Nou claus per interpretar la declaració d'inici del procés cap a l'estat català

Barcelona1. Majoria independentista en escons i sobiranista en vots

El primer punt de la declaració fa una lectura dels resultats del 27-S i constata que les forces independentistes van obtenir la majoria de diputats, una majoria que també és en vots si se suma tot el bloc sobiranista. És una picada d’ullet a Catalunya Sí que es Pot (CSQP), que incloïa en el seu programa l’inici d’un procés constituent propi i no subordinat.

2. Definició de la forma del nou estat català independent

La declaració fixa que l’objectiu és assolir un “estat català independent en forma de república”. És una fórmula de consens entre totes les parts, ja que ERC i la CUP prefereixen el nom de República Catalana, però incomoda certs sectors de CDC. El text no concreta el termini amb què hauria d’acabar-se el procés, però ahir la CUP va afirmar que accepta el de 18 mesos com a màxim fixat per JxSí.

3. Un procés constituent iniciat per la ciutadania i participatiu

La resolució insisteix que el procés constituent ha de ser participatiu, una via per intentar sumar CSQP. La primera fase serà ciutadana i les institucions s’hi implicaran més tard, ja que la CUP renuncia a constituir una assemblea constituent en no obtenir la majoria independentista en vots.

4. Les bases per a un acord per al govern de transició nacional

Aquest és el primer acord quant al full de ruta de camí a la investidura, que ha de servir per conformar un govern de transició nacional amb l’objectiu central d’aplicar els mandats del Parlament de cara a avançar cap a la independència. JxSí i la CUP volen deixar clar que és la cambra la que marca el ritme de les accions de l’executiu i en legitimen els actes de sobirania.

5. Les primeres tramitacions de lleis, abans de la investidura

JxSí i la CUP han acordat iniciar ja -en menys d’un mes- la tramitació parlamentària de la llei que posi les bases del procés constituent i de les que refermin les dues principals estructures d’estat. La CUP aposta perquè els grups entrin les proposicions de llei i que el Parlament, més plural que el Govern en funcions, porti el timó des de l’inici.

6. El TC no frenarà el procés cap a la independència

La declaració no apel·la directament a la desobediència, com volia la CUP, però sí que declara deslegitimat el Tribunal Constitucional i de facto anuncia que no acatarà les seves suspensions o sentències. És un anunci de pes, ja que el PP ha centrat la defensa de la unitat de l’Estat en l’acció de la justícia i, concretament, del polititzat alt tribunal.

7. Voluntat de suma i d’implicar sectors socials diversos

El redactat tampoc no inclou l’apel·lació a la ruptura democràtica que pretenia la CUP i la transacció queda en “desconnexió democràtica”. Ara bé, afirma que es vol implicar en el procés a la ciutadania, amb una actitud “oberta, activa i integradora”, amb la intenció de sumar-hi nous sectors socials interessats a dotar de contingut el nou estat català.

8. Desobediència preferent en tres àmbits de caràcter social

En la línia d’acatar només el Parlament i no el Tribunal Constitucional o el Congrés, el text prioritza la desobediència en el camp social, per blindar els drets dels catalans. En concret, la CUP reclama aplicar ja aquest hivern mesures del decret de pobresa energètica -suspès per l’alt tribunal- i desacatar progressivament la llei Wert i la llei mordassa. JxSí es compromet a buscar vies per esquivar els vetos.

9. Crida al diàleg amb l’Estat, la UE i el món

JxSí i la CUP subratllen que el procés no s’aturarà per accions d’institucions espanyoles, però deixen la porta oberta al diàleg pel que fa a la forma amb què executar la desconnexió, que es vol pactada. Per això insten a negociar l’Estat, la Unió Europea i la comunitat internacional. El programa de JxSí, de fet, incloïa estar amatents a l’oferta d’un referèndum sobre la independència.