"Fatxenda, descortès, tavernari": la premsa critica l'actitud de David Fernàndez amb Rodrigo Rato

BarcelonaDos dies després que David Fernández titllés de gàngster l'expresident de Bankia Rodrigo Rato i li ensenyés una sabata, l'incident continua generant fortes crítiques dels diaris cap al portaveu de la CUP. Aquest és un recull de les opinions publicades aquest dimecres en relació a aquell fet.

'La Vanguardia'

L'editorial de 'La Vanguardia' d'aquest dimecres, titulat 'La democràcia i el respecte a l'altre', carrega durament contra la intervenció de Fernàndez: "No era el tribunal de la Inquisició ni el Chicago dels anys trenta, però per moments ho va semblar", assegura. Sobre l'episodi de la sandàlia, el diari afirma que "per sort per a tothom, el diputat no va arribar a culminar l'esperpèntica representació amb el llançament de la seva sabata", i afegeix que "un disbarat tan gros no té cap disculpa possible". Per 'La Vanguardia', tot plegat va ser un "espectacle indigne de la institució" que "va més enllà de les formes" i afecta els ciments de la democràcia. "Quan aquesta base trontolla, la democràcia perd la seva raó de ser", assegura l'editorial, que acaba dient que "el Parlament, en aquest cas el de Catalunya, no s'ha de confondre amb un tribunal i mai amb un tribunal de linxament".

Al mateix rotatiu, Pilar Rahola també dedica la seva columna, titulada 'Fatxenderia' a aquest fet. "Perquè a més de la mala educació, descortesia i fatxenderia, aquest espectacle és un pur judici paral·lel, on el senyor Fernàndez es converteix en jutge de tots. A qui més insultarà en seu parlamentària?", reflexiona l'articulista. Rahola es dirigeix a Fernàndez, a qui qualifica de "revolucionari de butxaca", per fer-li una pregunta: "Sap que alguns dels seus atacs poden ser calúmnies, Codi Penal en mà?". I acaba amb un prec a la presidenta de la cambra: "Fins quan el Parlament li riurà les gràcies i no li demanarà mesura? Perquè, perdonin, però sembla que li tinguin por".

'El País'

El diari de Prisa coincideix amb Rahola en titular el seu editorial com a 'Fatxenderia', i hi afegeix el subtítol: "Les amenaces de diputats radicals a Rato danyen i desprestigien el Parlament català". El text insisteix en aquesta idea: "Hi ha una conducta pitjor que intentar deslegitimar el rival: deslegitimar-se a un mateix i a la institució en la qual un s'incardina o representa. Succeeix això quan es fan servir els insults, les amenaces i les gesticulacions tavernàries en comptes dels arguments". Segons 'El País', "diversos diputats van correspondre a la seva actitud [de Rato] amb qualificatius insultants (...). Va destacar en aital delicadesa David Fernàndez, que va amanir els insults brandant una sandàlia mentre proferia una pregunta obertament amenaçadora".

L'editorial d''El País' relaciona l'actitud de Fernàndez davant Rato amb la polèmica protesta dels indignats, el juny del 2011, que va impedir l'entrada dels diputats al Parlament. "La seu de la representació de la ciutadania treballa amb discursos i normes; no amb bronques ni gestos propis de baralles del carrer. Mai ha de convertir-se en espai ni altaveu d'amenaçes i fatxendes. Plou sobre mullat. L'espectacle d'aquesta comissió parlamentària forma part d'una seqüència de deteriorament actiu de les institucions democràtiques a càrrec de pràctiques inacceptables. Primer va ser envoltar la Cambra i les empentes als diputats; ara, amb els representants d'aquestes forces dins de l'hemicicle, es tracta de convertir-ho en una mena de demagògic tribunal popular".

'El Periódico'

En un to més suau, el director d''El Periódico', Enric Hernàndez, també critica el portaveu de la CUP, en un article titulat 'La sandàlia de l'orador'. "Per nobles que siguin els fins que pugui perseguir, la política espectacle té més d'espectacle que de política. I els linxaments públics, més d'ajusticiament que de justícia. Però el cert és que, amb el seu exabrupte, Fernàndez va atraure els focus cap a la figura de Rato". Segons Hernàndez, amb gestos com aquest els diputats de la CUP "aprofiten les velles institucions per desarticular la vella política, oferint-se com a dinamiters o regeneradors d'un entramat corrupte i caduc". I afegeix: "Amb un avantatge: com que la política va trencar totes les seves promeses, als líders de l'antipolítica tampoc se'ls exigeixen concrecions més grans. Tard o d'hora ho hauran de fer".