pèrits encarregats d'un informe que qüestiona la validesa dels correus electrònics pels quals s'acusa Borràs de fraccionament de contractes a la ILC. La família de la noia que va assassinar ha mostrat "indignació" i "frustració" davant la notícia i qüestiona, en boca del germà de la víctima, Asier, la "moralitat" de "contractar com a expert pèrit en casos judicials" un "terrorista" que "mai va arribar a complir la totalitat de la condemna, mai va pagar el que va fer ni va mostrar penediment".

"Qui ha transgredit la llei i el dret d'aquesta manera no es pot considerar cooperador vàlid en cap acte o efecte de la justícia”, exposa l'escrit del ministeri públic, al qual ha tingut accés el digital esmentat. Fonts de la defensa asseguren a l'ARA que la seva contractació va ser una decisió de l'advocat de la líder juntaire, Gonzalo Boye, i consideren que la reacció de la Fiscalia té a veure amb les conclusions de l'informe, que afavoririen Borràs. És la tesi defensada pel mateix Boye en un tuit. "Els dos pèrits de la causa de Laura Borràs els vam seleccionar i contractar els seus advocats, és una decisió tècnica, són els millors", ha escrit, i ha assegurat que el ministeri públic coneixia la contractació d'Hellín des de fa dos anys.

"[A la Fiscalia] No li molesta el passat d'un dels nostres pèrits, sinó les conclusions a les quals arriben", afegeix Boye, que titlla la petició de la Fiscalia de "cortina de fum". Fonts del ministeri públic consultades per l'ARA expliquen que la fiscal del cas, que demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per a Borràs, va presentar un escrit el 19 d'octubre impugnant tota la prova pericial en què va participar Hellín, al considerar que "no té la necessària idoneïtat" per fer aquesta tasca davant del tribunal. La sala del TSJC ha admès a tràmit l'escrit de la Fiscalia, però encara no li ha donat resposta. Sigui com sigui, la decisió no afectarà la celebració del judici, encara pendent de data.

Assessor dels cossos i les forces de seguretat

Quin és el passat al qual fa referència Boye? Va ser la mitjanit de l'1 de febrer del 1980 quan Hellín, membre del Grupo 41 de Fuerza Nueva i part del Batallón Vasco Español, una organització parapolicial prèvia als GAL, va matar amb dos trets al cap Yolanda González, una jove de Bilbao que s'havia identificat per error com a membre d'ETA. Condemnat dos anys després per aquell assassinat, Hellín es va escapar dues vegades de la presó i a la segona, el 1987, va aconseguir agafar un avió i fugir al Paraguai, on es va convertir en un adinerat empresari. El setembre del 1989 va ser extradit i entregat a la justícia espanyola, però tampoc va passar gaire temps entre reixes.

El 1995 va obtenir el tercer grau i, segons va revelar una investigació del diari El País, es va canviar el nom pel de Luis Enrique. Amb la nova identitat, des de la primera dècada dels 2000 va començar a exercir d'assessor dels cossos i les forces de seguretat de l’estat espanyol en casos de terrorisme i crim organitzat. Hellín, que ara té 75 anys i també ha impartit cursos de formació a agents dels Mossos d'Esquadra i l'Ertzainatza, entre d'altres, s'ha especialitzat com a pèrit judicial en anàlisi informàtica. El 2018, de fet, el jutge ja el va apartar del cas Taula, de finançament il·legal del PP a València, després que fos contractat per una de les defenses per anul·lar la validesa de les escoltes de la Guàrdia Civil en el cas. L'encàrrec en el cas de la ILC era fer el mateix amb els correus que incriminarien Borràs.

"Només que posis a Google el seu nom actual, apareix el seu passat", denuncia el germà de la víctima, Asier. Efectivament, amb una cerca ràpida a Google es pot conèixer el seu passat, que ha sigut molt explicat als mitjans de comunicació. L'assassinat de la seva germana, considera, "forma part d'una guerra bruta de l'Estat", i assenyala cap a la "xarxa de contactes" d'Hellín, que, al seu entendre, prové del seu "passat fosc". "Sempre el contracten les defenses dels presumptes mafiosos de la política", diu, tot i que admet que se'l pot contractar i la decisió només es pot censurar des del punt de vista moral: "És una qüestió de valors i decència". Preguntat sobre els arguments de Boye per contractar-lo d'acord amb la seva capacitat professional, es qüestiona si "amb aquests mateixos arguments veuríem bé que un Guàrdia Civil digués que contractarà un assassí terrorista d'ETA per ajudar en coses tècniques".

"Hem anat reivindicant-la per donar continuïtat a la seva memòria i recordar el que van fer els seus assassins. No podem entendre que una política que diu que està sent perseguida políticament contracti algú així, que està claríssim que ha actuat amb complicitat amb la Guàrdia Civil", lamenta al seu torn Maria Esther del Alcázar i Fabregat, portaveu de Lluita Internacionalista i membre del grup de suport a Yolanda González, amb qui va compartir militància.