Cursa per trobar l'antídot contra la corrupció

BarcelonaLa desena legislatura tenia tots els números de quedar monopolitzada pel debat sobiranista, que prometia -i promet- un xoc sense precedents amb l'Estat. L'aposta d'Artur Mas, amb el suport parlamentari d'Oriol Junqueras, per convocar una consulta el 2014 semblava capaç d'acaparar tota l'atenció pública en els pròxims anys. Només la cruesa de la crisi i les conseqüències socials de les retallades podien aspirar a fer ombra al procés cap a l'estat propi.

Malgrat tot, el degoteig d'escàndols per presumpta corrupció ha sacsejat l'agenda política també a Catalunya, fins al punt que la lluita contra el frau va esdevenir ahir el fil conductor de la primera sessió de control parlamentari al president de la Generalitat. Gairebé totes les intervencions dels màxims responsables polítics a Catalunya van girar, d'una manera o altra, al voltant de la manera de tallar de soca-rel la gangrena dels casos de males pràctiques que amenacen de devastar la imatge de la política davant d'una cada cop més descreguda ciutadania.

Més que mai es van posar de manifest les presses que semblen tenir tots els partits per aparèixer com els campions de la transparència i la bona fe. Fruit d'això, en els últims dies i hores hi ha hagut una allau d'idees i mesures contra el frau en la gestió pública, promogudes des de totes les trinxeres polítiques. Tothom s'afanya a desmarcar-se de l'altre, a demostrar que té les mans més netes que ningú i a intentar abanderar la nova regeneració democràtica que ara tothom pregona.

Mas acudia a la sessió d'ahir al Parlament amb els deures mig fets. De la cimera anticorrupció que va convocar la setmana passada amb òrgans judicials i de control institucional no en van sortir resultats tangibles, però sí que se n'esperen en la segona trobada, fixada per al 22 de febrer. Les institucions que hi van prendre part miraran de consensuar per llavors un document de propostes. Mas no en va avançar cap, però sí que va demanar paciència als líders opositors que insistien a denunciar que se'ls hagi exclòs d'una cimera que a parer seu no ha servit de res.

Reparació per als exculpats

Mas, però, va aprofitar per fer un parell de suggeriments. D'una banda, va emplaçar els grups a acordar un criteri estable i comú sobre el moment exacte del procés judicial en què s'ha d'apartar un càrrec públic que estigui imputat. A més, es va mostrar disposat a aplicar fins a les últimes conseqüències la transparència -"que surti tot el que hagi de sortir"-, la fermesa -"que es castigui tot el que s'hagi de castigar"- però també la "reparació" dels danys comesos sobre els que hagin estat en el punt de mira i finalment la justícia els hagi exculpat.

Una de les més vehements a l'hora de reivindicar mesures urgents va ser la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. Sense fer cap menció al cas Bárcenas, que ha posat a la picota la cúpula dels populars, Mariano Rajoy inclòs, va instar Mas a "col·laborar" amb el president del govern espanyol per dur a terme uns nous "Pactes de la Moncloa" per tapar la ferida de la corrupció. Va proposar, a més, una llei que obligui els partits a fer públics els seus comptes a través de la seva web i que forci els càrrecs imputats a plegar "de manera immediata".

L'"atreviment" de Sánchez-Camacho en voler presentar-se com a paladí del joc net va exasperar Oriol Junqueras. El president d'ERC va iniciar la seva intervenció en la sessió de control qualificant de "repugnant" el fet que partits amb "dotzenes" d'imputats -i fins i tot de condemnats- per corrupció gosin projectar-se davant de l'opinió pública com a "inquisidors i fiscals".

Tant ERC com ICV-EUiA semblaven ahir més interessats que mai a invalidar el tòpic que tots els polítics són iguals, que els situa al mateix sac dels partits que han tingut més poder institucional a les mans i acumulen més casos investigats.

Les 20 propostes d'Esquerra

Els republicans van difondre un document amb 20 propostes, algunes de les quals presentades i rebutjades en altres legislatures. En un primer paquet sobre aprofundiment democràtic, proposen una llei electoral amb llistes obertes i desbloquejades, més fiscalització en el finançament de partits, limitació de mandats del president de la Generalitat i evitar el bloqueig d'iniciatives legislatives populars al Congrés. En l'àmbit ètic, volen evitar que el delicte de corrupció prescrigui i limitar les retribucions dels càrrecs públics. Pel que fa al dret a decidir, insisteixen a impulsar una llei de consultes, mentre que en el camp de la contractació pública suggereixen centralitzar-la en un òrgan únic.

El dia anterior havia estat l'ecosocialista Joan Herrera qui havia difós el "decàleg" de la seva formació per la transparència i contra el frau. Ahir Herrera va voler lluir el document davant de tota la cambra: un cop esgotat el seu temps en la sessió de control, va abandonar l'escó per entregar en mà els papers a Mas. Un gest que el president li va retreure: "Ja té la foto". En canvi, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, va passar de puntetes sobre el tema, però dies abans també s'havia mostrat partidari de la "tolerància zero" amb les pràctiques fraudulentes. A més, el consell nacional dels socialistes va aprovar el 2 de febrer una declaració contra la corrupció.

Un dels moments de més tensió en el ple d'ahir el van protagonitzar Albert Rivera i Francesc Homs. "El 3% està institucionalitzat", va afirmar el líder de Ciutadans, qüestionant la manera en què es liciten les concessions administratives. "El populisme és l'avantsala del totalitarisme", li va etzibar en la rèplica el conseller de la Presidència.

Més enllà dels duels dialèctics, el Parlament va aprovar per unanimitat recuperar la comissió d'investigació sobre possibles irregularitats en l'àmbit sanitari. I avui es constitueixen les ponències que han d'elaborar la llei electoral i la de transparència i accés a la informació pública. Una bona oportunitat per passar de les paraules als fets i posar fil a l'agulla en la tan pregonada regeneració democràtica.