De Das a Badia del Vallès: els dos extrems del 9-N
Das, a la Cerdanya, és el municipi amb més percentatge independentista, mentre que Badia del Vallès és on el 'sí-sí' va obtenir menys suports. Per comarques, la del Priorat és la que més adhesió va generar al vot independentista, mentre que la Vall d'Aran se situa a l'altre extrem
BarcelonaEls resultats de la jornada participativa del 9-N radiografiats permeten obtenir una instantània privilegiada del país en termes polítics. Aquest diumenge s'ha fet evident la complexitat del país i, sobretot, la dualitat entre allò que sovint s'ha anomenat el "rerepaís" i les zones metropolitanes. El 9-N té dos extrems, el dels municipis aclaparadorament independentistes i el de les localitats amb més reserves davant una eventual ruptura amb Espanya. Això té traducció amb els nivells de participació. Das (Cerdanya) i Badia del Vallès (Vallès Occidental) representen els dos extrems del 9-N: a Das, el 100% dels 85 votants van optar pel 'sí-sí', a Badia del Vallès, el 'sí-sí' es va quedar en un 55%.
Malgrat tot, Badia no és el municipi on més percentatge va registrar el 'no'. En aquest cas, el municipi amb més índex de contraris a la modificació de l'estatus polític de Catalunya –que van votar no– és Bossòst (Vall d'Aran), on el 'no' va aconseguir el 22,4% dels sufragis, mentre que el doble 'sí' va arribar al 59,8% dels vots, en detriment de la tercera via. El segon municipi del país amb més suport per al no va ser el també aranès Es Bòrdes, amb el 16% dels sufragis. També a la Vall d'Aran, Canejan és el municipi que més suports va registrar per a l'opció federal o confederal, la del 'sí-no', el 28,6% dels sufragis. I encara un altre detall local que evidencia la complexitat sociològica del país. A Talarn, municipi governat per ERC, i on s'ha fet campanya per al manteniment de l'acadèmia militar, el 80% va optar pel doble 'sí'. Amb una participació del 58%.
La policromia comarcal
Precisament la relació entre els municipis amb més participació i la victòria aclaparadora de l'opció independentista està fora de tot dubte. Ningú perd de vista que si hi ha hagut un col·lectiu que ha forçat una votació com la de diumenge ha estat l'independentisme, mobilitzat fins a l'últim racó, com han demostrat ja no només l'1,8 milions de vots pel 'sí-sí' –equiparables als del sí al referèndum de l'Estatut del 2006–, sinó el fet que els índex de participació més elevats s'hagin registrat en els municipis i comarques amb més vot independentista.
La Vall d'Aran, amb identitat nacional i institucions d'autogovern pròpies, és el territori que menys participació va registrar, al voltant del 20%. De fet, com la Vall d'Aran, tres comarques més no van assolir el 30% de participació, i la independència va rebre els resultats més modestos en un context de poca mobilització dels partidaris de les altres opcions (via federal o confederal, o 'statu quo'). Es tracta del Tarragonès, on només va participar el 26,3%, el Baix Penedès (26,4%) i el Baix Llobregat (29,2%). En aquestes comarques, el doble sí es va imposar amb els sufragis d'entre el 62% i el 80%, els més baixos, per sota la mitjana del 80,8%.
Al Priorat, en canvi, la participació es va disparar fins al 62,7%, homologable a un procés electoral ordinari i per damunt, fins i tot, de votacions com la de l'Estatut. Amb el Priorat, nou comarques catalanes més van registrar un índex de participació per sobre del 50%. Es tracta del Pla de l'Estany (59,4%), el Ripollès (58,1%), Osona (57,8%), el Berguedà (57,7%), la Conca de Barberà (57,6%), les Garrigues (56,3%), el Solsonès (54,3%), la Garrotxa (54,2%) i l'Urgell (50,8%). En tots ells, l'opció de la independència política supera el 89% dels sufragis.
