Mas, al Suprem: "Hi havia coses que encara que volguéssim (que no volíem) no es podien suspendre"

MadridArtur Mas ha tornat a comparèixer davant un tribunal per explicar la celebració del 9-N, però aquest cop des de Madrid i com a testimoni en el judici a l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, al Tribunal Suprem per desobediència al Tribunal Constitucional en l'organització del procés participatiu. L'expresident del Govern està pendent de sentència pels mateixos fets al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ha sigut "advertit de seu dret a no contestar a les preguntes que puguin resultar perjudicials per a la seva defensa".

Mas ha respost només les preguntes de l'advocada defensora d'Homs, perquè el fiscal, Jaime Moreno, ha decidit no formular-n'hi cap, i ha insistit, com va fer Homs, que la providència del TC no era clara en la seva suspensió: "Hi havia coses que encara que volguéssim, que no volíem, ja no es podien suspendre". Mas ha relatat que "el 4 de novembre" el Govern va "rebre un correu electrònic del Tribunal Constitucional" en què se'ls informava que se suspenia la consulta, i ha explicat que van comprovar que "en l'única cosa que tenia marge el TC", que era a fer o no cas de la petició de l'advocat de l'Estat de notificar dels efectes els afectats d'aquesta suspensió, no ho van fer, i que mai van rebre cap nova comunicació, insistint en la tesi que la suspensió del TC no era clara. Tot i així, ha dit que "vam reaccionar" i que el Govern va acordar presentar un recurs davant el Tribunal Suprem i un recurs de súplica davant el TC.

L'expresident ha explicat com, arran de la primera providència del TC, del 29 de setembre, el Govern va optar per reconvertir la consulta en un procés participatiu, i ha justificat que tots dos processos només tenien "una similitud", que era que ni un ni altre tenien efectes legals. "Així es va dir des del primer moment, i estàvem apel·lant a drets fonamentals", ha reblat. Mas ha continuat relatant les diferències entre tots dos processos i ha precisat que a la consulta "el cens preexistia", mentre que al procés participatiu es construïa el mateix dia. A més, la consulta era per a un sol dia, i el procés participatiu va durar quinze dies més. També ha insistit, com en el seu al·legat al TSJC, que van ser els voluntaris els que van impulsar el procés participatiu, i no la Generalitat, juntament amb els Ajuntaments, una cooperació "que no hauria sigut necessària en la consulta inicial".

També ha relatat l'expresident del Govern les tensions parlamentàries que va suposar la conversió de la consulta en un procés participatiu, que no va ser ben vist per ERC i va provocar la convocatòria de les noves eleccions. "Vam necessitar 24.000 voluntaris i en vam tenir 42.000", ha asseverat, abans d'admetre que va ser la Generalitat qui va "preparar la logística" del procés participatiu.

Mas ha relatat també quina va ser la resposta de Rajoy en relació amb la conversió de la consulta, i ha explicat que el president espanyol va dir que la suspensió de la consulta era "una notícia excel·lent", i la segona reacció va ser de "mofa, de riure-se'n i de qualificar-la d''una nova ocurrència de Mas'", que "ha acabat al Tribunal Suprem".

Mas és des d'ahir dilluns a Madrid. Igual que va fer Homs a principis de febrer en el judici al TSJC, l'expresident de la Generalitat va acompanyar l'actual portaveu del PDECat al Congrés fins a les portes del Suprem en una comitiva integrada per un centenar de membres d'entitats i d'un ampli aspecte polític del sobiranisme. Mas ha arribat avui acompanyat, de nou, per Homs i ha marxat tan bon punt ha acabat la declaració en avió cop a Londres, on té aquesta setmana una conferència a Oxford.

Una providència "enormement genèrica"

També ha testificat l'expresident de Consell Assessor per a la Transició Nacional i exvicepresident del Tribunal Constitucional, Carles Viver Pi-Sunyer, qui, en la línia d'Homs durant el primer dia de judici, ha assenyalat que la providència de l'alt tribunal era "enormement genèrica" i "abstracta". Va ser ell, segons les seves paraules, qui va recomanar a l'exconseller de Presidència que recorregués la resolució del TC perquè els magistrats l'aclarissin. Segons el seu parer, en cap cas, com a jurista, va interpretar que hi hagués risc de recórrer a un delicte penal si es tirava endavant el procés participatiu, vist el precedent de les consultes populars que van començar a Arenys de Mar. El fiscal ha volgut incidir en aquest tema al·legant que les dues providències –la de la consulta i el procés participatiu– eren molt diferents. Viver ha insistit que la formulació del nou 9-N era "totalment diferent".

Molt clar ha estat sobre la seva tasca en els preparatius del 9-N l'exsecretari de comunicació de la Generalitat Josep Martí, que s'ha definit com el "responsable polític" que hi hagués un pavelló de premsa al final de la jornada del procés participatiu. Ara bé, ha defensat també que, independentment de si se celebrava el 9-N, s'esperava que hi hagués declaracions a la premsa i que el Govern va treballar amb bones previsions després que s'acreditessin fins a 800 mitjans. "Uns ho vam fer en bones condicions, uns altres amb un micròfon enganxat amb cel·lo", ha dit en referència a la roda de premsa que va celebrar a última hora del 9-N el ministre de Justícia, Rafael Catalá.

Martí ha defensat que té "un gran interès en aquest procés" i la sentència que en sortirà, perquè "té a veure amb l'actualitat política del país". El fiscal ha volgut incidir en aquest tema, però el president de la sala l'ha censurat per evitar opinions de valor. Martí també va ser l'encarregat de demanar als mitjans audiovisuals falques publicitàries gratuïtes per al nou 9-N i de "posar en coneixement" del Consell de l'Audiovisual de Catalunya les empreses que no van voler publicitar el procés participatiu. "Jo no vaig denunciar a ningú", ha conclòs.

El president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, ha defensat la importància dels voluntaris en el procés participatiu. Ha negat que els ajuntaments rebessin pressions per celebrar-lo i ha delegat en els voluntaris tota la responsabilitat durant les votacions. En aquest sentit, ha dit que es van posar locals municipals a disposició del procés participatiu de la mateixa manera que se cedeixen, amb els voluntaris de responsables, per celebrar un "bingo solidari" o bé un "partit de futbol sala". "La jornada del procés participatiu va ser normal i corrent, com si fos un dia d'eleccions o consultes ciutadanes", ha afegit.

El president de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, Albert Lamarca, ha protagonitzat un moment de tensió amb el jutge, que li ha recriminat que estigui fent "una classe" de dret al tribunal, en lloc de limitar-se a explicar de què van parlar ell i Homs els dies posteriors a la providència del Tribunal Constitucional. Lamarca ha asseverat que el procés era "autoexecutiu" i que no estava en mans de la Generalitat, i per tant no es podia aturar.

Interrogatori exprés

Durant la sessió del matí, el fiscal del cas Homs ha buscat demostrar que la Generalitat va simular inacció després de la providència del Tribunal Constitucional que prohibia la consulta, el 4 de novembre. El fiscal, Jaime Moreno, ha centrat els interrogatoris en diversos proveïdors del Govern, i també en membres de l'executiu en tres aspectes: la contractació del pavelló Italià per atendre la premsa el mateix dia 9, la contractació de la publicitat institucional i l'enviament d'una carta del president Mas al cens que va facilitar l'Idescat. L'interrogatori ha estat exprés i ha acabat en només dues hores.

Els testimonis han admès que no van rebre cap ordre concreta de la Generalitat, o d'un superior, en el cas dels membres del Govern, per aturar la contractació de les diverses campanyes o accions. Però també han asseverat que no es van produir nous encàrrecs des de la publicació de la providència.

Demà dimecres acabarà el judici i es deixarà vist per a sentència. Serà el torn de les conclusions tant d'Homs com del mateix fiscal. El PDECat espera que la sentència del Suprem no tardi més d'un mes i sigui el "diapasó de la resposta penal de l'Estat al procés".