Un debat més efectista que decisiu
PeriodistaA la prèvia del debat d’Atresmedia, els plantejaments narratius contrastaven amb els de TVE. L’ego d’Antonio García Ferreras i el seu efectisme anunciant l’espectacle contrastava amb el treball en equip i l’austeritat de dilluns a la tele pública. El periodista no parava d’assegurar que veuríem una batalla sense precedents. L’important del debat semblava qui estovaria qui. “No queremos que el debate sea una sucesión de monólogos”, deia Ana Pastor al començar. Cada virtut del seu debat semblava dita per menysprear TVE. El resultat: el nivell de les interrupcions va arribar a ser tan exagerat que confonia. El contingut dels blocs es diluïa amb la discussió i les propostes de partit es desdibuixaven. Pastor i Vicente Vallés van intervenir sense interferir, però l’estructura, pausa de publicitat inclosa, es va fer llarga i feixuga. A tres quarts de dotze no s’havien tocat temes importants com Catalunya, la sanitat, l’educació o les clavegueres de l’Estat.
Els candidats van ocupar el plató mitja hora abans de començar. Un espai estèticament similar al de TVE però amb uns faristols horrorosos que dificultaven l’acumulació de cartolines i altres bagatel·les, inclosa la nova moda d’intercanviar llibres amb mala llet o desplegar pergamins. Si dilluns Rivera demanava als espectadors que escoltessin el silenci, ahir hi volia dialogar preguntant a càmera“ ¿Verdad que ustedes no llegan a final de mes? ”,com si pogués sentir la resposta. La frase de la nit, de Rivera a Sánchez: “ ¿Ya ha acabado usted de mentir? Ahora me toca a mí ”. Li va dir fins a nou vegades a Sánchez que no es posés nerviós. L’estratègia del que no sap combatre arguments sinó desacreditar personalment. L’agressivitat de Rivera va sobrepassar la dialèctica per caure en l’histrionisme i va fer la pinça contra Sánchez amb un Casado que s’hi esforçava però continuava semblant tou. Pablo Iglesias va innovar en la figura del candidat-moderador.
Atresmedia prometia focs artificials periodístics inaudits en democràcia i va marcar diferències en la llargada, excessiva. Prometia el debat definitiu i va ser un partit de tornada més efectista que decisiu.
