Torra acusa el Suprem d'obrir un "període d'inestabilitat" si confirma la seva inhabilitació

BarcelonaVolia evitar que, com ha passat sovint aquests últims dos anys, tres mesos i vint-i-set dies, algú pogués criticar-lo per ser un president que no s'ocupa dels "problemes reals" dels catalans. I el tercer debat de política general de Quim Torra s'ha centrat precisament en l'educació, la salut, la indústria, la cultura, la lluita contra la corrupció, l'habitatge, el medi ambient, el sector agroalimentari, els llocs de treball, les empreses i, sobretot, la pandèmia. "La lluita contra el covid és la primera prioritat del meu govern", ha assegurat el dia abans d'anar al Tribunal Suprem, que ha de decidir sobre la seva possible inhabilitació, i ha acusat l'alt tribunal "d'obrir un període d'inestabilitat" política en plena pandèmia per haver "defensat la llibertat d'expressió".

"Demà dedicaria tot el temps a la lluita contra la pandèmia –ha lamentat el president–, però he d'anar a Madrid", ha dit. Per a Torra, l'Estat està instal·lat en la "venjança" i no serà comprensible per a la Unió Europea que s'inhabiliti un cap de l'executiu per no haver despenjat a temps una pancarta que deia "Llibertat presos polítics i exiliats".

A parer de Torra, no s'ha demostrat cap canvi entre el govern del PP de Mariano Rajoy i el govern de coalició del PSOE i Podem. Ha recordat que la legislatura va començar amb la impossibilitat d'investir Carles Puigdemont amb Rajoy i acaba amb una possible inhabilitació del president amb Sánchez a l'executiu. "És el cercle de la repressió", ha dit, i ha criticat el que considera una "ingerència constant" de la justícia espanyola al llarg del seu mandat amb la complicitat de la Fiscalia.

Ara bé, el president no ha revelat quins són els seus plans en cas que sigui efectivament inhabilitat. Fa setmanes que Torra no vol "especular" sobre els diferents escenaris que es poden obrir a partir d'ara i ha esquivat qualsevol referència a una convocatòria anticipada d'eleccions –tal com li reclama Esquerra–. I és que ara per ara l'escenari més probable és que sigui el Suprem el que forci uns comicis per la inhabilitació del president i la impossibilitat d'investir-ne un altre –ni JxCat ni ERC en tenen cap intenció.

L'alt tribunal, després de la vista, pot decidir immediatament sobre la inhabilitació del cap de l'executiu, donar-se tres setmanes per emetre la decisió o allargar durant mesos el veredicte si accepta la petició de la defensa d'elevar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. D'això depèn la durada de la legislatura catalana.

Diverses fonts consultades per l'ARA apunten que, si el Suprem finalment inhabilita el cap de l'executiu, la seqüència serà la següent: serà el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, qui assumirà les competències del president –sense capacitat de convocar eleccions, canviar consellers ni fer una qüestió de confiança– i el Parlament obrirà una ronda de consultes per buscar una alternativa a la presidència. El que sí que ha demanat Torra és que si arriba aquest escenari l'independentisme no presenti cap candidat i es procedeixi a una convocatòria automàtica d'eleccions. La llei de presidència diu que, si passats dos mesos no hi ha elecció d'un nou cap de l'executiu, els comicis es convoquen de manera automàtica. La cita a les urnes, doncs, seria 54 dies després d'aquest moment: a principis de l'any que ve.

Lluita contra la pandèmia i reclamacions a l'Estat

"Totes les conselleries tenen l’encàrrec de concentrar-hi les seves decisions. Hi dediquem les 24 hores del dia perquè sabem el que s’hi juga el país. I res no ens en farà desviar", ha dit el president, quan portava una hora explicant l'obra de govern, en un estil similar al que, abans que ell, han fet servir els altres presidents de la Generalitat en debats de política general. Ni tan sols la situació extraordinària que viu ell personalment, a les portes d'una més que probable inhabilitació, ha alterat el guió.

L'única referència a la independència en més d'hora i mitja ha sigut indirecta, quan ha assumit que "amb tots els recursos i tota la sobirania" Catalunya podria afrontar millor el futur. No ha sigut fins a l'últim punt, una hora i quaranta minuts després de començar, que ha entrat a parlar de la repressió judicial i ha recordat que ell podria ser el primer president en funcions de la Generalitat a ser inhabilitat.

En el seu tercer debat de política general, ha repassat l'obra de govern i les dades més rellevants de l'evolució de la pandèmia, que deixen Catalunya com una de les autonomies amb menys opcions de rebrot, malgrat que se situï lleugerament per sobre dels 100 punts, la xifra establerta com a base per conèixer el risc a curt termini. Madrid supera els 500 punts i el País Basc o la Rioja els 300. Exemples que Torra ha fet servir per reclamar "decisions" a l'Estat i a la resta de governs autonòmics, als quals també ha ofert "ajuda". "Demano que es preguin decisions responsables. No va ser fàcil tancar el Segrià i Lleida, però avui és una de les comarques que millor estan del país. S'han de prendre decisions. Si no, com pensen rebaixar més de 500 punts de risc de rebrot a Madrid?", ha apuntat sense explicitar, com sí que va fer al març, la necessitat de tancar la capital de l'Estat.

El president de la Generalitat ha llançat diversos advertiments al govern espanyol. Per començar, després de reclamar-li augmentar el límit de dèficit fins a l'1% ha avisat a Pedro Sánchez que farà "el dèficit que faci falta" per posar "els interessos de la ciutadania" davant de "l'asfíxia" de l'estat espanyol.

També ha insistit en la necessitat de regular les baixes laborals per als pares que hagin de tenir cura dels fills en quarantena. Un "forat negre", ha dit, que el govern espanyol es va comprometre a resoldre. "És una angoixa monumental per a les famílies", ha dit, i una "irresponsabilitat" de l'executiu del PSOE i Podem no posar-hi remei. "Ens hi trobarem", ha advertit, donant per fet que aviat començaran a sorgir els casos de coronavirus a les escoles i la necessitat de fer quarantenes en els grups classe, també per als alumnes no infectats.

Per acabar, Torra ha demanat suport als grups parlamentaris per demanar recursos al govern espanyol, sobretot els que han de venir dels fons europeus per la lluita contra la pandèmia. "Necessitem 30.000 milions d'euros", ha dit, sobre el càlcul de recursos que ha fet la Generalitat per sortir de la crisi econòmica i social. Per al president, si els grups unionistes no reclamen diners a l'Estat és que estan "a favor de mantenir l'asfíxia econòmica i el dèficit econòmic i d'infraestructures". Torra ha remarcat que Catalunya és la tercera comunitat en aportació d'ingressos tributaris i la tretzena a l'hora de rebre finançament.

Obra de Govern

Entre els projectes que ha enumerat el president en el balanç de govern, destaca el desplegament de la fibra òptica –ha dit que el 2021 hi haurà un 90% de la població coberta– o la reforma estructural del sistema de salut que prepara una trentena d'experts i que es presentarà dilluns. Torra ha demanat "col·laboració" a l'oposició per afrontar aquest debat i deixar de banda les diferències del dia a dia.

Ha fet referència a diversos projectes de Territori –com l'Agència de la Natura o la moratòria de llicències urbanístiques a la Costa Brava, de la qual ha dit que l'actual Govern "ha salvat"– o d'Educació amb el pacte contra la segregació escolar i l'impuls de l'escola inclusiva. Alhora, ha fet referència a l'objectiu de connectar el territori amb transport públic, malgrat que no ha concretat com durà a terme el "somni" de connectar cada localitat amb un autobús cada hora.

Després de la intervenció del president, és el torn dels grups parlamentaris, que probablement reclamaran noves eleccions al Parlament. En les últimes hores no només l'oposició ha demanat a Torra que convoqui els comicis, sinó que també Esquerra ha exigit que la cita a les urnes sigui immediata per evitar deixar en mans del Suprem el calendari.