La cúpula del PDECat discrepa per la Crida

BarcelonaA partir de dissabte, quan la Crida presentarà la seva estratègia política i d’organització a Manresa, el PDECat començarà a debatre internament com ha de sumar-se, si s’escau, al nou projecte per “assolir la República” que piloten l’expresident Carles Puigdemont, l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez i l’actual cap de l’executiu, Quim Torra. Més enllà de l’estratègia, el que genera més neguit a la direcció del PDECat és quina fórmula jurídica adoptarà aquest moviment, que, tal com va avançar l’ARA, els seus fundadors es decanten perquè es constitueixi com a partit per poder concórrer a les eleccions. En aquest àmbit, la cúpula del partit no comparteix la mateixa opinió sobre què ha de fer el PDECat si això s’acaba consumant. Fonts de la formació apunten que hi ha com a mínim dues posicions a la cúpula, encarnades pel president, David Bonvehí, i la vicepresidenta, Míriam Nogueras: per una banda, els que volen que la Crida es limiti a ser un espai de “coordinació” del sobiranisme i no desitgen que es converteixi en un nou partit; i per l’altra, els que, defensant que la Crida s’organitzarà com un “moviment polític” (tot i que formalment sigui un partit), defensen que els militants del PDECat han de sumar-s’hi per contribuir a la “unitat”.

De fet, dimecres es va produir aquest “intercanvi d’opinions” a la presó de Lledoners, ja que una comitiva de sis membres de la direcció del PDECat capitenejada per Bonvehí i Nogueras van visitar els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn per abordar la qüestió. Segons fonts pròximes a Bonvehí, es va traslladar als consellers les reticències -de sectors del PDECat- que la Crida esdevingui un partit polític. Un altre dirigent alineat amb ell afirma que d’entrada Puigdemont els havia plantejat el nou projecte com un “paraigua” de l’independentisme. “Si és un partit l’escenari canvia”, afirma, mentre que un altre va més enllà i assegura que el PDECat “no jugarà” si es tracta d’una nova formació. Els dirigents més alineats amb Puigdemont interpreten els recels com la “desconfiança” que pot generar la novetat i insisteixen en la voluntat d’“unitat” sigui quina sigui la fórmula jurídica.

Un cop la nova organització política es presenti dissabte, seran Bonvehí, Nogueras i els exconsellers del PDECat a la presó i a l’exili els que forjaran una proposta de relació amb la Crida -són la comissió delegada que va nomenar l’assemblea el juliol- que votarà la militància.

Carta des de la presó

Després de la reunió a Lledoners, la direcció va remetre una carta dels exconsellers als associats -avançada per aquest diari- en què defensaven la “suma” entre la gent del PDECat i l’espai de la Crida: animaven els militants a participar des de l’inici en la seva fundació. Un missatge que contrasta amb el que fins ara ha enviat l’executiva del PDECat, que no ha impulsat la participació dels associats a l’acte de Manresa i que se’n mantindrà al marge.

“[La Crida] Serà un moviment polític transversal que reculli l’esperit d’unitat de l’1-O”, asseguraven els exconsellers en la missiva a la militància, que afegien que s’havien encarregat que ser membre de la Crida fos compatible amb ser associat del PDECat. Una fórmula que passa perquè s’accepti la doble militància. I els exmembres del Govern empresonats seguien: “L’espai polític que sempre hem representat hi serà ben present, de la mateixa manera que n’hi haurà d’altres molt diferenciats però que, en la síntesi de tots, possibilitarà que gent tan diferent ideològicament treballem plegats perquè Catalunya esdevingui un estat independent”. En els pròxims mesos el PDECat tornarà a dirimir -no sense tensions- què vol ser.