D'arsenal de Felip V a Parlament

BarcelonaEntre els dies 14 i 17 d'abril del 1931, els únics durant els quals va estar en vigor l'Estat Català proclamat per Francesc Macià, l'Avi va trobar un moment per atansar-se fins al Parc de la Ciutadella. L'acompanyava el també republicà Jaume Aiguader, flamant nou alcalde de Barcelona sorgit de les eleccions municipals del dia 12, en les quals ERC va triomfar a les urnes. L'objectiu de la visita era tan transcendental com senzill: buscar una bona ubicació per instal·lar-hi el futur Parlament de Catalunya, una institució que encara no havia estat debatuda ni aprovada, però que era imprescindible per a la recuperació de les llibertats del país.

Macià tenia bastant clar que el legislatiu català havia d'estar situat al recinte de la Ciutadella. La destrucció del barri de la Ribera per Felip V per construir-hi al damunt la infame fortalesa que havia de dominar la ciutat atorgava a l'indret una càrrega històrica i sentimental que diversos escriptors i intel·lectuals ja havien posat de manifest.

La Ciutadella havia arribat a acollir una guarnició de 8.000 homes. Una part ja havia estat enderrocada, però encara hi quedaven tres edificis: l'antic arsenal, una església i el palau del governador.

Aquella visita no es va tancar amb cap acord i la qüestió es va posposar fins que, l'octubre del 1932, el Govern va acordar buscar urgentment una ubicació per al nou Parlament i va encarregar la missió al jove i enèrgic conseller de Governació, Josep Tarradellas. Ràpidament van sorgir tota mena de propostes. No eren pocs els que apostaven pel castell de Montjuïc o el Palau de l'Agricultura, a les faldes d'aquesta muntanya. D'altres defensaven els antics edificis de la Llotja o de l'Hospital de la Santa Creu. Alguns, com el diari catòlic El Matí o el grup d'arquitectes del GATCPAC, insistien que la Ciutadella era el lloc idoni per acollir-lo, i no només per raons històriques. Des del punt de vista pràctic, els arquitectes afirmaven que el parc era proper al Palau de la Generalitat i tenia prou espai perquè els diputats hi poguessin aparcar els seus vehicles. L'opció de construir un nou edifici, a causa de la urgència, va quedar descartada.

Després d'uns dies donant-hi voltes, van quedar només dos candidats: el Palau de l'Agricultura i l'antic palau del governador de la Ciutadella, que ara acull un institut públic. Va ser durant la visita decisòria que Macià va fer amb Tarradellas als dos edificis quan l'Avi va girar el cap i es va fixar en el vell arsenal que en aquell moment ocupava el Museu d'Art Municipal. Va recordar que les peces artístiques havien de ser traslladades al Palau de Montjuïc i que l'edifici, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, quedaria sense ús decidit. Dit i fet: la Generalitat va sol·licitar al consistori barceloní la cessió immediata de l'edifici i l'acceleració del trasllat del Museu.

Després de rebre el vistiplau municipal, el projecte i les obres es van dur a terme en una velocitat rècord amb una partida pressupostària de mig milió de pessetes. En menys de dos mesos el Museu havia estat traslladat i el cos central de l'edifici acollia la primera institució democràtica catalana en més de dos segles. L'hemicicle, seguint el model anglès, fixava els diputats encarats i el banc del govern al davant de la grada de la majoria. Tan segur estava Macià que les obres acabarien dins del termini previst que va convocar les eleccions catalanes per al 20 de novembre.

"Lleis nostres, en llengua nostra"

Així, el dia 6 de desembre del 1932 el nou Parlament acollia la primera sessió sota la presidència de Lluís Companys. Enmig d'una gran expectació, i amb les tribunes de premsa plenes de gom a gom, Macià es va alçar i va adreçar-se als diputats catalans: "Em plau saludar-vos, honorables diputats, dintre aquests murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l'usurpador de les nostres llibertats. Renascut l'esperit immortal de la nostra raça, pren possessió victoriosa d'aquesta fortalesa per celebrar-hi de nou Corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra".