Dani Gallardo, condemnat a quatre anys i mig de presó

MadridQuatre anys i mig de presó per a Dani Gallardo pels delictes d'atemptat a l'autoritat, lesions lleus i desordres públics. L'Audiència Provincial de Madrid ha condemnat el jove detingut durant les protestes per la sentència contra el judici del Procés de l'octubre del 2019 a Madrid, tot i les expectatives que havia generat l'aixecament de la presó preventiva tan bon punt va acabar el judici. Després d'un any a Soto del Real, el 17 de novembre passat el jutge que ara l'ha condemnat li va concedir la llibertat provisional. El temps passat ja a la presó farà que pugui sortir-ne abans, però Gallardo hi haurà de tornar després d'aquesta dura sentència.

El tribunal no ha satisfet l'aspiració màxima del ministeri públic, que reclamava sis anys de presó, però assumeix la seva tesi: que Gallardo va colpejar un agent de la Policia Nacional que va enxampar la seva amiga Elsa Vilkki en una plaça cèntrica de Madrid quan la concentració en solidaritat als presos polítics ja es dispersava. El jove va defensar durant el seu interrogatori que ni havia participat en la mobilització ni havia pegat al policia, sinó que només s'havia interposat entre ell i Vilkki, però els jutges s'han cregut els agents, que van relatar com Gallardo va colpejar amb un pal de fusta el casc del funcionari. L'haurà d'indemnitzar amb 2.100 euros. A més, Vilkki també ha estat condemnada a un any de presó per desordres públics.

El cas de Dani Gallardo havia agafat molta volada política a Catalunya per la desmesura de la presó preventiva i per la vinculació que l'independentisme n'havia fet amb la solidaritat cap als líders del Procés condemnats. "Sis anys per solidaritzar-se amb el poble català", denunciava el Movimiento Antirepresivo de Madrid, el grup de suport que ha finançat la seva defensa jurídica, en una pancarta el primer dia del judici.

Un missatge que quedava totalment esmenat ja al principi de la seva declaració, quan Gallardo va voler fer saber al tribunal que la seva presència en els aldarulls d'aquell 16 d'octubre va ser pura coincidència: estava bevent cerveses i fumant porros amb la seva amiga, va dir. No va ser gratuït que els joves expliquessin això al tribunal ni que el seu advocat s'interessés per quant d'alcohol havia consumit Gallardo. En el seu escrit de conclusions va intentar que s'eximís la culpabilitat com a conseqüència de l'embriaguesa, però no ha convençut l'Audiència Provincial de Madrid. L'estratègia de defensa tampoc va agradar al Movimiento Antirepresivo, que va comunicar públicament que es desvinculava del cas.

Adhesió total a la tesi acusatòria

Durant la primera sessió de judici es va arribar a recrear amb el testimoni dels agents l'escena principal dels fets. Un dels participants es va aixecar de la cadira per reproduir com Gallardo va agredir un policia i els jutges li han donat la raó. "Va colpejar per l'esquena i de sobte, amb un pal, fins a dues vegades el cap de l'agent –diu la sentència–. Es tracta d'un pal de fusta d'uns 90 centímetres de llarg i set d'ample, amb sis claus que el travessaven i que sobresortien uns 2,5 centímetres per un dels costats. Per les seves característiques i la violència de l'impacte va arribar a perforar parcialment el casc de protecció de l'agent".

L'adhesió del tribunal a la tesi acusatòria és pràcticament total, tret dels anys de pena que sol·licitava la Fiscalia. Amb el testimoni dels agents que van detenir Vilkki, els jutges en tenen prou per determinar que els dos joves es trobaven entre un grup que marxava de la concentració i causava desperfectes al mobiliari urbà –també hauran d'indemnitzar l'Ajuntament de Madrid–. En canvi, no donen credibilitat a dos testimonis de la defensa que van assegurar que Gallardo i Vilkki no venien de la Puerta del Sol, on havia tingut lloc la mobilització, sinó que els van veure directament a la plaça de la Villa, on es van produir els fets jutjats.

La condemna suposa un punt i a part en el cas Dani Gallardo, el manifestant ignorat per l'esquerra espanyola tot i el discutible empresonament preventiu, i que va intentar obviar tota la connotació política de la seva causa judicial per salvar-se, sense èxit. La sentència es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Madrid i, posteriorment, al Tribunal Suprem.