El debat sobre els avals va partir en dos la junta de govern de l’ICF

BarcelonaLes paraules del conseller d’Economia, Jaume Giró, aquest dimecres en seu parlamentària anunciant que seria l’Institut Català de Finances qui avalaria els investigats per l’activitat exterior de la Generalitat van ser només el primer capítol d’una jornada molt llarga. Només 24 hores abans s’havia descartat que fos aquest organisme públic qui ho fes, però l’estira-i-arronsa entre Esquerra i Junts va fer capgirar la decisió. Per executar-la, al llarg de tot el dimecres es van succeir reunions informals de càrrecs governamentals i contactes amb l’ICF per intentar fer efectiva dins el termini la decisió de fer el pas davant del tribunal. Qualsevol operació de l’Institut havia de ser avalada per la junta de govern, de manera que es va haver de convocar a correcuita perquè fos a primera hora de la tarda. S’iniciava a quarts de sis i no acabava fins gairebé les nou del vespre. Segons ha pogut reconstruir l'ARA a partir de diverses fonts, el debat va ser molt dur i la junta es va acabar partint en dos a l’hora de votar els avals. Tres dels membres hi van donar llum verda, un altres tres hi van votar en contra, el conseller delegat, Víctor Guardiola, es va abstenir i perquè tirés endavant va caldre el vot de qualitat del president de la junta, Albert Castellanos. Tot plegat radiografia les reticències que hi havia a l’Institut per actuar d’avalador públic.

Però qui forma part de la junta de govern? D’on provenen els seus membres? Oficialment la conformen nou persones del món de l’economia i representants de l’administració, i es nomenen a proposta del conseller d’Economia. Es dona el cas que la cúpula actual va ser designada per l’ara president, Pere Aragonès, quan era vicepresident del Govern i conseller d’Economia, i que s’havia de renovar en els propers dies. Aquesta situació va afegir tensió: sabent que els quedava poc temps al càrrec, els membres de la junta van haver de mullar-se i arriscar-se a possibles responsabilitats si tot plegat acaba impugnat a la justícia. Hi ha membres anomenats dominicals –representants de l’administració– i independents –provinents del món financer–. Els càrrecs de rellevància política, a banda de Castellanos (ara secretari d’Empresa a la conselleria de Roger Torrent), eren Meritxell Masó, secretària general de Salut amb Josep M. Argimon; Matilde Villarroya, actual secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus amb Jaume Giró, i Lluís Juncà, director general d'Innovació amb Torrent. Els tres primers van votar a favor de concedir l’aval i Juncà no estava present a la reunió. Per tal que fos vàlida la votació havien de ser més membres independents que nomenaments polítics i es va decidir deixar fora Juncà al·legant que era el de menor rang -un moviment que també va portar discussió-. Els tres vots en contra van provenir de membres independents de l’Institut. En els propers dies s’esperen renúncies. 

Al seu torn, el conseller delegat de la institució, Víctor Guardiola, va decidir abstenir-se. Tot just fa quatre mesos que Guardiola va ser nomenat en el càrrec, en substitució de Josep-Ramon Sanromà. Provinent del sector privat, Guardiola va desenvolupar bona part de la seva trajectòria a CaixaBank, a més de tenir experiència en el món de la consultoria.

Fitxatge d’independents

Des de l’època d’Artur Mas com a president fins a l’anterior legislatura amb Pere Aragonès de conseller d’Economia, el Govern havia reduït el pes dels consellers dominicals a la junta de govern de l’ICF per donar més presència als consellers independents. L’objectiu responia a l’intent reiterat de la Generalitat d’aconseguir que l’ICF tingui algun dia la fitxa bancària per poder operar com un banc i tenir avantatges operatius. Amb la reducció de consellers dominicals es volia escenificar millor la independència de l’entitat respecte al poder polític per aconseguir estovar el Banc d’Espanya, que té l’última paraula sobre la concessió de la fitxa bancària i que fins ara l’ha denegat. A l’hora de la veritat, però, amb l’operació de les fiances el Govern ha hagut de recórrer als consellers dominicals perquè els independents no ho veien clar. La fitxa bancària està més complicada.