La cursa militar liderada per Trump arrossega Espanya
Sánchez maniobra per no disparar la despesa militar i estalviar-se el cost polític que li podria suposar
MadridEls problemes que travessen el PSOE i Junts estan fent posposar un debat que, tard o d'hora, arribarà: com i quant augmentarà el pressupost en defensa? Els pròxims comptes públics que presenti la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, sigui aquest trimestre o ja després de l'estiu de cara al 2026, hauran de reflectir un increment en consonància amb les promeses del govern espanyol a l'OTAN. "Espanya és un aliat seriós, compromès i complirà", assegurava la ministra de Defensa, Margarita Robles, aquesta setmana a Brussel·les, on es va reunir amb els seus homòlegs de l'Aliança Atlàntica. Donald Trump ja ha posat sobre la taula la xifra del 5% del PIB i al juny hi ha prevista una cimera de l'OTAN on es podria establir l'objectiu del 3%. La Unió Europea ja es planteja flexibilitzar les regles fiscals perquè els estats puguin gastar més en defensa.
Després de l'última cimera a Madrid, l'any 2022, la Moncloa va situar el 2029 com l'any en el qual arribaria al 2%. El nou horitzó que vol fixar ara el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha obligat Pedro Sánchez a canviar d'estratègia. D'entrada, el president espanyol es mostra crític amb aquesta escalada i al gener va advertir que no atiarà una "deriva militarista que aboqui a una nova cursa armamentista". Aquest posicionament, en part, s'ha vist amb la petició que Espanya i altres països han fet al Banc Europeu d'Inversions liderat per l'exvicepresidenta espanyola Nadia Calviño perquè s'impliqui en el finançament de projectes de la indústria militar i també en les maniobres per intentar que computin altres aportacions que l'Estat fa en l'àmbit de la seguretat. Per exemple, en matèria de lluita antiterrorista, per bé que l'executiu no les ha quantificat.
Sánchez es troba ara amb la contradicció d'haver intentat ocultar la veritable despesa militar –pel cost polític i social que pugui tenir– i ara, en canvi, intentar convèncer l'OTAN que gasta més del que diu. L'última vegada que es van aprovar uns nous pressupostos a l'Estat, a finals del 2022, Hisenda va situar la xifra en 12.317 milions d'euros, que és la que surt exclusivament del ministeri de Defensa, tot i que en realitat era gairebé el doble. Entitats com el Centre Delàs d'Estudis per la Pau fa temps que informen del total de partides repartides en altres ministeris que fan augmentar la despesa i, de fet, el mateix govern espanyol ofereix a l'OTAN unes dades diferents de les que trasllada a l'opinió pública. Per exemple, inclou crèdits del ministeri d'Indústria per a R+D militar.
Al gràfic adjunt es veu reflectida una diferència entre el que reporta l'Aliança Atlàntica en els seus informes i el que conclou el Centre Delàs, perquè aquesta entitat incorpora tot el pressupost dedicat a la Guàrdia Civil –un cos de naturalesa militar amb funcions civils–, els interessos del deute públic corresponents a l'àmbit de la defensa i les despeses sobrevingudes que provenen del fons de contingència. Aquest capítol ha crescut notablement per les ajudes a Ucraïna: els últims anys se situava sobre els 1.000 milions, però l'any 2023 van ser 2.462 milions i el 2024 2.929, segons els càlculs del Centre Delàs. Tot plegat provoca que, segons els criteris que es facin servir per interpretar les dades, el percentatge sobre el PIB de la despesa militar a Espanya ja fregui el 2% actualment, tot i que el que l'OTAN reconeix és un 1,28% el 2024 i deixa Espanya a la cua.
Els indicadors que fa servir l'OTAN beneficien economies petites que, proporcionalment, dediquen més a defensa i, en canvi, perjudiquen països com Alemanya, Itàlia, França o Espanya que, per contra, aporten en "capacitat estratègica i operativa", subratlla l'investigador principal del Real Instituto Elcano Félix Arteaga. En conversa amb l'ARA, explica que el govern espanyol està intentant que es valori aquesta contribució més qualitativa, no tant els diners que s'hi destinen sinó què se'n fa. En aquest sentit, Arteaga sosté que Espanya compleix sobradament amb el percentatge d'inversió en material militar sobre el total de despesa en defensa (30,3%) i se situa per davant de la mitjana de l'OTAN (20%).
Està justificat l'increment?
Un cop vist el mapa de la despesa, alguns experts reclamen aterrar el debat sobre si està justificat aquest increment que alguns veuen arbitrari. "Un pressupost és de suma zero i, si gastes en una cosa, deixes de gastar en una altra. Això s'ha d'explicar. Es fa a l'esquena del ciutadà amb l'argument que hi ha un enemic dolent", critica a l'ARA l'excap de l'estat major de la defensa (Jemad) i dirigent de Podem, Julio Rodríguez. Si amb l'arribada de Trump està més a prop la treva a Ucraïna, està justificat l'augment? Per a Arteaga, de l'Instituto Elcano, sí. En primer lloc, perquè un alto el foc no significa la fi de la guerra, diu. "En segon lloc, tenim un clima hostil de guerra híbrida, amb ciberatacs contra els països", continua, i afegeix: "La necessitat de despesa està justificada tant per l'amenaça com per la percepció d'amenaça".
Discrepa d'aquesta idea Rodríguez, que nega els nivells de perill de què alerta la UE. "S'ha instal·lat una histèria col·lectiva en els governants europeus que Putin envairà altres països", diu Pere Ortega, del Centre Delàs. Tots dos es mostren molt crítics amb el que l'ex-Jemad resumeix com a "negoci de la guerra". "Les guerres han de durar prou perquè siguin rendibles les inversions de les empreses" i, a continuació, comença el "negoci de la reconstrucció", que beneficia la indústria immobiliària, avisa. "Ningú garanteix que més armes donin més seguretat", opina, en contra de la tesi que el rearmament propicia la dissuasió de l'adversari. Els partidaris de la cursa armamentista destaquen que, tenint en compte que els EUA amenacen amb deixar de contribuir en la seguretat europea, els estats de la UE han de fer un esforç.
Ara bé, és viable? La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, advertia fa uns dies que Espanya no té prou capacitat productiva i que només podria assolir les xifres que demana Rutte comprant les armes als EUA, "que té interessos econòmics i empresarials propis". Per aquesta simbiosi Ortega creu que Trump no arribarà al punt de dissoldre l'OTAN, tot i que el seu enemic no és Putin –apunta Rodríguez–, sinó la Xina.
