Collboni i Artadi pugnen per fer-se un lloc en el duel Colau-Maragall

BarcelonaEl debat de les municipals de Barcelona de TV3 sol ser el de més repercussió i els candidats el preparen a consciència, però ahir competia informativament amb una imatge imbatible, la dels presos polítics catalans monopolitzant l’obertura del Congrés i el Senat. Tant va ser així que la primera intervenció ja va servir perquè cadascun dels candidats prengués posició. Ada Colau, Ernest Maragall, Elsa Artadi i Anna Saliente van lamentar el tracte que van rebre els diputats i el senador empresonats. Manuel Valls i Josep Bou van defensar que “Espanya és una democràcia”. Entremig, Jaume Collboni va passar de puntetes pel tema i es va limitar a subratllar el fet que dos catalans presideixin el Congrés i el Senat.

El candidat socialista va tenir un protagonisme especial en el debat, conscient que les enquestes el situen a prop dels dos favorits, i va buscar un cos a cos constant amb Colau i Valls, amb qui es disputa una part de l’electorat. “He tancat els ulls i m’ha semblat sentir una independentista”, li va dir a l’alcaldessa. I girant-se cap al candidat de Cs: “Senyor Valls, la diferència entre vostè i jo és que jo puc guanyar”. Més clar, l’aigua. L’ex primer ministre francès va semblar superat pels atacs del socialista. “Jo guanyaré”, va clamar Valls mentre algun dels candidats no podia reprimir el riure.

Colau, pressionada pels sondejos, va respondre a les provocacions de Collboni. “Em sap greu, senyor Collboni, que no hagi volgut ni rebre les famílies dels presos polítics, quan és una qüestió d’humanitat”.

La candidata a la reelecció, conscient que era a TV3, va fer seva la bandera republicana, que és la marca de Maragall. “Barcelona és una ciutat profundament republicana i democràtica, i això no pot ser patrimonialitzat per cap partit”, va dir en un missatge dirigit al cap de llista d’ERC.

Maragall, que va davant en les últimes enquestes, es va concentrar a llançar el seu discurs de ciutat i alertar d’un pacte subterrani entre Colau i Collboni: “El partit socialista i Podem s’estan preparant per suspendre els presos polítics i alterar la democràcia. Barcelona està a punt de ser moneda de canvi entre Podem i el PSC”. Era la seva manera de cridar a agrupar el vot independentista al seu voltant.

Pactes i pactes

“A veure si s’aclareixen, perquè uns m’acusen de voler pactar amb els independentistes i els altres amb el PSC”, va respondre una Colau eficaç a l’hora de vendre la seva obra de govern, com ara l’obligació que els privats destinin un 30% de les promocions a habitatge social.

La candidata de la CUP, Anna Saliente, va tenir dificultats per trobar el seu lloc en el debat (cosa que segurament no desagrada al seu electorat), per això es va centrar en col·locar els seus missatges. Saliente va desafiar ERC i JxCat a “recuperar l’esperit de l’1-O” i va situar com a prioritat “fer fora els fons immobiliaris de la ciutat”. I també va penjar-se medalles, com la de les expropiacions d’habitatges. “Quan hi ha la CUP passen coses”, va dir.

La tàctica de Josep Bou va ser una altra: va aixecar el to, emulant Cayetana Álvarez de Toledo (una persona amb qui se sent “molt identificat” ) i va defensar l’actuació policial de l’1-O (“Gràcies a Déu no va passar res greu”, va dir), cosa que va provocar la indignació dels representants independentistes. L’altra arma secreta de Bou van ser els cartells amb gràfics, tot i que sense acabar-los d’explicar.

Els dos grans favorits, Colau i Maragall, van intercanviar cops però sense fer-se sang. L’actual alcaldessa va tenir un especial interès a confrontar-se amb Elsa Artadi, la candidata de JxCat, a qui va acusar de ser l’hereva de “l’antiga Convergència”, en un discurs que recordava el que la va catapultar el 2015. “Ens vam trobar un desastre i hem hagut de tancar 5.000 pisos turístics, senyora Artadi”, li va etzibar a la número dos de la llista de JxCat.

Artadi, com Collboni, també va arriscar i es va mostrar agressiva per fer-se un lloc en el debat i desafiar així els mals auguris de la demoscòpia. La seva estratègia va ser repartir llenya a tothom. Així, va acusar l’alcaldessa de mentir amb dades com les d’habitatge o les acusacions al conseller Buch, va atacar Collboni i Valls però sense oblidar algun dard contra el candidat d’ERC. Artadi va alertar d’un pacte entre Colau i Maragall i es va presentar com la garantia d’un govern netament independentista. “Necessitem que la gent voti massivament el president Puigdemont i Joaquim Forn”, va dir ja en la intervenció inicial. L’objectiu era clar: aprofitar la tirada de l’expresident.

Però sens dubte el màxim grau d’hostilitat en el debat va ser el que van exhibir dos antics socis de govern com Collboni i Colau. El socialista encara no li perdona que els fessin fora arran del 155, i això es nota. “La senyora Colau va deixar a l’estacada Joan Coscubiela i Lluís Rabell quan van denunciar al Parlament l’aprovació de les lleis de desconnexió”, va dir, intentant pescar en els caladors d’Iniciativa.

En el capítol d’inseguretat tothom va fer pinya contra Colau, però Collboni ho va tornar a aprofitar per carregar contra Valls. “Vostè no coneix la ciutat, fa només uns mesos que viu aquí”, li va deixar anar. L’exministre de l’Interior francès va brillar en aquesta qüestió: “No podem permetre que hi hagi por als carrers de Barcelona”, va dir després de relatar un cas concret. I fins i tot va citar el cas de la seva germana, que va escriure un llibre sobre la seva drogaaddicció.

Els favorits van acabar sense grans esgarrinxades però no es poden confiar. Els perseguidors posaran tota la carn a la graella.