David Bonvehí: «A les eleccions hi haurà una papereta que dirà ‘PDECat’»

BarcelonaEl president del PDECat, David Bonvehí, explica a l’ARA les causes de la separació amb JxCat.

El PDECat ja té un vot, el de l’exconseller Mas-Colell.

Sí, contents, i a més va explicar bé el que vol dir el Partit Demòcrata. Hi ha una sèrie de gent que va votar l’1 d’Octubre però que creu en l’economia i la centralitat del país, i que necessita una opció política.

¿Vostès són els independentistes centristes? Els ‘business friendly’?

Em sento còmode amb la definició.

I JxCat què és?

És un independentisme molt més transversal, que agrupa gent molt més diversa a qui uneix un objectiu compartit, però no es podrien definir com independentistes centrats com sí que és el PDECat.

¿Els veu més d’esquerres?

Sí, a dins de JxCat hi ha gent d’esquerres i que no es defineix ideològicament perquè creuen que JxCat només ha de tenir l’objectiu de la independència.

¿Però no és millor ser transversal que no pas ser només del centre, per agafar més vot? A Convergència hi havia socialdemòcrates, liberals, hi havia democristians...

La gràcia és que si tu estàs centrat, tens capacitat de matís cap a un cantó i cap a l’altre. A mi em fa l’efecte que ser molt transversals i no tenir un punt fixat et fa imprevisible, poc sòlid, desorienta amb segons quin tipus de política i segurament et fa poc contundent amb polítiques que aquest país necessita actualment.

¿Els independentistes centristes no eren el Partit Nacionalista de Catalunya de Marta Pascal?

Diria que no. No segueixo amb exactitud com es defineixen, però un partit independentista centrista ha d’estar implantat a tot el territori, i ha de tenir experiència de govern. Això ho representa molt millor el Partit Demòcrata que no pas el Partit Nacionalista, que és un partit nou i que s’haurà de veure què és.

¿El PDECat es presentarà en solitari a les eleccions?

Ara mateix, sí. Hi haurà una papereta que dirà Partit Demòcrata.

Què vol dir ara mateix?

Que en aquests moments no hi ha cap altra opció que presentar-se en solitari a les eleccions. És el mandat que tenim dels nostres òrgans de dins del partit i per tant nosaltres treballem amb aquesta hipòtesi, que és l’única que tenim sobre la taula actualment.

És a dir, ¿el divorci amb Junts per Catalunya s’ha consumat?

Durant dos anys he intentat que l’independentisme centrista s’agrupés al voltant d’un sol partit, que havia de ser el PDECat o JxCat. He tingut moltes decepcions personals i de projecte, i és honest quan dic que a hores d’ara no veig possibilitats d’acord. L’opció és presentar-se en solitari a les eleccions.

Vostè va ser diumenge a Lledoners. ¿Van parlar d’anar en coalició o d’alguna altra opció?

No, hi ha companys i amics a la presó a qui continuarem donant suport. No només vaig estar amb el Jordi Sànchez, també vaig estar amb el Jordi Turull, vam compartir l’anàlisi política de construir però des de personalitats diferents.

¿Hi perd o hi guanya, JxCat, anant per separat?

El dia després de les eleccions tindrem més diputats independentistes, això és el que desitjo.

Què els separa? Puigdemont?

No, en Puigdemont diria que era més un nexe d’unió.

I doncs?

Nosaltres venim d’un llegat de quaranta anys, tenim vocació de govern i de parlar amb tot l’arc parlamentari. Una manera d’entendre la política diferent del que hem viscut dins de JxCat. Quan el PDECat li diu a JxCat que és important que governem la Diputació de Barcelona [amb el PSC] perquè l’independentisme no hi suma, hi ha sectors de JxCat que no hi estan d’acord. Si el PDECat no hagués existit, JxCat no estaria governant a la Diputació. I el tema ideològic: defensem la petita i mitjana empresa, el món rural, els autònoms [...]. Ens diuen que necessiten un partit que els representi.

¿Hi ha diferents velocitats en relació amb la independència, amb JxCat?

Estem per la independència, però ens diferencia el simbolisme. Segurament les formes ens diferencien més que la velocitat.

Per exemple?

Quan parlem d’implantar la república, estem totalment d’acord que el país ho necessita. Però actualment dir que implantarem la república d’acord amb el mandat de l’1 d’Octubre de forma immediata, com es diu a vegades, és sobrer, crea expectatives a la gent que no es poden complir. Un partit independentista seriós s’ha de pronunciar de forma més realista.

¿Les eleccions que venen han de ser plebiscitàries?

Amb més del 50% dels vots es poden fer accions que fins ara no s’han fet a nivell diplomàtic. El 2015, quan JxSí i la CUP no arribem al 50%, hauríem d’haver reconegut que aquell plebiscit no havia acabat de sortir com havia de sortir. Ara bé, no visualitzo que les properes eleccions només vagin d’independència. En el mateix nivell hi haurà la necessitat de governar bé, els problemes socials i la reactivació econòmica.

¿El candidat serà Àngels Chacón o Marc Castells?

El candidat serà qui decideixin els associats.

Per què creu que han marxat del PDECat Puigdemont i els presos?

El PDECat representa el llegat polític de CDC i això hi ha gent que no ho comparteix. El PDECat no és un partit d’esquerres i hi ha gent a qui li costa, i el PDECat posa l’interès de governar al mateix nivell que el de denunciar la repressió. El PDECat ha estat molt generós, d’aquí la barreja de decepció i tristor.

¿Puigdemont no se sent còmode amb el llegat de CDC?

Segurament representa una altra època, representa el que ha liderat l’1-O, però ho ha de respondre ell.

Quantes baixes hi ha al PDECat?

Un 21% dels nostres associats. Hi ha gent que pensava que el partit desapareixeria i, en canvi, ha demostrat tenir arrels fondes.

¿Se li fa coll amunt imaginar que Meritxell Budó, Damià Calvet o Albert Batet són competidors?

Sí. Però hi ha molta gent al PDECat que creu en el projecte i vol tirar endavant. Ja he fet el dol.

CDC està en concurs de creditors. ¿La justícia farà pagar al PDECat la factura del cas Palau?

No, no som els successors jurídics de CDC, mai no se’ns ha investigat per aquest cas, bàsicament perquè el PDECat va néixer molt després.

I amb el 3%?

El cas 3% és sobre uns fets que passen 4 o 5 anys abans que neixi el PDECat. Creiem que no se’ns condemnarà, però a diferencia del cas Palau tindrem oportunitat de defensar-nos per explicar per què no som els heures jurídics de CDC.

¿Tenen prou recursos econòmics per fer front a una responsabilitat?

Si l’Audiència Nacional acabés condemnant el PDECat per alguna responsabilitat de CDC, ho veuria com una injustícia i una fórmula de repressió dels tribunals espanyols. Amb via penal no es traspassa la responsabilitat d’una persona a una altra. En tot cas el PDECat té múscul per fer front al que sigui.

El president Torra ha dit que l’autonomia ha sigut un obstacle per a la independència.

Les institucions pròpies ens han permès arribar fins aquí. No ho comparteixo.