El debat identitari es fa un lloc central en la campanya del 20-D

MadridAquest migdia les banderes espanyoles i els militars ompliran els passeig del Prado de Madrid després de l’homenatge als caiguts. Fa uns dies vam saber que alguns comandaments s’han enfadat perquè no desfilarà cap tanc malgrat que les restriccions pressupostàries pel carburant dels carros de combat han acabat. Potser per compensar, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría s’esforçava divendres a destacar la munió d’actes musicals i lúdics castrenses que, la majoria “pensant en els nens”, han omplert aquest cap de setmana espais emblemàtics de la ciutat. La d’avui serà una manifestació de patriotisme espanyol, com al capdavall ho són, canviant el gentilici, les festes nacionals de gairebé tots els estats.

Les eleccions del 27-S, malgrat que el seu resultat és polièdric i que l’èxit o el fracàs de l’operació política depèn del desenllaç de la negociació entre Junts pel Sí i la CUP, no han resolt el plet català en favor de l’unionisme. La carpeta catalana, i de retruc el debat sobre la identitat espanyola i els límits de l’estat autonòmic, seran damunt la taula als comicis del 20 de desembre. La discussió es deixarà sentir en una campanya que començarà el 4 de desembre, pràcticament coincidint amb el 37è aniversari d’una Constitució que genera poc consens sobre la seva vigència però menys encara sobre com cal canviar-la.

El debat identitari segueix sent central, en tant que irresolt, en la política espanyola. Només calia fer, ahir, un cop d’ull a les portades dels diaris de Madrid. L’ Abc aconseguia “demostrar”, amb una pintoresca primera pàgina en forma de segell amb dones amb els vestits regionals de totes les províncies, que Espanya és “singular i plural”, mentre que La Razón entrevistava el ministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo i n’extreia aquest titular: “El complex de lluir símbols nacionals és realment trist”. I encara una altra entrevista, a la número dos del PSOE per Madrid, la catalana Meritxell Batet, que prepara la proposta de reforma constitucional del PSOE. Admetia a El Mundo que el seu concepte de nació “depèn del context”.

Mariano Rajoy promet aprovar a principis del 2016 un nou finançament autonòmic i ha fet pinya amb Pedro Sánchez a favor del concert basc i navarrès per evitar que s’obri un front territorial vist el qüestionament que alguns barons socialistes i Ciutadans en fan. El president explica que el 20-D no va de Catalunya ni del debat territorial, però difícilment no hi recorrerà. Afirma que vol parlar només d’economia (la corrupció no toca) però la temptació de presentar-se, per dolent que fos el resultat del PP el 27-S, com l’única via eficaç per barrar el pas al sobiranisme és forta. No pot qüestionar l’espanyolisme de C’s, però sí lluir un full de serveis que va des de la fustigació judicial a Artur Mas a la reforma de la llei del TC per inhabilitar el president o suprimir l’autonomia. Davant els rivals, el cap de l’executiu, inflexible a revisar la seva concepció tradicional de la nació espanyola, cenyida a una interpretació a la baixa de la Constitució, vol ser el valor refugi dels que no volen “jugar” amb la sobirania.

Aznar no pararà de fer la guitza

Al PP han caigut fatal les crítiques de José María Aznar en el sentit que Ciutadans els ha guanyat a Catalunya perquè defensa millor Espanya. L’expresident, ferit pel tracte a la seva dona, l’exalcaldessa de Madrid Ana Botella, no callarà. “Ens guanyen perquè els votants ens castiguen per la corrupció, per Bárcenas i Rato, que són cosa dels anys d’Aznar”, replica un dirigent en privat. Si el PP perd, el pròxim congrés del partit serà una batalla campal.

Al PSOE, i vista la fermesa de l’independentisme, es mouen a tentines. Arribat el cas reconeixerien Catalunya com a nació, cosa que mai havien acceptat i per la qual Carme Chacón va criticar Felipe González quan La Vanguardia l’hi va fer dir sense que ho hagués dit. Fins i tot l’andalusa Susana Díaz ho acceptaria segons els seus. Amb una línia vermella: no pot implicar “privilegis” ni tenir efectes pràctics. Seria una nació innòcua. El reconeixement és, però, improbable que aparegui en la proposta de reforma constitucional. Per ara l’oferta és recollir unes “singularitats” inconcretes.

I si el PP és una roca i el PSOE s’obre a retocs, els emergents -ara ho sembla més C’s que Podem- tampoc van a l’una. De fet, amb 117 escons, una quantitat que superaran populars i C’s, n’hi ha prou per clavar el motor reformista. Albert Rivera, partidari d’una involució autonòmica, ho farà si pot. Podem, per contra, vol obrir el procés constituent i que Espanya es reconegui en la seva plurinacionalitat. Atenció, però, a qui situen en la direcció estatal al lloc de la dimissionària catalana Gemma Ubasart, responsable de l’àrea de plurinacionalitat. La desfilada, la recepció de Felip VI i el bany de banderes no sufocaran avui un debat encara obert.