Els dards d'Ayuso i altres presidents autonòmics a Catalunya per Cap d’Any
Els presidents del PP prometen batallar contra els "privilegis" i el socialista García-Page s'hi suma
BarcelonaEls pactes d'investidura de Pedro Sánchez amb l'independentisme han tornat a adobar el terreny del debat territorial a Espanya. Conscients del moment polític, els presidents autonòmics han aprofitat els seus discursos de Cap d'Any per marcar perfil de cara al 2024, on ja s'albira la negociació d'un nou model de finançament autonòmic. Tot plegat, mentre l'independentisme pressiona pel pacte fiscal després de tancar l'any havent aconseguit un pacte per la llei d'amnistia, una de les reivindicacions estrella des de l'inici de la judicialització del Procés.
En aquest context, i amb més o menys vehemència, els presidents del PP a Madrid, Castella i Lleó, Múrcia, Extremadura, Galícia (ara, en clima preelectoral), Andalusia i Aragó han fet una defensa a ultrança de la Constitució i de la "igualtat" entre espanyols en els seus discursos de Cap d'Any. Un dard a Catalunya i un avís a navegants per la negociació que el PSOE manté oberta amb ERC i Junts en dues taules diferents i amb verificació internacional i on cap dels dos partits independentistes renuncia a pactar un referèndum.
Des de Madrid, la presidenta Isabel Díaz Ayuso no ha trigat ni un minut a treure l'artilleria: el seu discurs ha arrencat carregant directament contra l'amnistia, un "greu error" que, segons ella, ha dut Sánchez a encadenar el seu destí als designis de la "minoria" independentista basca i catalana. Enmig de les acusacions de lawfare contra els jutges, Ayuso ha sortit en defensa la independència del poder judicial i del rei Felip VI, i ha erigit el seu executiu en dic davant del "govern comunista" de PSOE i Sumar per garantir la "convivència".
El president aragonès, Jorge Azcón, que governa amb Vox, també ha estat molt dur amb els acords de Sánchez. "No permetrem que els vergonyosos pactes amb l'independentisme ens releguin a espanyols de segona", ha clamat. L'ha seguit de prop el president andalús, Juanma Moreno, que ha brandat l'espantall dels privilegis que, a parer seu, negocien l'Estat, Catalunya i els independentistes. Moreno, que té majoria absoluta a Andalusia, ha avisat que la veu dels andalusos "sonarà fort, i on hagi de sonar, per impedir una Espanya" desigual. Com a anècdota, la presidenta extremenya, María Guardiola, ha animat a brindar amb cava, però d'Extremadura.
La comparsa de García-Page
Els dirigents del PP han tingut aquest diumenge una comparsa insòlita: el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que és del PSOE. Insòlita, sí, però no sorprenent per als que saben de quin peu calça el dirigent socialista, l'únic que va protestar al consell federal del PSOE quan Sánchez va animar a "fer de la necessitat virtut" i avalar l'amnistia per culminar el que a les files socialistes han batejat com "el retrobament total" amb Catalunya. El líder del PSC, Salvador Illa, va fer servir aquesta mateixa expressió en el seu discurs de Cap d'Any d'aquest dissabte. Davant d'aquesta retòrica, Page ha assegurat que aixecarà la veu "perquè no parlin només" aquells que volen "torpedinar" la Constitució i "vulnerar" els drets dels espanyols.
Els altres dos presidents autonòmics socialistes que van sobreviure a la desfeta del PSOE a les eleccions del maig, la navarresa María Chivite i l'asturià Adrián Barbón, han apostat per un to més moderat. Optant pel perfil baix després de l'enrenou amb l'alcaldia de Pamplona, en mans de Bildu gràcies al PSOE, Chivite ha apel·lat a la unitat i ha instat a fugir del "soroll" per governar per a tota la ciutadania. Per la seva banda, Barbón ha garantit que defensarà un finançament que, dins de l'estat "plural" que és Espanya, respecti els valors de la "solidaritat" i la igualtat.
En una sintonia diferent s'ha situat el discurs del lehendakari, Iñigo Urkullu, que ha demanat defensar l'autogovern basc i no donar-lo per garantit. El mandatari basc s'ha desmarcat així de les al·lusions a la "llibertat", la "igualtat" i la "Constitució" de la resta de presidents de PSOE i PP, i a les portes d'un any electoral al País Basc ha defensat la gestió del PNB. "Euskadi ha canviat i s'ha transformat", ha conclòs. És el seu últim discurs com a president autonòmic: el candidat a lehendakari del PNB serà Imanol Pradales, un perfil amb qui els jeltzales encaren un nou cicle electoral amb un Bildu enfortit i que també estrena candidat.
Comunitats infrafinançades
A Catalunya, el president Pere Aragonès va aprofitar el discurs del dia de Sant Esteve per demanar que el 2024 sigui l'any de l'acord per un "finançament singular" que permeti a la Generalitat recaptar tots els impostos, una fita que el també coordinador nacional d'ERC ja visualitzava quan es va aplicar el 155. Pedro Sánchez es va obrir a parlar-ne durant la reunió amb Aragonès el 21 de desembre a Palau, on els dos presidents van pactar reunir la taula del diàleg entre governs abans de l'abril i una llei de plurilingüisme, entre d'altres.
El finançament autonòmic també va aparèixer als discursos de Cap d'Any de dissabte dels presidents de dues de les comunitats més perjudicades pel sistema vigent a banda de Catalunya: el País Valencià i les Illes Balears. El president valencià, Carlos Mazón, es va comprometre a promoure millores "des del rigor i sense privilegis", mentre que la presidenta balear Marga Prohens va exigir un "finançament just" acompanyat "d'autonomia fiscal". A Palau, però, ningú compta amb fer pinya amb dos governs en què el PP ha de mirar a Vox abans de fer qualsevol pas.
