El debat intern de l’ANC es trasllada al format de l’11-S

BarcelonaL’11 de setembre del 2016 es presenta com la Diada més incerta. Si bé l’any passat, a data d’avui, l’ANC tenia clar que ompliria la Meridiana de Barcelona per visualitzar “tots els colors” de la República Catalana, enguany la direcció de l’entitat té sobre la taula dues propostes que a principis de setmana semblaven difícils de consensuar. Fonts consultades de l’ANC asseguren que l’objectiu és fondre les dues opcions en una de sola i presentar-la a l’assemblea general de diumenge que ve, una performance que haurà d’aprovar abans la direcció en una reunió extraordinària divendres. Ara bé, arribar a un acord serà “complicat” tenint en compte que el debat intern entre les diferents faccions de la direcció s’ha traslladat ara en el format que ha de tenir la mobilització de l’Onze de Setembre.

La comissió mobilitzadora del secretariat nacional, que té la missió de preparar cada any l’acció política de l’Onze de Setembre, va presentar dissabte passat davant els membres de la direcció de l’entitat les dues opcions que ara per ara es valoren per dur a terme per la Diada. En el si de la comissió s’havia treballat al llarg dels últims mesos en una mobilització descentralitzada al territori, però a última hora membres de la comissió que “discrepaven” de la proposta oficial van presentar una alternativa. “Estem treballant per consensuar una proposta”, assenyala un dels membres consultats, que admet que és “difícil” trobar el punt de trobada. “Ara per ara no hi ha res decidit”, assegura un altre dirigent de la direcció.

¿Entre quines opcions dirimeixen ara els membres del secretariat? La proposta inicial de la comissió se centrava a organitzar actes de caràcter constituent en diverses ciutats, en què les assemblees territorials de l’ANC tinguessin un “paper clau”. La mobilització hauria de comptar amb les entitats organitzades que treballen dia a dia en reivindicacions al territori, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i la Plataforma en Defensa de l’Ebre. L’objectiu era mostrar la voluntat d’eixamplar la majoria social.

Els crítics, per la seva banda, van presentar una via alternativa escudant-se en el “ressò internacional”: reunir l’assemblea de càrrecs electes a Barcelona -tots els representants catalans dels ajuntaments, el Parlament i el Congrés- i que redactin la “carta de ciutadania de la República Catalana”, que seria l’equivalent a una compilació de drets del nou estat català. Fonts consultades també apunten que aquesta proposta incloïa, en un primer moment, viatjar a Brussel·les abans de la Diada, trobar-se amb les autoritats comunitàries i fer una rebuda posterior a Barcelona el mateix dia 11. Ara per ara, però, s’ha descartat aquesta opció. “A Brussel·les seríem una manifestació més”, asseveren.

Una de les dificultats afegides amb què es troben els organitzadors és que l’objectiu de la Diada del 2016 està desdibuixat. La darrera mobilització de l’11-S havia de ser l’“última” abans de “guanyar” el plebiscit del 27-S, assenyala un consultat. Tot i això, un alt dirigent es mostra optimista: “Trobarem un punt de trobada perquè sigui un èxit”.

Reflectir el procés constituent

“Les dues propostes tenen pros i contres”, assenyalen fonts de l’ANC, que posen de manifest que enguany no s’està trobant la manera de “vehicular” la pròxima meta del procés, el debat constituent. La proposta descentralitzada -assenyalen- no té una “única fotografia” de la jornada que pogués fer la volta el món, i això podria reduir l’“impacte mediàtic”. Ara bé, d’altres també veuen virtuts en aquesta opció perquè s’evitarien “comparacions directes” amb les mobilitzacions anteriors (que han arribat a concentrar dos milions de persones a Barcelona i a omplir 400 quilòmetres per la Via Catalana). Pel que fa a la proposta de reunir l’assemblea de càrrecs electes, fonts de l’entitat creuen que no quadra amb l’11-S, ja que està pensada per ser un “pla B” si l’Estat suspèn l’autonomia. Alhora, titllen de “bomba de rellotgeria” la carta de ciutadania perquè es pot interpretar que es dóna un carnet de “bons i mals catalans”.

Les discrepàncies sobre l’11-S no són l’únic debat en què està immersa l’ANC, que afronta una assemblea general polèmica en què se sotmetrà a votació la reforma d’estatuts i el full de ruta. Les pugnes internes, de fet, ja van emergir dies enrere quan l’exvicepresident de l’entitat Jaume Marfany i l’actual responsable d’internacional, Liz Castro, es van enganxar a Twitter per les “maniobres” de la vella guàrdia per controlar l’entitat. Serà en les eleccions a la presidència de l’ANC, al maig, quan les discrepàncies es plasmaran a les urnes.

La reforma d’estatuts, un altre punt de fricció

Presidencialisme

Una de les reformes que es proposen als estatuts de l’ANC és que els associats puguin escollir directament el president de l’entitat. Hi ha qui hi veu una maniobra de Sànchez per assegurar-se la reelecció i fer “més presidencialista” l’ANC, mentre que els defensors de la proposta argumenten que així s’assegurarien que el president és qui volen els socis (ara qui l’escull és el secretariat escollit a les eleccions).

Representació territorial

Diverses esmenes demanen canviar la composició del secretariat (ara hi ha 25 representants nacionals i 50 de territorials). Els promotors de la reforma volen que els territoris, i en concret les comarques de Barcelona, tinguin més representació, i els que s’hi oposen auguren un enfrontament entre regions. El que sí que té consens és que s’incloguin representants de les assemblees exteriors.

La renovació de càrrecs

També es votarà si els exmembres del secretariat poden tornar a presentar-se a les eleccions després d’un any fora de la direcció.