D'independentista a unionista: tots els colors que pot tenir la mesa del Parlament
Les negociacions es faran en plena campanya per les europees
BarcelonaDes de l'any 2012 la mesa del Parlament -i la presidència- està pilotada per l'independentisme, però el resultat de les eleccions del 12 de maig obre un nou escenari i això pot canviar.
Just fa tres dies de la cita a les urnes i encara no s'ha obert la negociació de veritat, però el compte enrere ja ha començat: el nou Parlament s'ha de constituir com a molt tard el 10 de juny, just l'endemà de les eleccions europees. Per tant, les converses entre els partits es faran sota la pressió d'una campanya electoral, en què qualsevol moviment en un sentit o un altre pot afectar les seves expectatives de vots. Per això la data en què se celebra aquesta constitució del nou Parlament és clau i la decidirà el president en funcions, Pere Aragonès, que és qui té la potestat legal de convocar-la.
Per què és important l'elecció de la mesa? És qui governa la cambra i en els anys del Procés ha estat en el punt de mira per la tramitació d'iniciatives que xocaven amb la Constitució. Ara bé, amb les noves majories del Parlament aquest focus es difuminarà i caldrà veure si es manté la mateixa tensió en tot allò que fa. El que sí que indicarà, l'elecció de la presidència del Parlament, és cap a on poden anar els pactes de cara a la negociació de la investidura, perquè qui surti elegit decidirà quin candidat o candidats a la presidència de la Generalitat proposa perquè se sotmetin al ple.
A continuació desgranem els principals escenaris de pactes, que possibiliten desenllaços molt diferents.
En aquest escenari, la presidència del Parlament se l'emportarien els socialistes
Per elegir la mesa del Parlament, els diputats escriuen en una papereta el nom del president que volen i voten; i fan el mateix amb les vicepresidències i els secretaris de la mesa, que són elegits per ordre de suport obtingut. En aquest sentit, si les formacions polítiques no arribessin a cap pacte i votessin tan sols els seus propis candidats, la mesa quedaria repartida així: presidència per al PSC; vicepresidència primera per al PSC i la segona per a Junts; mentre que els quatre secretaris quedarien repartits dos per al PSC -si divideix els seus vots suma 21 per a cada secretari-, un per a Junts i un altre per a ERC.
Si Junts i ERC sumessin, podrien assolir la presidència del Parlament i que la mesa seguís en una lògica independentista
Un acord entre Junts i Esquerra podria complicar la vida al PSC per tenir la presidència del Parlament, perquè units sumarien 55 diputats, més que els 42 de Salvador Illa. Així, si els socialistes no es busquessin un altre aliat es quedarien sense tenir la segona autoritat del país. La presidència seria per a Junts o ERC -en funció dels termes de l'acord-; el bloc independentista també assoliria la primera vicepresidència -de Junts o ERC-, la segona seria per al PSC; i pel que fa a secretaris de la mesa, podrien aconseguir dues secretaries i les altres dues serien per al PSC, deixant-ne fora el PP. Per tant, si els socialistes no sumessin amb ningú més, la majoria independentista continuaria liderant la mesa del Parlament. Salvador Illa només podria neutralitzar el front comú de Junts i ERC si convencés els republicans de pactar amb ell o anés a buscar el suport del PP, que podria estar interessat en l'operació perquè seria l'única manera per als populars d'obtenir un lloc a la mesa.
Si establissin una aliança el PSC, Esquerra i els comuns, la presidència podria ser per a algun d'aquests tres partits
Si el PSC pactés amb Esquerra i també els comuns podrien dominar la mesa del Parlament. Els socialistes (o Esquerra) es podrien quedar la presidència perquè sumarien 62 diputats o fins a 68 si també se sumessin els comuns a l'equació. En la votació de les vicepresidències passaria el mateix i obtindrien la primera, mentre que la segona se l'emportaria Junts amb 35 diputats. En el cas de les secretaries, en guanyaria dues el PSC, una altra Junts i una Esquerra. Els comuns podrien accedir a una secretaria, tot i tenir només sis diputats, si el PSC o ERC els cedís el seu lloc.
Els socialistes i els populars sumarien més que Junts i ERC, que podrien anar a buscar la CUP per neutralitzar el pacte
Si Esquerra no estigués disposada a pactar amb Illa, el PSC, per evitar que un front independentista a darrera hora li impedís arribar a la presidència del Parlament, també podria anar a buscar el PP per negociar la mesa. Un escenari que els socialistes no descarten, perquè han assegurat que també obriran converses amb els d'Alejandro Fernández. El PSC i el PP sumen 57 escons, més que els 55 de Junts i Esquerra, i podrien tenir la presidència del Parlament -en funció del pacte a què arribin-. També la vicepresidència primera, mentre que la segona seria per al bloc independentista. En les votacions per als secretaris de la mesa, els socialistes i el PP se n'assegurarien dos mentre que els altres serien per a Junts i Esquerra. D'aquesta manera, hi hauria majoria unionista a la mesa.
L'única manera que tindrien els independentistes de neutralitzar aquest acord seria sumar-hi la CUP o els comuns, que arribarien a 59 o 61, respectivament. Ara bé, si els comuns decidissin jugar a l'altre bloc i sumar amb el PSC i el PP -com a l'Ajuntament de Barcelona-, arribarien als 63 diputats i superarien el bloc independentista.
Pel que fa a l'extrema dreta (Vox i Aliança Catalana) estaria exclosa de qualsevol equació perquè la resta de partits -menys el PP- van signar en campanya establir-hi un cordó sanitari.