D'Israel a la B-40 passant per l'aeroport: els canvis al Govern posen en qüestió una desena de projectes

BarcelonaEn aquest any i mig que ha durat el govern de coalició d'Esquerra i Junts no només hi ha hagut discrepàncies pel Procés, sinó també per qüestions ideològiques. Hi havia projectes dels de Laura Borràs que no agradaven als republicans i a la inversa, però cada partit aprofitava el poder que tenia en cada conselleria per marcar perfil. Ara que Junts ha deixat mig govern, Esquerra mana a tot l'executiu i hi haurà polítiques que viraran i projectes que quedaran en entredit.

Exteriors

Serret atura l'obertura de la delegació a Israel

L'últim viatge de la consellera Victòria Alsina va ser a Israel i Palestina, on va posar sobre la taula l'obertura d'una delegació de la Generalitat a Tel Aviv. De fet, Alsina ja ho havia discutit amb el president, Pere Aragonès, que havia frenat la seva intenció d'anunciar de manera oficial la nova delegació en aquest viatge. Amb la marxa de Junts de l'executiu, la nova consellera Meritxell Serret ja ha refredat la possibilitat d'estendre la xarxa de la Generalitat a Israel –ara només hi ha una oficina de promoció econòmica d'ACCIÓ–. Ha assegurat que respecta "al 100%" la resolució del Parlament que denunciava les pràctiques d'apartheid contra la població palestina i que prioritza les "línies de cooperació" amb Palestina abans que Israel.

Polítiques Digitals i Territori

Viratge en la política d'infraestructures

El ja exvicepresident Jordi Puigneró pilotava el departament de Polítiques Digitals i Territori. Amb la seva sortida, Esquerra va decidir no mantenir l'àmbit digital a escala de conselleria i ho ha situat com un àmbit més repartit dins dels departaments de Presidència i Empresa. No és l'únic canvi que es preveu en aquest departament que ara pilota Juli Fernández, sinó que també hi haurà una nova orientació d'infraestructures. Junts defensava reclamar l'ampliació de l'aeroport del Prat, mentre que els republicans no en són partidaris –de fet, aquest va ser un dels primers conflictes que van afrontar al Govern–. ERC també rebutja el projecte de la B-40 (el quart cinturó entre Terrassa i Sabadell), cosa que sí que defensava l'equip de Puigneró. Fernández fins i tot ha participat en campanyes en contra d'aquesta infraestructura, ja que ell vol ampliar la xarxa ferroviària.

Economia

Rebaixa de la pressió fiscal i BCN World

En una de les últimes intervencions al Parlament, el ja exconseller d'Economia Jaume Giró va obrir la porta a incloure rebaixes fiscals en els pròxims pressupostos del 2023. En concret, deflactar l'impost sobre la renda (IRPF) –una mesura que han implantat altres comunitats autònomes– i augmentar el mínim exempt de l'impost de patrimoni de 500.000 a 700.000 euros. Aquests canvis ara queden en l'aire, ja que Esquerra no vol tocar la pressió fiscal i, de fet, cal veure quin és el projecte sencer de pressupostos que presenta la nova titular d'Economia, Natàlia Mas. Els comuns –un dels potencials aliats per aprovar-los– ja li han demanat que sigui més d'"esquerres" i la creació d'un nou impost. Més enllà dels comptes del 2023, també hi ha un altre projecte que ara pot quedar en entredit: el BCN World. Junts n'era partidari –també el PSC–, mentre que els republicans sempre s'han mirat el projecte amb recel.

Justícia

Un protocol a les presons que va tensar els socis

Amb la llibertat dels presos polítics, la conselleria de Justícia va tenir un menor focus mediàtic. Tot i això, hi ha una qüestió que va tensar els dos socis i que està vinculada, precisament, als centres penitenciaris. La consellera Lourdes Ciuró va endurir el protocol de contenció dels presos al·legant que la normativa anterior, feta per ERC, no havia servit per frenar un augment de les agressions a funcionaris. La decisió va molestar els republicans i, en boca precisament d'un ex-pres, Raül Romeva, va criticar que no hi havia "cap necessitat" de fer aquests canvis i que es necessitava temps perquè l'anterior protocol funcionés. Al marge d'aquest assumpte, també hi ha oberta la carpeta del Memorial Democràtic. Enric Pujol havia de ser el nou director que substituís Vicenç Villatoro, però era una decisió de Ciuró que no va tenir temps de fer efectiva. Ara podria canviar.

Drets socials

Una nova normativa contra les ocupacions delinqüencials

Amb l'últim pacte de coalició ERC-Junts, les polítiques d'habitatge van anar a parar a Drets Socials. Pocs dies abans de sortir del Govern, aquest departament i el de Justícia van anunciar una modificació al Codi Civil i a la llei de l'habitatge per donar eines als ajuntaments i a les comunitats de veïns per fer front a les "ocupacions delinqüencials". La idea és que consistoris o veïns puguin instar directament el jutge a desallotjar un pis ocupat on hi hagi activitat delictiva i el seu propietari legítim sigui un gran tenidor d'immobles que es desentén de la situació. El canvi de normativa no va agradar a ERC i, especialment, a la conselleria d'Interior, que va denunciar que no era una mesura consensuada. Hi haurà un altre factor que caldrà tenir en compte. Fins ara el nou conseller, Carles Campuzano, era el director de Dincat, entitat des d'on negociava i –criticava– el Govern per aconseguir millores en àmbits com els serveis residencials o les prestacions socials. Ara seurà a l'altre costat de la taula.

Salut

La internalització del 061 pot accelerar-se

A diferència dels projectes que perillen, a Salut n'hi ha un que es pot accelerar amb el canvi de Govern: la internalització del servei del 061 Salut Respon. El departament de Salut s'hi va comprometre pel pacte de pressupostos del 2022 amb els comuns, però el cert és que ha anat contemporitzant aquesta fita. S'ha creat una oficina i un calendari d'internalització, però el procés s'ha allargat perquè Junts, que pilotava la conselleria, no ho veia clar. "No és convenient, el 061 necessita un sistema de gestió àgil", asseguren fonts del partit, mentre que els treballadors del servei demanen millors condicions laborals i dependre directament de la Generalitat. Cal veure si ara aquest procés s'accelera, ja que ERC governarà en solitari i els comuns tenen més força de negociació de cara als comptes del 2023. La líder dels comuns, Jéssica Albiach, va advertir en aquest ple a Aragonès que per aprovar els pressupostos de l'any que ve el Govern ha d'haver complert tots els pactes dels comptes del 2022.

Universitats i Recerca

Canvis en l'estructura del departament

Amb l'arribada de nous consellers, alguns departaments també preparen una nova estructura. Serà el cas d'Universitats i Recerca, que té previst remodelar la distribució de les direccions generals. En fusionarà dues: la direcció general d'Impacte Territorial i Social, que té les atribucions específiques de Política Lingüística, i la direcció general de Transferència i Coneixement.

Des de l'equip de l'exconsellera Gemma Geis expressen preocupació perquè una d'aquestes direccions impulsava el "pla d'enfortiment de la llengua" a la universitat i opinen que sense una direcció general al darrere ara es pot "encallar". No obstant això, des de la conselleria de Quim Nadal garanteixen que això no passarà, així com el "compromís inequívoc del conseller per impulsar el català". Al mateix temps, asseguren que també donarà continuïtat a les polítiques per impulsar la ciència, en al·lusió directa al projecte de llei que ha de passar pel Parlament. Esperen aprovar-lo (en aquest últim ple l'oposició en bloc va bloquejar la iniciativa de l'executiu) i poder-lo desplegar ja.