Més d'una dècada sense pressupost estatal amb accent sobiranista català

BarcelonaMolt han debatut internament ERC i JxCat si presentaven una esmena a la totalitat contra els pressupostos generals de l'Estat i si, per tant, s'incloïen o no dins la llista de partits disposats a negociar l'aprovació dels comptes. Que la decisió era d'una magnitud considerable ho prova el fet que fa més d'una dècada que no s'aproven uns pressupostos estatals amb la influència clara d'almenys un dels dos partits. No passa des dels governs Zapatero (2004-2011).

L'últim suport global d'Esquerra als pressupostos generals data del desembre del 2005. "Senyories, el nostre grup parlamentari votarà favorablement a aquests pressupostos, fruit de la negociació que hem tingut amb el grup socialista al llarg d'aquest mesos", va proclamar des de la tribuna d'oradors el llavors diputat republicà a Madrid Joan Puig. L'argument era, sobretot, que incloïa millores socials. Eren altres temps. El cicle econòmic era expansiu; el clima polític Madrid-Catalunya, temperat, i hi havia fins i tot una mica més de bon humor: "Els hi comunico que no m'ha tocat res a la loteria. Bon Nadal", deia Manuel Marín, president del Congrés de l'època, per cloure aquella sessió.

15 anys després, en conversa amb l'ARA, el líder d'ERC a Madrid en aquell temps, Joan Puigcercós, rememora com funcionaven aquelles negociacions amb els socialistes i aventura que, malgrat el pas dels anys, es reproduirà "el mateix esquema". Així, avisa que el PSOE utilitzarà "l'espantall del PP i ara també de Vox" per intentar tancar un acord rebaixant tant com pugui les demandes catalanes. "El Rubalcaba et deia «No sabes el acoso del PP a nuestra gente en los pueblos y en los barrios porque pactamos con vosotros» i gairebé et feien sentir culpable d'estar allà per negociar. Això t'ho has de treure de sobre, perquè, si no, negocies amb una mà a l'esquena", avisa.

També avisa que la pressió ambiental a Madrid pujarà a mesura que es vegi que un acord entre el PSOE i l'independentisme és possible: "S'inventaran concessions que no existeixen. Un diari de Madrid va obrir un dia una portada dient que ens havien donat –a la Generalitat– l'aeroport de Barcelona a canvi de no sé quina cosa. Que més haguéssim volgut que ens haguessin donat l'aeroport!", exclama.

Canvi de cicle

Sense afirmar el seu suport tant explícitament com ERC aquell 2005, CiU també va negociar pressupostos amb Zapatero, encara que fos amb esmenes parcials, fins que el mandat del president socialista va començar a agonitzar el 2010. El 2011 començaria l'era Rajoy, i la influència del sobiranisme en el pressupost pràcticament desapareixeria. En la primera legislatura, perquè la majoria absoluta li permetia governar sense cap més vot. En la segona, a partir del 2015, ja amb el PP en minoria, perquè el Procés va entrar en velocitat de creuer.

En conversa amb l'ARA, el llavors diputat de CiU i ara membre del PNC, Carles Campuzano, analitza la influència minvant del sobiranisme. "La nostra posició estratègica amb el Procés feia inviable la negociació. Si dèiem que amb 18 mesos aniríem a la independència, ¿com dimonis s'havia de negociar un pressupost?", reflexiona. I, vist en perspectiva, considera que va ser un "error estratègic". "Anàvem al nostre rotllo sense atendre el petit detall que hi ha un moment en què el PP perd la majoria absoluta i hi havia aritmètiques alternatives", rememora. Per a ell la dinàmica de l'independentisme no canviaria fins al juny del 2018, quan, fent ús precisament d'aquesta majoria alternativa, es va desallotjar Rajoy de la presidència.

En el pròxim mes i mig culminarà la negociació dels comptes. ERC i el PDECat hi volen tenir un paper, i JxCat, malgrat haver presentat una esmena a la totalitat, no es descarta. Puigcercós els dona una consell: "Si hi hagués una mica de coordinació entre el govern de Catalunya i els grups de Madrid es guanyaria molt en la negociació. Si negocies per separat, ells et fan una subhasta a la inversa i et rebaixen les coses ", alerta. Per ara, no li fan gaire cas.