El declivi de Yolanda Díaz
Cau en la valoració dels líders del CIS i Isabel Díaz Ayuso la supera com a preferida per ser presidenta del govern espanyol
MadridQuan Pablo Iglesias va nomenar Yolanda Díaz com la seva successora al capdavant de l'espai polític a l'esquerra del PSOE, era una de les ministres més ben valorades del govern espanyol i es va convertir, un cop fet el pas al costat per part del fundador de Podem, en la líder amb millor puntuació en el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Just abans de les eleccions generals del 23 de juliol de 2023, Díaz era la dirigent política més ben valorada amb una nota de 4,84 i la tercera ministra amb una puntuació més alta (un 5,17). Un 12,2% de les persones enquestades responia que era la seva opció preferida per ser presidenta del govern espanyol per darrere només dels candidats del PSOE i del PP, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.
Un any i escaig després, el CIS constata un declivi de la popularitat de Díaz. En el baròmetre d'aquest mes d'octubre, la vicepresidenta segona i ministra de Treball ja no és la líder més ben valorada. Obté una puntuació inferior a la de Sánchez i Feijóo, de 3,99. Com a membre de l'executiu espanyol, Díaz ha caigut fins a la tretzena posició amb un 4,22 i s'allunya de l'aprovat que sí que obtenen els ministres socialistes de Defensa i d'Economia, Margarita Robles i Carlos Cuerpo. A la pregunta de "qui preferiria que fos el/la president/a del govern en aquests moments", Díaz descendeix a la cinquena posició i només responen el seu nom el 4,2%. La superen no només el líder de Vox, Santiago Abascal, amb el 6,6% de les respostes, sinó la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, amb el 5%.
Què ha passat perquè s'hagi desllustrat la imatge de Díaz? Per una banda, la vicepresidenta segona acusa el desgast de les disputes internes en l'espai polític que havia de liderar –amb la ruptura amb Podem com l'episodi més sonat– i dels mals resultats del seu projecte personalista, Sumar, en l'últim cicle electoral. De fet, això ja va provocar que dimitís al juny com a líder de Sumar, un projecte encara en construcció que ha hagut de refer els seus plans per cedir més protagonisme a les formacions que l'havien d'integrar –Més Madrid, Izquierda Unida o els comuns– que denunciaven manca de democràcia interna per l'hiperlideratge de Díaz. Amb el futur de Sumar encara per definir i el nou rol adoptat per Díaz –el partit va nomenar una direcció provisional després del pas al costat de la seva impulsora i el 14 i 15 de desembre celebrarà una segona assemblea per determinar el nou rumb–, la vicepresidenta segona ha disminuït la seva exposició mediàtica.
Fonts del seu equip expliquen que Díaz està ara totalment bolcada en el seu rol institucional i que Sumar "va pel seu propi carril", del qual s'ha desvinculat. Sobre l'impacte que això podria tenir sobre la percepció pública del seu lideratge i les valoracions que en trasllada el CIS, les mateixes fonts asseguren que no estan preocupades i que aquestes puntuacions "van i venen". Ara bé, també admeten que a Díaz li cal que s'aprovin els pressupostos generals de l'Estat per a l'any vinent per poder introduir les polítiques de les quals fa bandera.
Agenda social i corrupció
De moment, la negociació pressupostària del PSOE amb Junts continua encallada encara que hi ha converses en marxa, segons relaten fonts governamentals. Podem també ha apujat el preu justament en àmbits que reivindica Sumar, com és el problema de l'habitatge –el partit lila exigeix que s'abaixin els preus del lloguer per llei un 40%–. Díaz, com a membre de la coalició, té menys marge per exigir mesures dràstiques als socialistes, encara que fonts del grup parlamentari de Sumar adverteixen que "aniran apujant la temperatura progressivament" contra el PSOE. De fet, aquest dimarts, es va aliar amb el PP perquè el Congrés hagi d'autoritzar l'enviament d'armes a l'exterior, sense comptar amb el criteri dels socialistes. A canvi, els populars van donar suport a una reforma de Sumar sobre les hipoteques.
Díaz també pressiona en matèria de fiscalitat, ha explicat ella mateixa. El fet és que a Sumar li cal demostrar la seva utilitat forçant avenços en l'agenda social en una legislatura molt menys prolífica que l'anterior, quan era Unides Podem el soci minoritari i Junts no era determinant.
De fet, Díaz preveu materialitzar abans que acabi l'any un dels grans compromisos electorals de Sumar: la reducció de la jornada laboral. La negociació amb els agents socials s'ha allargat mesos i encara no hi ha acord amb la patronal. En una entrevista a TVE aquest dimarts, la vicepresidenta segona ha advertit a la CEOE que no farà més propostes i que tirarà pel dret encara que s'hi oposin. D'aquesta manera, Díaz es podrà atribuir una victòria en un afer en el qual, diuen des del seu equip, ha estat totalment centrada.
D'altra banda, la vicepresidenta segona es troba desplaçada en la batalla que mantenen PSOE i PP. De fet, Díaz ha explicat que "no se sent còmoda" en aquesta guerra de querelles entre els dos principals partits estatals i ha lamentat que això genera desafecció ciutadana. "No comparteixo aquesta manera de fer política. No m'hi trobaran", ha dit, reivindicant que "la política va de posar mesures sobre la taula". Ara bé, encara que Díaz es postuli com a alternativa a aquest "clima de tensió i d'insults permanent", la confrontació mediàtica constant l'allunya del focus i li dificulta imposar el marc propositiu que li convindria.