03/09/2015

Un debat que no recordarà la història

BarcelonaA dos quarts de cinc s’obre la porta del despatx del president, just davant de l’escala noble del Parlament. Totes les càmeres en tensió. Focus il·luminats, cops de colze... Apareix Artur Mas a la porta. I, de sobte, marxa en direcció contrària a la de Sala de la Diputació Permanent. Què està passant? Res. Va al lavabo. Les càmeres es tornen a relaxar amb una frustrant sensació de decepció. El to decebedor que marcarà la tarda.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

I no serà per falta d’ambient. La sala està plena de gom a gom. Tan bon punt Mas compareix, el so dels disparadors de les càmeres i els flaixos saturen l’ambient. Fins i tot alguns diputats aixequen els mòbils per captar la imatge. Entre d’altres, Inés Arrimades i Carmen de Rivera, de Ciutadans. La diputació permanent es reuneix a les portes d’unes eleccions de to plebiscitari i pocs dies després que la Guàrdia Civil regirés la seu de CDC.

Cargando
No hay anuncios

El president porta la lliçó ben preparada. Però no pot evitar una imatge adolorida abans de submergir-se per enèsim cop en un debat ja viscut. No pot evitar semblar fart. Dedica acusacions dures al govern de l’Estat. Parla de parets granítiques contra les quals topen les seves propostes. Insinua males pràctiques al ministeri de l’Interior. Mas no havia imaginat així aquest debat quan el va plantejar, però la irrupció de la Guàrdia Civil en escena n’ha capgirat l’argument. “Massa casualitats”, diagnostica. Sap que, per més voltes que hi doni, en aquesta cita hi té poc a guanyar.

Tampoc ERC té un paper còmode. Ni tan sols des de la posició silent que manté Junqueras mentre observa en mànigues de camisa com la seva portaveu pren la paraula. Marta Rovira prepara el violí, però les cordes no estan prou tenses i la música sona impostada.

Cargando
No hay anuncios

Els diputats més còmodes

No hi ha dubte que la intervenció és molt més còmoda per al socialista Miquel Iceta. L’únic candidat del 27-S que hi intervé, amb un discurs en què prescindeix del seu sarcasme més esmolat. En el cas del PP, la seva líder, Alícia Sánchez-Camacho, ni tan sols es presenta, cosa que rebaixa sens dubte els decibels de la sessió.

Cargando
No hay anuncios

De fet, l’autèntic candidat que intervé no figura en cap llista del 27-S: Albert Rivera. El líder de Ciutadans, amb una primera intervenció en castellà dirigida sense embuts al públic de la resta de l’Estat, fent declaracions a les televisions estatals als passadissos, no té cap inconvenient a deixar aparcada al seu costat la candidata Arrimadas.

Al cap de gairebé 6 hores -i 25 dies abans de les eleccions més transcendents-, la diputació permanent s’ha limitat a oferir un debat més. Ni tan sols un assaig de debat de campanya. Senzillament, un més.