L'article 92, sortida constitucional al referèndum?

BarcelonaEl camí cap a la consulta sobre l'estat propi té un lloc destacat en el terreny jurídic. És possible fer una consulta dins el marc constitucional espanyol? Els experts coincideixen, amb matisos, que no només seria el desitjable, sinó que opinen que és jurídicament possible. Això sí, no perden de vista que és més una qüestió de voluntat política que no pas jurídica. Precisament sobre aquesta qüestió han debatut aquest dimarts a la facultat de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra els experts i professors de dret constitucional Francesc de Carreras (UAB), Hèctor López Bofill (UPF) i Àlex Sáiz Arnáiz (UPF). Ho han fet durant la sessió 'Referèndum, independència, legalitat i Constitució', emmarcada en el cicle 'La independència de Catalunya, a debat".

Tant De Carreras com Sáiz Arnáiz han coincidit a assenyalar l'article 92 de la Constitució com la possible sortida constitucional a l'atzucac de la consulta. És l'article que regula els referèndums consultius, no vinculants, sobre les "decisions d'especial transcendència". I és evident que aquesta qüestió ho és. I doncs, quin és l'escull en termes jurídics? El subjecte de sobirania, és a dir, si han de votar només els catalans o el conjunt d'espanyols. Malgrat que el Parlament va proclamar el 23 de gener que el poble de Catalunya és un "subjecte polític i jurídic sobirà", el cert és que aquesta és una declaració d'alt valor polític però sense efectes jurídics. I l'article 92 de la Constitució situa el cos electoral, és a dir, qui hi podria votar, també en els referèndums consultius, en "tots els ciutadans".

Aquest element, i el fet que qui hauria de convocar el referèndum és el govern espanyol, porta López Bofill -partidari d'una declaració unilateral del Parlament- a plantejar "dubtes seriosos" sobre la possibilitat que una consulta sobre la independència es pugui fer en el marc constitucional espanyol. Entre altres coses perquè dependria d'una voluntat política que no existeix entre els dos principals partits espanyols.

Els paràmetres d'interpretació

Però fins i tot en el cas que el govern espanyol s'avingués a aquesta possibilitat i facilités el referèndum consultiu, "el problema començaria després", a criteri de Sáiz Arnáiz, a l'hora d'acordar la pregunta i els paràmetres d'interpretació per considerar vàlids els resultats, per no parlar directament del procés de negociació de l'eventual secessió. Ara bé, Sáiz Arnáiz també ha volgut deixar ben clar d'entrada que "es confia massa en el paper del dret constitucional", quan en realitat aquesta és una "decisió purament política". Per De Carreras, ni tan sols un referèndum sota l'aixopluc del 92 de la Constitució es pot plantejar en termes de "dret a decidir", perquè, de fet, un referèndum consultiu només serviria per conèixer del cert un estat d'opinió que ara només es coneix per via de sondejos i extrapolacions electorals. De fet, Sáiz Arnáiz creu que és més un debat que s'hauria de plantejar en termes de "dret a la independència" que no pas de dret a decidir.

Però si el debat en termes de dret constitucional és relliscós i subjecte a interpretacions -els successius governs espanyols i les sentències anteriors han tendit a una lectura restrictiva del text-, en matèria de dret europeu i internacional la cosa es complica. Per tant, el referèndum constitucional és possible, sí. Però depèn d'una voluntat política de PP i PSOE que res fa pensar que existeixi. I quin escenari plantegen els juristes quan es constati el 'no' de l'Estat? Dels tres juristes que han debatut la qüestió, només López Bofill té clar que passa per la declaració unilateral d'independència. De Carreras i Sáiz Arnáiz, però, alerten que aquesta és una via que planteja grans dificultats en el cas català. El debat està servit.