La declaració de Rajoy, a l’espera del vot discrepant
La interlocutòria que admet la declaració de Mariano Rajoy com a testimoni en el judici del cas Gürtel està redactada i signada amb data del 19 d’abril, un dia després de la deliberació del tribunal. El ponent de l’escrit és el magistrat Julio de Diego i, segons han confirmat fonts jurídiques, la interlocutòria compta amb els vots a favor d’aquest magistrat i de José Ricardo de Prada. La resolució només es pot comunicar, però, quan el tercer magistrat, Ángel Hurtado, que s’oposa a la citació del president espanyol, emeti el seu vot particular.
La interlocutòria d’admissió de proves és gairebé una qüestió de tràmit, segons assenyalen les mateixes fonts. I l’admissió mai es justifica excepte si hi ha discrepàncies al tribunal, com ha sigut el cas. Per tal que el vot discrepant es pugui concretar, doncs, es necessita la posició oficial de la majoria, tot i que el tribunal només pot limitar-se a assenyalar de manera general els motius de la seva decisió.
En el cas de Rajoy, el fet que el tribunal resolgués el juliol del 2016 admetre la declaració com a testimonis de tres exsecretaris generals del PP (Francisco Álvarez-Cascos, Javier Arenas i Ángel Acebes) feia inexplicable l’absència del quart exsecretari general i actual president del partit, Mariano Rajoy.
En desestimar la seva declaració en el passat, el tribunal havia acordat revisar la seva posició en funció de com anés el judici. De moment, el nom de Rajoy ha sortit en diverses ocasions, en referència a l’aparent final de la relació de Francisco Correa i les seves empreses amb la seu del PP del carrer Génova i també en relació amb advertències del tresorer Álvaro Lapuerta sobre irregularitats en ajuntaments de la Comunitat de Madrid. La interlocutòria d’admissió de proves, però, no pot valorar indicis relacionats amb Rajoy, ja que això correspon a la sentència.
La doble reacció del PP
El PP ha reaccionat a la citació amb una doble actitud pròpia de la novel·la L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. El vicesecretari Fernando Martínez-Maillo va intentar deslegitimar ràpidament l’acusació popular d’Adade, que ha aconseguit que s’accepti la declaració de Rajoy davant l’oposició de la Fiscalia Anticorrupció i l’Advocacia de l’Estat. Dijous passat, però, i veient l’impacte negatiu que havia tingut per al partit la reacció aïrada, Rajoy va dir que la seva citació era un “acte de pura normalitat” i que anirà “encantat” a declarar per “aclarir el que es vulgui aclarir”. La resolució del tribunal probablement decebrà Martínez-Maillo, ja que posarà en relleu que és de sentit comú que declari Rajoy, com faran la resta d’exsecretaris generals de l’època jutjada.
