Les dades revelen que els comuns són el principal soci del Govern

BarcelonaPere Aragonès va convertir-se en el 132è president de la Generalitat gràcies al suport d’ERC, JxCat i la CUP. Però les dificultats per arribar a la investidura -després de dos intents fallits- ja auguraven un pacte poc consistent. Set mesos després, l’acord de coalició entre Junts i Esquerra se sosté amb saliva dejuna mentre que al Parlament els anticapitalistes s’han retirat com a soci preferent. Els comuns han sorgit recentment com l’aliat per als pressupostos, però aquesta relació no és una simple anècdota: des de l’inici de la legislatura és amb els comuns amb qui el Govern s’ha entès més al Parlament. L’executiu ha hagut de superar 21 votacions entre els decrets i projectes de llei que ha portat a la cambra, disset dels quals han comptat amb l’aval dels comuns (amb 13 sí i quatre abstencions necessàries). La CUP -9 vots a favor- no arriba fins a la tercera posició perquè abans també hi ha el PSC, amb 10 vots a favor i 3 abstencions necessàries.

Si a més de les iniciatives del Govern tenim en compte tota la resta de votacions que s’han fet al ple del Parlament, torna a ser el partit que lidera Jéssica Albiach el que se situa més a prop dels dos partits que comparteixen la Generalitat. Els comuns són els que més vegades han coincidit amb JxCat i ERC en el sentit del seu vot: 550 de 902 vegades, el 61%, i això sense comptar les 85 abstencions que van garantir l’aprovació dels pressupostos i de la llei d’acompanyament, una maniobra pactada amb l’executiu. Des de l’ARA hem repassat totes les votacions que s’han fet en els catorze plens de la legislatura i que ni tan sols la cambra guarda en un registre concret, per la qual cosa el recompte s’ha fet de forma manual amb el revisionament de les sessions. Pel que fa a les coincidències en el conjunt de les votacions -tant si són a favor com en contra o abstenció-, la CUP s’avança als socialistes i arriba al 58% enfront del 54% del PSC. L’escassa diferència entre els tres partits evidencia que el Govern no compta amb un soci inqüestionable i, de fet, practica la geometria variable en les grans qüestions: amb la CUP va acordar la investidura; amb els comuns, els comptes, i amb el PSC tirarà endavant la renovació del CAC, la CCMA i el Síndic de Greuges, entre altres temes.

Com que no és el mateix coincidir votant contra una iniciativa que fer-ho a favor -que implica més consens-, també hem calculat quantes vegades la coincidència s’ha donat en el vot afirmatiu. Un cop més són els comuns els que evidencien ser el millor aliat dels posicionaments dels partits del Govern. Un 73% de les coincidències entre JxCat, ERC i Catalunya en Comú s’han donat en el sí. Una xifra que contrasta, per exemple, amb el percentatge que en aquest capítol registra la CUP: de les coincidències entre els partits del Govern i la CUP, un 56% s’han donat per votar a favor. Pel que fa al PSC, la dada és d’un 72% de vots a favor del total d’ocasions en què les tres formacions han premut el mateix botó a l’hemicicle. De fet, encara que JxCat i ERC han coincidit en global més amb la CUP que amb el PSC, s’han trobat més amb els socialistes en els pronunciaments afirmatius: 290 vegades amb els cupaires i 351 amb els socialistes.

ERC i JxCat, coincidents

És evident, doncs, que la sintonia del Govern -el president Aragonès aposta per una “via àmplia”- amb els comuns ha anat més enllà de la negociació dels pressupostos en el que portem de legislatura, malgrat que els d’Albiach havien advertit, al quedar fora del pacte per investir-lo, que se situarien a l’oposició. Fins i tot hi ha múltiples exemples de com el PSC, Junts i ERC coincideixen a l’hemicicle de la cambra malgrat no haver abandonat encara la retòrica bel·ligerant entre ells.

De bel·ligerància també n’hi ha hagut, i molta, entre ERC i JxCat, especialment en els discursos públics, però a l’hora de la veritat han sigut capaços de mantenir la unitat al Parlament. Els dos partits han coincidit en el 92,5% de les votacions, 834 de 902, i, esclar, en totes les que ha promogut directament el Govern. No obstant, amb matisos. Per exemple, ERC ha votat el mateix que els comuns en 570 ocasions, mentre que JxCat només ho ha fet en 552. Pel que fa a la CUP, els republicans hi han coincidit en 536 votacions, i els de Laura Borràs, en 526. En canvi, la correlació s’acosta més amb el PSC: 496 cops per a ERC i dos més, 498, per a JxCat.

La triple dreta

I què passa amb la triple dreta? Tot i compartir discurs en els temes que més marquen l’agenda política, com la immersió lingüística i el Procés, i malgrat que fan pinya durant les ja habituals picabaralles amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs, Vox, Cs i el PP estan lluny d’actuar com un bloc. Han compartit vot el 41% de les vegades: 369 de 902. L’extrema dreta -ho expliquen veus del partit- acostuma a decidir per lliure el sentit del seu vot, encara que ni taronges ni conservadors li apliquen el cordó sanitari que sí que subscriuen la resta de partits, que voten sistemàticament en contra de les iniciatives de Vox. No obstant això, i malgrat que PSC, ERC, JxCat, la CUP i els comuns les evitin, hi ha, també, algunes coincidències. ERC ha votat el mateix que els diputats d’extrema dreta en el 26% de les ocasions -228-, i JxCat en el 31% -276-, sovint a l’hora de pronunciar-se en contra d’una iniciativa -en 166 i 182 casos, respectivament-. De fet, si la ultradreta es caracteritza per alguna cosa és, definitivament, per anar a la contra. De totes les votacions de Vox, el 59% han sigut per votar en contra -535 de 902-. Per la seva banda, el PSC ha votat en el mateix sentit que Vox en 266 ocasions; la CUP, en 199, i els comuns, en 174.

Set mesos després del debat d’investidura que Aragonès va recolzar en la majoria independentista, al Parlament s’hi han anat imposant altres dinàmiques. Tot i que la CUP ha mantingut un paper rellevant com a soci de l’executiu, ja no és la força més propera a JxCat i ERC: aquest paper l’han estat exercint sobretot els comuns, sense deixar els socialistes gaire enrere. “No em conformo amb la majoria que en aquest debat d’investidura em pugui fer confiança”, va dir el president el dia 20 de maig. La correlació ja ha canviat.