El debat sobre la suspensió dels presos marca l’inici de la legislatura
Junqueras, Sànchez, Rull, Turull i Romeva, protagonistes de la constitució de les Corts espanyoles
MadridL’estat d’excepcionalitat en què s’ha instal·lat la política espanyola a compte del conflicte polític irresolt sobre la relació de Catalunya amb l’Estat serà aquest dimarts, un altre cop, el centre de tots els debats en un dels dies més importants de la legislatura. La constitució de les Corts espanyoles, que donarà el tret de sortida al nou cicle polític espanyol, no tindrà com a protagonistes els membres de la nova mesa, que si no hi ha sorpreses estarà presidida per Meritxell Batet i tindrà majoria progressista. Ni tan sols l’aspirant a revalidar el càrrec de president espanyol, Pedro Sánchez, que ha decidit congelar tota la negociació de govern fins passades les eleccions de diumenge.
Les mirades, com ja va passar dilluns quan van anar a recollir l’acta, estaran posades en els presos polítics que són també diputats -Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull- o senador -Raül Romeva-, proves vives d’aquesta excepcionalitat per l’aparent contradicció que suposa que mentre l’Estat els jutja per rebel·lió a Catalunya segueixin sent dipositaris de la confiança dels electors perquè els representin a les Corts.
Els diputats i el senador presos arribaran, com aquest dilluns, directament des de la presó de Soto del Real amb cotxes camuflats i amb la policia i els responsables del Congrés de Diputats fent malabars perquè no es puguin dirigir a la premsa ni entretenir en res més que no sigui l’estricta assistència al ple de constitució, que inclourà la cerimònia d’acatament de la Constitució i la votació de la nova mesa. I aleshores s’obrirà la primera gran batalla política de la legislatura, que tindrà, de nou, els presos a l’epicentre: la seva eventual suspensió.
Batet i la nova mesa tindran sobre la taula la interlocutòria del Suprem en què el tribunal permetia la sortida dels presos per assistir a la sessió constitutiva i, segons informa Efe, un afegit que especifica que s’han d’atendre els “efectes procedents” de la situació judicial dels electes: estan en presó provisional i processats per rebel·lió, dos dels tres condicionants per suspendre’ls del càrrec. L’altre, segons preveuen els articles del reglament del Congrés i del Senat que el mateix Suprem cita en la interlocutòria, és la prèvia autorització del suplicatori, però el tribubal va decidir no sol·licitar-lo perquè va considerar que no calia, a l’estar ja avançat el judici oral contra ells. Així, la suspensió dels presos polítics no és una qüestió incontrovertida, i la mesa, un organisme polític que tindrà els informes dels lletrats al respecte, haurà de decidir com aplica aquesta petició del Suprem. Entre les opcions hi ha la que volen el PP i Cs, que ahir ja van pressionar perquè la mesa suspengui de manera “immediata” els quatre diputats. La formació taronja, a més, ho demanarà per escrit a les dues cambres, com a primera mesura.
La cambra, però, també podria decidir no suspendre els diputats, tenint en compte que no es compleix un dels tres condicionants que marca el reglament, com defensen els comuns, que tenen, a través de Gerardo Pisarello, presència a l’organisme parlamentari.
El més probable -sobretot tenint en compte que el pacte per a la formació de la mesa ha sigut entre el PSOE i Unides Podem i no amb la dreta-és que la nova mesa busqui un escenari intermedi en què es demani un informe als serveis jurídics de la cambra per decidir com procedir i que en última instància, si l’informe no és concloent, es dirigeixi al Suprem per demanar-li un aclariment sobre la situació processal dels presos i si poden o no exercir amb normalitat la seva activitat parlamentària. En el cas del Senat, a més, és el ple qui per majoria absoluta ha de decidir si deixa sense efecte els drets dels parlamentaris.
Tot i que dilluns els representants de JxCat i ERC van dir que tenen un bri d’esperança que es mantindran els drets polítics dels cinc implicats, s’assumeix la suspensió i el debat se centra en si s’entrega o no l’acta per no condicionar les majories parlamentàries. Tant Laura Borràs com Gabriel Rufián es van mostrar ahir prudents i fonts consultades situen la fi del judici com un moment clau, perquè tots ells demanaran la llibertat abans de conèixer la sentència. En cas que el Suprem la concedís, la suspensió cauria automàticament i entregar l’acta no tindria sentit. Tanmateix, en el cas de Junqueras és probable que hi renunciï si és escollit a les eleccions al Parlament Europeu d’aquest diumenge.
L’escenari de la investidura
La suspensió o no dels presos marcarà, doncs, els primers compassos de la legislatura, fins a tal punt que l’escenari que la investidura de Pedro Sánchez pugui descansar sobre la impossibilitat d’aquests diputats de votar-la no es descarta del tot a la Moncloa. I la investidura serà, justament, l’altre gran assumpte de debat de la política espanyola quan s’engegui la legislatura. Les negociacions d’Unides Podem continuen amb la discreció promesa per Pablo Iglesias després de visitar el president espanyol en funcions a la Moncloa, amb l’objectiu del lila d’entrar al govern. Està previst que la sessió d’investidura sigui a finals de juny o principis de juliol i, tot i que les dues parts donen per fet que arribaran a aquest acord, els números encara no surten. De nou, les mirades es traslladaran als independentistes, que tindran la clau per decidir si fan possible quatre anys de govern progressista a Espanya.
La política espanyola encara avui un nou cicle i, com en l’últim lustre, la incapacitat per resoldre la qüestió catalana es reivindica com l’element desestabilitzador al voltant del qual gira tot.