La decisió del TC revifa el debat polític sobre les alternatives a l'alarma

MadridLa decisió del Tribunal Constitucional, del tot dividit, de tombar el confinament domiciliari del primer estat d'alarma ha donat ales al debat polític sobre quina hauria de ser l'empara jurídica en cas que Espanya es tornés a trobar en una situació semblant a la del març del 2020, quan la Moncloa es va veure obligada a actuar d'urgència i tancar tota la població per evitar més saturació als hospitals i morts pel col·lapse del sistema públic de salut.

Vox, després de rebre l'aval de l'alt tribunal, insisteix que l'única solució era aplicar l'estat d'excepció, com apunta la sentència del TC. Però el PP, en canvi, reivindica que cal tirar endavant una llei orgànica de pandèmies. El cap de l'oposició, Pablo Casado, ha demanat aquest dijous al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, asseure's per aprovar "en quinze dies" una reforma de la llei orgànica del 1986 de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública perquè les comunitats tinguin una cobertura legal clara de cara a l'estiu. Creu que la situació encara es pot desbordar i que les comunitats "no saben a què atendre's" perquè han d'estar pendents de la disparitat d'opinions dels tribunals superiors de justícia autonòmics.

Robles: "El govern va fer el que havia de fer"

Però la Moncloa, ara per ara, està centrada en rebatre els arguments del TC i no planteja cap alternativa a l'alarma, tot i que al maig el consell de ministres va aprovar en primera volta la Llei de Seguretat Nacional, que podria obrir la porta a donar més poders al president espanyol en cas de crisi sanitària. Es tracta d'un vell debat que es reobre amb periodicitat des de l'abril passat, quan el govern espanyol va començar a tenir problemes per prorrogar aquesta mesura excepcional. Llavors la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va dir justament que s'estudiava una reforma de la llei del 1986, però el més calent ha quedat a l'aigüera i amb el toc de queda nocturn Sánchez va tornar a confiar en l'estat d'alarma.

De fet, l'executiu ha elevat aquest dijous el to: si dimecres es va limitar a expressar el malestar per la decisió de la majoria conservadora del TC, recordant que gràcies a l'aplicació de l'estat d'alarma es van evitar "450.000 morts", la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha anat més enllà i ha lamentat les "elucubracions doctrinals" del TC i ha insistit que "el govern va fer el que havia de fer".

A efectes pràctics, el TC no ha dit que el confinament domiciliari fos un error, sinó que ha resolt que l'empara legal que es va fer servir no era la correcta. Igual que Vox, cinc dels sis diputats del ple de l'alt tribunal consideren que calia aplicar l'estat d'excepció, tot i que el d'alarma inclou justament situacions de crisi sanitària i epidèmies. Però segons el que s'ha avançat de la sentència, només seria per a la "limitació" de la circulació i en cap cas per a la "suspensió".

La diferència entre l'estat d'alarma i el d'excepció està en el fet que el primer el pot aplicar ràpidament el govern espanyol per decret i només necessita l'aval del Congrés en cas de pròrroga al cap de quinze dies. Per al d'excepció, en canvi, cal que la majoria del Congrés l'avali punt a punt des del primer moment, cosa que per a la Moncloa hauria impedit tenir una resposta ràpida a la pandèmia quan es va començar a desbordar la situació. És més, des del govern espanyol recorden que l'estat d'excepció només es pot aplicar durant un màxim de trenta dies prorrogables un mes més, però en cap cas més de tres mesos com va acabar passant amb el primer estat d'alarma.

La renovació pendent del TC

L'altra conseqüència de la decisió del TC és la lectura de la credibilitat que pot tenir un òrgan caducat des de fa més de dos anys i on falta un jutge –justament el que havia fet la ponència inicial del recurs avalant l'estat d'alarma–. Casado ha assegurat que "no s'havia vist mai" que una ministra de Justícia –Pilar Llop va comparèixer dimecres des de la Moncloa– rebatés una decisió de l'alt tribunal. Però alhora en cap moment s'obre a desbloquejar-ne la renovació.

Ara caldrà esperar a saber l'abast de les conseqüències de la decisió. Probablement centenars de milers de multes per saltar-se el confinament domiciliari quedaran anul·lades, però la sentència no preveu que es puguin presentar demandes de negocis pel tancament obligatori de comerços. El PP, a més, considera que el toc de queda nocturn de l'anterior estat d'alarma també podria ser il·legal i pressiona així per consensuar una reforma legal que per a la Moncloa podria conculcar drets fonamentals, perquè no garantiria una supervisió parlamentària com la de les pròrrogues de l'alarma.