David Fernàndez proposa a la CUP cedir dos vots a Mas "al costat d'un pla de xoc real"

BarcelonaEnmig de l'escalada de retrets en el camp independentista, una veu crida a facilitar l'entesa. I no és una veu qualsevol. L'excap de files de la CUP al Parlament, David Fernàndez, proposa en un article a l'ARA que la seva formació cedeixi dos vots a Junts pel Sí per facilitar la investidura, si aquesta ve acompanyada d'un "pla de xoc real i concret". D'aquesta manera, els vots a favor d'Artur Mas sumarien 64 vots, per sobre dels 63 contraris, sempre que els altres 8 diputats de la CUP s'abstinguessin, com es desprèn de la proposta. En el text, que duu per títol 'Sortir-nos-en', Fernàndez suggereix, "ateses les tensions i dificultats –en part ben lògiques, que qui es discuteix darrere són, entre d'altres, dos projectes tan antagònics i contradits com CDC i la CUP–", "traçar la línia d'un mínim comú denominador".

"Desbloqueig del bucle i desglaç per passar pantalla. Efecte Arquímedes, ball de bastons de les contradiccions i fràgil equilibri malabar, potser l'únic possible, avui per avui, són dos vots al procés al costat d'un pla de xoc real i concret", conclou, tot això "a compte i risc, per poder xiular col·lectivament que el partit ha començat i que sortim a guanyar, val a dir, a construir". "Abans mil cops sortir a jugar i potser perdre, que ni tan sols no comparèixer al terreny de joc", insisteix.

I és que, en el seu article, l'exdiputat de la CUP recorda "l'anomalia democràtica i inquisitorial, emergència social davant el paisatge devastat que deixa la crisi i excepcionalitat política constituent amb històrica majoria social independentista". En aquest sentit, alerta contra els xocs entre les files independentistes, ja que "les ferides curen, però les cicatrius romanen i no es pot jugar a escacs amb guants de boxa". Així, justifica que la seva formació pugna perquè "present i futur no poden reproduir el passat", en les seves exigències davant Junts pel Sí, ja que "les motxilles compten tant com pesen", però "el futur pesa i compta molt més i el dilema ja no és mantenir el procés, sinó eixamplar-lo".

Igualment, Fernàndez recorda que davant un estat que és "variant postmoderna del cop d'estat i de mercat", un "Tribunal Constitucional búnquer" –com s'ha encarregat de demostrar altre cop aquest dimecres amb la declaració de ruptura–, "el FLA com a fons de liquidació de les autonomies", "tot un sistema de poder –bancs, església i exèrcit (els sona?)– escanyant la llibertat política catalana i, amb ella, les possibilitats de justícia social". "Per engegar-ho tot a dida, sempre hi serem a temps", insisteix més endavant.

Altres veus a favor de la investidura

I és que l’article és un dels primers posicionaments públics que aniran mesclant-se amb els debats interns previs a l’assemblea nacional del 27 de desembre, quan la CUP decidirà definitivament si segella o no un acord amb Junts pel Sí. Fins llavors seguiran les negociacions per concretar enteses sectorials en el pla de xoc social i el procés constituent, però tot apunta que la coalició independentista no cedirà pel que fa al candidat a la presidència i, més enllà de modular la proposta de consell de presidència avançada per l'ARA per fer més col·lectiu l’executiu, Mas seguirà sent el nom que el Parlament haurà de validar. A diferència de la jornada de debat de diumenge, quan la CUP va triar entre quatre escenaris –tres dels quals mantenien el veto al líder de CDC– sense la soga que suposa l’escenari de noves eleccions, el dia 27 haurà de fer front a la temuda dicotomia de Mas o març.

Fins ara, però, ja hi ha hagut altres posicionaments similars als de l’exdiputat. És el cas, per exemple, del regidor de Girona Lluc Salellas, que en una blocada avala la fórmula del consell de presidència, a canvi que Junts pel Sí accepti 10 propostes més, com ara "aturar tots els processos de privatització existents", "la definició d’un procés constituent que comenci 30 dies després de la investidura", "la desobediència al Tribunal Constitucional" o "aplicar un sistema d'indicadors que permeti un control trimestral de cadascuna de les propostes" acordades i votar una moció de confiança al cap de nou mesos.

L’històric Carles Castellanos també va alertar que anar a eleccions pot frenar el procés i el regidor de Mataró Juli Cuéllar va instar igualment a "esgarrapar tot el que sigui possible en matèria de drets socials i llibertats civils" a canvi de la investidura. Igualment, alguns quadres de la CUP aviat han aplaudit a les xarxes l’article de Fernàndez, com el seu principal alcalde, Eudald Calvo, batlle d’Argentona, o l’impulsor de la Crida Constituent David Caño. Fins i tot el dirigent abertzale Pernando Barrena ho subscrivia des del País Basc –"Sempre amb @HiginiaRoig [el perfil de David Fernàndez]. T'estimem moltíssim", piulava–, mentre que Poble Lliure –organització que actua dins la CUP com a corrent, el més favorable a l'acord– repiulava diversos comentaris favorables a l'article. Per contra, la diputada Gabriela Serra no aplaudia tant:

Fins a 434 cupaires, de fet, ja van apostar diumenge per acceptar Mas si, a canvi, hi havia acord en el pla de xoc social i en la configuració del procés constituent. Sigui com sigui, aquestes negociacions s'han de reprendre i acotar de cara a l'assemblea nacional de la CUP del 27 de desembre, quan es decidirà definitivament si s'afavoreix la investidura del candidat de Junts pel Sí. El diputat anticapitalista Sergi Saladié, però, alertava dimarts que el full d'acords entre les dues formacions encara estava totalment en blanc.

I és que la jornada no havia començat massa diferent que les anteriors i res feia preveure un gir en les negociacions. El candidat de CDC el 20-D, Francesc Homs, criticava que la CUP és qui realment bloqueja el mandat del 27-S, i no el Tribunal Constitucional. Al seu torn, Sergi Saladié denunciava que el Govern en funcions es disposa a validar un pla urbanístic al Delta del Llobregat que seria "un atemptat irreversible" a nivell agroalimentari, paisatgístic i ambiental. És un dels aspectes que, segons els negociadors, allunya les posicions de Junts pel Sí i la CUP i dificulta l'acord –també en aspectes com el fre o reversió de diverses privatitzacions–.

Sigui com sigui, malgrat la sorpresa que ha generat l'article a les xarxes, aquest és la plasmació pràctica del que Fernàndez va avançar diumenge en el seu abrandat discurs de cloenda de la jornada nacional de debat, que va ser llargament aplaudit. "Ens n'hem de sortir i ens en sortirem, hi estem obligats, pel més vell dels nostres somnis, pels que ens van precedir en la lluita en condicions molt pitjors i vindran després en condicions molt millors", va subratllar, i va concloure: "No fallarem a la llibertat política del nostre poble". La seva fórmula per sortir-se'n, per tant, queda plasmada en l'article 'Sortir-nos-en', que no ha estat exempt de polèmica per part d'alguns dels seus companys de formació.

Bona part dels membres més destacats de la CUP no han entrat a debatre a les xarxes socials sobre l'article publicat ahir a l'ARA per David Fernàndez i els que ho han fet, des del suport o la discrepància, n'han parlat amb respecte i sense fer sang. Alguns cupaires força coneguts s'hi han oposat directament, com la diputada Gabriela Serra –amb un contundent "aquí no es mou ningú" i un enigmàtic "uns errors mai en justifiquen uns altres"– o el cantant Pau Llonch, que li ha dedicat "un petó", des de la "més radical discrepància".