Xavier Arbós: "La decisió del TC és un precedent perillós: ara pot entrar a la cuina de les lleis"

BarcelonaEl fre que el Tribunal Constitucional ha imposat a la votació de la reforma judicial del govern espanyol, que perseguia precisament la renovació de l'òrgan de garanties, ha obert una crisi institucional sense precedents a l'Estat. Fem una primera anàlisi de les implicacions i transcendència amb Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona.

Què suposa la decisió del TC en la pràctica?

— La paralització de la tramitació en allò que afecta la reforma de la llei orgànica del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la del Tribunal Constitucional. No afecta, per tant, la reforma del Codi Penal i els canvis en la sedició i malversació.

Hi ha marge per recórrer la decisió abans de dijous, el dia que s'havia de votar al Senat?

— S'hi poden presentar al·legacions, però s'han de preparar i m'estranyaria que les resolguessin abans de dijous. La suspensió ja s'ha produït.

Quina transcendència té que el TC aturi una iniciativa parlamentària abans que s'aprovi?

— Marca un precedent perillós. D'una banda, perquè significa que a partir d'ara un sol diputat o un sol senador, a través d'un recurs d'empara, podria arribar a paralitzar la tramitació d'una iniciativa legislativa. Cal tenir en compte que l'any 1985 es va eliminar el recurs previ d'inconstitucionalitat i que, per a un recurs d'inconstitucionalitat, necessites 50 diputats o senadors. En tot cas, això és un problema tècnic perquè el que fa és allargar la tramitació de les lleis, però el veritable precedent perillós és un altre aspecte: ara el TC por entrar a la cuina de les lleis. El que és lògic és que esperi que es facin i després decidir, i més quan la doctrina general del dret i la justícia constitucional reclama la seva autolimitació. És a dir, que en cas de dubte es respecti al màxim l'autonomia del poder legislatiu.

En la decisió hi han participat dos magistrats directament afectats per la reforma. És habitual?

— És bastant fort que dues persones a les quals es demanava la recusació, perquè es poden veure afectades per la decisió que es prengui, no s'inhibeixin i rebutgin la recusació amb l'argument que encara no són part de la relació juridicoprocessal. En casos anteriors els magistrats s'havien inhibit quan la decisió afectava el seu mandat.

És equiparable la decisió del TC amb les que va prendre durant el Procés a Catalunya?

— És semblant, però no és igual. Un cas comparable seria el recurs d'empara que diversos grups van presentar demanant la suspensió de la tramitació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, i el TC no els ho va concedir. Sí que hi va haver una intervenció en el poder legislatiu, però de manera més general. Aquest cas és més greu per la seva dimensió i perquè afecta directament l'únic òrgan que, segons la Constitució, representa el titular de la sobirania, que és el poble.