La decisió del Constitucional, en set claus

MadridLa decisió del Tribunal Constitucional d'aturar una iniciativa parlamentària abans d'aprovar-se definitivament marca un precedent històric en la democràcia espanyola. És especialment rellevant perquè la proposició legal afectava directament la renovació de l'òrgan i, particularment, dos magistrats, que haurien hagut d'abandonar el càrrec immediatament si tirava endavant dijous al Senat. Aquestes són les claus d'un punt d'inflexió per a la relació entre els poders de l'Estat.

● Què dirimia el TC?

Un recurs del PP contra la tramitació de dues esmenes per modificar les lleis orgàniques del CGPJ i el TC, que es van incorporar a la reforma del Codi Penal. El partit al·legava que no tenen connexió amb la proposta original i que això vulnera el dret de participació política dels diputats. La pràctica de barrejar pomes amb peres en un mateix projecte legislatiu és habitual a les cambres, tot i no ser rigorosa, i fins i tot aquest tipus de lleis reben un nom: lleis òmnibus. A més, els conservadors criticaven que es pretengués reformar dues lleis orgàniques a través d'esmenes en un tràmit d'urgència, en lloc de promoure-ho com a projecte de llei del govern espanyol, cosa que hauria permès recollir informes del Consell d'Estat i el Consell General del Poder Judicial i tenir un debat més serè sobre els canvis.

● Quins eren els canvis?

Les esmenes en qüestió propiciaven dos canvis: un, rebaixar la majoria del CGPJ per nomenar els candidats al TC. L’altre, que les persones nomenades, ja fos pel govern o pel CGPJ, poguessin prendre possessió sense l’aval previ del TC. Això permetia que, contràriament al que s’ha fet sempre, la Moncloa i el CGPJ no haguessin de fer els nomenaments alhora.

● Per què ho suspèn el TC?

Les mesures cautelaríssimes impliquen que el TC decideix sense escoltar les parts afectades i que ha de resoldre sobre un requisit: si no suspenc, el dany del recurrent és irreparable. Havent-hi la votació al Senat dijous, se'n podien fer dues lectures. La primera, que un cop es votés ja no hi hauria marxa enrere i, per tant, calia suspendre. O la segona, que encara hi havia temps perquè la cambra alta esmenés d'alguna manera una tramitació mal feta. Així, el que havia de debatre el TC era què feia prevaldre, si la lesió dels parlamentaris o la no ingerència en l'autonomia parlamentària, reconeguda en la Constitució. Els conservadors eren partidaris de la primera i els progressistes de la segona. En les pròximes hores es coneixeran els arguments dels uns i els altres, perquè els cinc magistrats proposats pel PSOE han anunciat un vot particular. María Luisa Balaguer ha avançat en una entrevista a la Cadena SER que posarà èmfasi en el fet que no es pot perjudicar el Senat per un error que s'hagi produït al Congrés.

● La decisió del TC és definitiva?

Sí i no. La suspensió és definitiva en relació amb si dijous es podran aprovar les reformes al Senat. Ara bé, s'obre el procediment de mesures cautelars i sobre el fons del litigi, en què podran intervenir les parts. Les dues cambres espanyoles ja han anunciat que es personaran, així com els grups parlamentaris del PSOE i Unides Podem. Podria ser que els pròxims dies el TC aixequi la suspensió d'aquestes esmenes i no està clar què passaria. La mesa del Senat ha encarregat un informe als serveis jurídics de la cambra perquè determini si les parts suspeses podrien tramitar-se i votar-se encara que la proposició en què originalment anaven associades, la reforma del Codi Penal, ja s'hagués aprovat aquest dijous.

● Què passa amb la reforma del Codi Penal?

El Senat no pot continuar amb la tramitació de les parts suspeses, que només afecten les reformes de la llei orgànica del CGPJ i la del TC. Aquest dimarts la mesa de la cambra alta ha decidit continuar endavant amb la reforma del Codi Penal i n'ha eliminat les parts afectades per la resolució del TC. La supressió de la sedició i els canvis en malversació, doncs, sí que s'aprovaran aquesta setmana.

● I amb la renovació del TC?

La maniobra de Sánchez per forçar la renovació queda paralitzada, de manera que la situació torna a quedar en mans del CGPJ, que té pendent designar dos candidats al TC des que els va caducar el mandat, el 12 de juny. El bloqueig dels vocals conservadors ho està impedint. Aquesta tarda hi ha un ple de l'òrgan de govern dels jutges en què es votaran fins a tres aspirants, per bé que en principi cap d'ells obtindrà prou majoria per sortir escollit. Teòricament, dijous n'hi ha un altre i si no hi ha cap canvi, la situació serà la mateixa. En paral·lel, el govern espanyol podria començar de nou i introduir com a proposició de llei al Congrés els canvis que promovia i que ha suspès el TC.

● Com s'ha arribat fins aquí?

El CGPJ porta més de quatre anys en funcions per la negativa del PP a arribar a un acord amb el PSOE i renovar-lo. Cal una majoria de 3/5 parts al Congrés i al Senat per designar els vocals, i per això és necessari el consens entre els dos grans partits. D'aquesta actitud obstruccionista en deriva la crisi traslladada ara al Constitucional.