El debat que va fer passar Manuel Fraga pel supermercat
Aquest dimarts comença el debat de l'estat de la nació després de set anys d'impàs
BarcelonaEl president espanyol arriba amb la ressaca d’haver tractat braç a braç líders mundials. La cimera de l’OTAN de Madrid li ha donat la pompa per encarar un dels debats més importants de l’any: el de l’estat de la nació. S’hi trobarà un líder de l’oposició que s’està adaptant al càrrec. És la seva primera prova de foc. Qui són? José María Aznar i Josep Borrell l’any 1998. A molts, la memòria més recent els haurà fet pensar en Pedro Sánchez, que també arriba al debat d’aquest dimarts amb l’autoestima de la cimera de l’OTAN, i en Alberto Núñez Feijóo, líder del PP un cop tancada la crisi al partit. Dues històries paral·leles amb 26 anys de distància i 25 debats de l’estat de la nació pel mig.
Se li atribueix l’invent a Felipe González l’any 1983, però no va ser del tot seu, sinó de Gregorio Peces-Barba, llavors president del Congrés. Ho ha explicat ell mateix en alguna ocasió: els partits estaven enfadats perquè en gairebé un any de mandat González no havia comparegut i li va proposar fer quelcom semblant al debat sobre l’estat de la unió dels EUA. Al president espanyol no li va fer gaire gràcia, però hi va accedir. Al primer debat s’hi va trobar cara a cara el líder d’Aliança Popular, Manuel Fraga, i la temàtica també podria valdre per a l’actualitat: la inflació. Com es prepara Fraga aquest debat? Anant al supermercat el dia abans. "He anat al que hi ha més a prop de casa meva i he vist que una ampolla d’oli d’oliva ha passat de 217 pessetes a 234", va dir des del faristol.
L’entrada a l’OTAN d’Espanya (1982) ja encenia el debat llavors i ara també es preveu que l'Aliança Atlàntica tingui protagonisme els pròxims dies al Congrés. Després de Fraga va arribar al capdavant d’Aliança Popular de forma efímera Antonio Hernández Mancha. No era diputat, i va intentar poder intervenir igualment des del Congrés. Només li van permetre seure a la seva bancada sense prendre la paraula i aquest precedent porta ara Feijóo a no poder encarar-se amb Sánchez. Ho van demanar als lletrats del Congrés i la resposta va ser la mateixa que la dels anys 80.
No va ser fins a l’arribada d’Aznar que González va començar a patir. En un debat de l’estat de la nació va sentir per primer cop com Aznar li deia "Váyase, señor González, váyase", que es va acabar convertint en una constant d'aquella legislatura. Era el 19 d’abril del 1994. Els GAL o casos de corrupció com Filesa van començar a centrar els debats i la crispació va pujar. Aznar li retreia que la corrupció passés pel seu costat sense que se n’adonés. Ara això se li retreu a Aznar per la Gürtel.
Amb un PSOE inestable fins a l’arribada de José Luis Rodríguez Zapatero, Aznar va passar per tres debats canviant d'interlocutor en tres ocasions: González, Borrell i Joaquín Almunia. Amb Zapatero en faria tres més, sobretot marcats per la guerra de l’Iraq. "És parlamentarisme pur", opina l’exdiputat convergent Carles Campuzano sobre aquests debats. A Aznar, explica, això li anava molt bé. Sobretot, exposa, eren "interessants" les seves rèpliques als partits nacionalistes, on sempre acabava apareixent Catalunya. "És un tema permanent", descriu, i comenta que més d’un diputat valencià o basc s’indignava per l’omnipresència dels afers catalans.
“Torçar” la Constitució
De la boca del PP en van sortir acusacions que avui encara ressonen: van titllar la Moncloa de voler “torçar” la Constitució. No pels indults ni per la taula de diàleg, sinó per la reforma de l’Estatut d’Autonomia. Ho va dir Rajoy el 2007 i Zapatero el va acusar de "catalanòfob". Tot això s’ho mirava des de la bancada d’Iniciativa el llavors diputat Joan Herrera. Recorda la "tensió dialèctica" dels debats, que encara era més difícil d’aguantar pels crits dels diputats d'un partit i l'altre: "A Catalunya el Parlament és més ensopit".
La crisi econòmica va marcar els últims debats de Zapatero –que en va viure sis– i els primers de Rajoy. L’últim de l’expresident popular va ser el 2015, tenint un cara a cara amb Pedro Sánchez. Amb la qüestió catalana en primera pàgina, Sánchez li va retreure el seu "immobilisme", segurament el que li retrauran a Sánchez aquest dimarts Esquerrra, Junts, el PDECat i la CUP. Serà el primer debat de Sánchez, que responsabilitza les repeticions electorals i la pandèmia d'aquests set anys d'espera.
