El dret a decidir ja és un dels eixos de la política basca
El sobiranisme civil es mobilitza en ple escenari preelectoral
VitòriaAvui se celebra un nou Aberri Eguna (dia de la pàtria basca) i, segons les enquestes dels últims temps, el suport a la independència se situa en mínims històrics al País Basc. En canvi, genera amplis suports el dret a decidir. Gairebé tres de cada quatre ciutadans volen tenir el dret a triar la seva relació amb Espanya, mentre que només dos de cada deu bascos opten obertament per la independència. Les xifres diuen això.
El dret a decidir, per tant, supera amb escreix els índex d’adhesió a qualsevol de les opcions plantejades als ciutadans. Després de 36 anys d’Estatut de Gernika i de 34 de la llei de reintegrament i millora del règim foral de Navarra, la societat basca i navarresa té una cosa clara: vol poder decidir la seva relació amb Espanya. Els consensos polítics i socials al voltant d’aquestes dues lleis ja estan superats socialment.
Majoria autodeterminista
El dret a decidir és l’eix sobre el qual s’entreveu que poden pivotar les relacions entre el País Basc i Espanya i el que marcarà, juntament amb el model socioeconòmic, la política d’Euskadi, que es mirarà al mirall en les eleccions de finals d’any. Les tres principals forces polítiques de l’actual escenari post 20-D (PNB, EH Bildu i Podem) han expressat públicament el seu suport al dret a decidir. Segons les últimes enquestes, les forces partidàries del reconeixement del dret a l’autodeterminació podrien obtenir prop del 75% dels escons al Parlament basc, i deixarien els partidaris de l’actual statu quo (PSE, PP i C’s) en un exigu 25%.
Els esdeveniments dels pròxims mesos, tant interns com externs a Euskadi, marcaran el ritme de la política basca. El primer i més immediat, la investidura (si n’hi ha) i formació del nou govern espanyol. El PNB podria veure’s obligat a un viratge com el que ha experimentat Convergència a Catalunya si arriba a la conclusió que no hi ha res a fer. En el cas de CDC, el detonador va ser la sentència de l’Estatut; en el cas dels nacionalistes bascos podria arribar per la sensació de menyspreu polític. Euskadi, des de la fi d’ETA, ja no és a l’agenda de Madrid. El segon aspecte a tenir en compte serà el rumb que prengui Podem en el debat territorial. En serà una bona pedra de toc com es resol a Catalunya l’aposta d’Ada Colau i l’encaix amb l’estratègia de Pablo Iglesias. La tercera clau és saber què farà la coalició EH Bildu, l’única netament independentista. Si ens atenem al que va expressar Arnaldo Otegi a Anoeta pocs dies després de sortir de la presó, cal concloure que el sobiranisme d’esquerres està disposat a esperar (sense terminis) que PNB i Podem concloguin que no hi ha sortida pactada per acabar optant després per la unilateralitat.
A més d’aquestes circumstàncies que incidiran en l’escenari electoral, hi haurà una qüestió que serà definitiva: quin govern es podrà formar a Euskadi. I és que la demoscòpia apunta que caldrà un autèntic exercici malabar per configurar una majoria en un Parlament que s’albira més fragmentat que mai, i la creació del govern determinarà l’inici d’un eventual procés constituent basc.
En aquest context, Gure esku Dago, símil basc de l’ANC, prem l’accelerador, un cop superat un període de reflexió iniciat quan l’any passat no va aconseguir omplir els estadis bascos, tot i l’èxit de la cadena humana entre Durango i Pamplona amb què van emular el 2014 la Via Catalana. El sobiranisme civil ha programat per al 12 i 19 de juny una trentena de consultes d’independència que tindran continuïtat el març del 2017. Compàs d’espera per al sobiranisme basc.
Podem se suma per primer cop a l’Aberri Eguna
Podem Euskadi celebrarà avui per primera vegada l’Aberri Eguna i ho farà amb un acte al Colom de la Pau de Sant Sebastià, en el qual reivindicarà el dret a decidir dels bascos, però vinculant estretament el referèndum a la conquesta dels drets socials. La formació que ara lidera la diputada al Congrés Nagua Alba es planteja l’“obligació política” de disputar l’“hegemonia al nacionalisme tradicional”, encarregat de modular el relat que ha “monopolitzat la idea de pàtria”. Per la seva banda, lndependentistak convoca aquest diumenge a Pamplona una manifestació amb el lema “ Bai” (sí). Per a aquesta xarxa ciutadana, el País Basc i Navarra han entrat en una “fase de decisió” en la qual la paraula clau ha de ser bai, que significa un “sí a la democràcia, sí a la justícia social, sí a l’euskera, sí al futur, sí a un estat basc sobirà, sí a la república basca i sí a la independència”.
