La cúpula del PDECat perfila la relació amb la Crida
Es reuneix avui amb els exconsellers a Lledoners per buscar una proposta d’encaix al nou espai polític
BarcelonaLa fundació de la Crida Nacional per la República -constituïda com a nova formació política de Carles Puigdemont- obliga el PDECat a moure peça. L’expresident, associat del partit, va presentar en societat diumenge el seu nou instrument polític amb voluntat d’aglutinar l’independentisme -malgrat que ERC i la CUP ja li han dit que no- i de presentar-se a les eleccions. Un objectiu que, d’entrada, topa directament amb la continuïtat del PDECat -almenys tal com s’ha conegut fins ara-, ja que haurà de decidir quina relació estableix amb el nou espai polític, que, tal com va demostrar a Manresa, agruparà almenys bona part de la seva militància, consellers amb carnet del partit -a l’acte hi van ser presents Damià Calvet, Jordi Puigneró, Miquel Buch i Àngels Chacón- i el sottogoverno de la Generalitat. Davant d’aquest escenari, la cúpula del PDECat té previst reunir-se avui amb els exconsellers a la presó de Lledoners Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn per explorar una proposta d’encaix amb la Crida, segons expliquen fonts coneixedores a l’ARA.
El congrés del partit va decidir que fossin els exmembres del Govern, juntament amb el president del PDECat, David Bonvehí, i la vicepresidenta, Míriam Nogueras, els que pensessin una proposta per a l’encaix -ells formen l’anomenada comissió delegada-. Una fórmula que perfilaran avui i que aniran definint en els pròxims mesos, després de compartir-la també amb Puigdemont a Waterloo, amb qui la direcció del partit té prevista una trobada al novembre. Paral·lelament, els fundadors de la Crida -entre els quals hi ha gent del PDECat, també gent de la direcció- debatran sobre les ponències política i organitzativa per culminar el procés de fundació el 19 de gener. Serà posteriorment a aquesta data, apunten la majoria de veus, que la militància del PDECat es podrà pronunciar sobre la proposta dels exconsellers i el tàndem Bonvehí-Nogueras, que fins ara no han tingut la mateixa posició. De fet, Bonvehí no va ser a Manresa (tampoc el secretari d’organització, Ferran Bel, ni la majoria de membres que formaven part de l’antiga direcció de Marta Pascal) i, en canvi, sí que hi van ser Nogueras i el seu entorn, com Lourdes Ciuró, Meritxell Budó i Antoni Postius, entre altres.
Davant la constitució de la Crida com a nou partit -els impulsors ja han iniciat els tràmits al ministeri de l’Interior-, el PDECat ha de decidir, per una banda, si accepta la doble militància (prohibida pels estatuts, si no és que ho autoritza el consell nacional) i quina posició adopta en els comicis als quals es vulgui presentar la Crida. Ara per ara, a excepció de Barcelona -on es perfila un tàndem entre Ferran Mascarell i Joaquim Forn, a la presó-, l’organització de Puigdemont no es presentarà a les eleccions municipals, però sí que té la voluntat de fer-ho a les catalanes, espanyoles i a les europees. Un fet que deixaria el PDECat en un segon pla fora de l’àmbit municipal. En aquest sentit, segons les fonts consultades, dues claus que podria incorporar la proposta de la comissió delegada són que el PDECat accepti la doble militància i que en les conteses electorals en què concorri la Crida el PDECat li cedeixi els drets electorals, com ja va fer el 21-D amb JxCat. “La gent haurà de decidir si ho accepta o no”, reflexiona un alt càrrec del Govern. Una altra veu del món local augura: “Ho veuran diferent els associats més de partit que els que no ho són tant”.
Bonvehí i Nogueras arribaran avui a Lledoners amb els inputs de la direcció del partit, que s’haurà reunit al matí a la seu. Les fonts consultades descriuen tres grups diferents dins l’executiva en relació a la Crida: els que estan aglutinats al voltant de Nogueras i més alineats amb el projecte de Puigdemont; els que veuen bé una “coordinadora” del sobiranisme però que volen mantenir el partit en la primera línia política -que lideren Bonvehí i Bel, entre d’altres-, i un tercer grup molt reticent a la Crida (Xavier Fonollosa o Montserrat Candini).
L’endemà de l’acte a Manresa diversos membres del PDECat consultats per l’ARA, també dels que esperaven amb prudència, veien amb bons ulls l’aposta de Puigdemont. “Genera il·lusió”, apunta un alt càrrec del Govern. “No hi ha cap partit que pugui reunir la gent que es va aplegar dissabte al Congost”, reflexiona un dirigent barceloní, que assegura que la Crida és capaç d’aglutinar persones que fins ara eren alienes a les formacions polítiques.
Altres consultats, però, ho veuen a l’inrevés i auguren una escissió del partit. “Qui en vulgui fer un altre partit, que se’n vagi, no permetrem la doble militància”, diu un dirigent pròxim a Pascal, assumint que el PDECat perdria les cares més visibles a les institucions i que hauria de fer front a una fuga d’associats que segueixi Puigdemont. L’exemple que es posa és el de l’escissió al PNB d’Eusko Alkartasuna, liderada pel mateix lehendakari d’aleshores, Carlos Garaikoetxea, que es va acabar diluint. Un escenari que, asseguren, “Bonvehí està disposat a assumir”. Tanmateix, preguntat sobre aquesta qüestió, fins ara el president del PDECat ha dit que s’arribarà a un acord amb la Crida. Aquest sector més reticent, en què s’enquadren també els moderats, apunten les fonts, estaria avalat per alguns sèniors de l’antiga CDC com els exconsellers Felip Puig, Lluís Recoder i Irene Rigau, o l’exmembre del Consell General del Poder Judicial Mercè Pigem, que volen reivindicar també “l’obra de govern” del partit. Qui no es mulla de moment és l’expresident Artur Mas, que malgrat no ser dissabte a Manresa encara ha de decidir quin posicionament pren.
ERC i la CUP tanquen la porta
Qui sí que va tornar a tancar la porta ahir a qualsevol integració a la Crida van ser ERC i la CUP. L’endemà que Puigdemont apel·lés a la unitat i s’esforcés a dir que a la Crida hi ha espai per a totes les ideologies, el president d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, va marcar distàncies i va titllar el moviment de “reorganització de l’espai postconvergent”. També Mireia Boya, de la CUP, els va acusar de ser de “dretes” i de voler la “uniformització” i no la unitat.
El PDECat afronta de nou què vol ser amb risc de fractura interna. Ara bé, seran els associats els que tindran l’última paraula al gener quan votaran la fórmula ideada pels exconsellers a la presó, quan encararan el judici per fer l’1-O.
