La cúpula de CDC es posiciona a favor del nou partit

BarcelonaConvergència engega oficialment avui la maquinària cap a la consulta del 21 de maig en què la militància decidirà el futur de les sigles creades fa quaranta anys per Jordi Pujol. L’encarregat de presentar a la direcció la pregunta que votaran els afiliats i els simpatitzants -l’opinió d’aquests últims no tindrà valor jurídic vinculant- serà Artur Mas i, segons fonts de la direcció, el seu plantejament tindrà un caràcter “clar i nítid”. “Al contrari que la pregunta de la consulta d’Unió”, resumeixen fa setmanes des de la cúpula del partit, en referència la confusa votació democristiana del juny passat que, al cap d’uns dies, va derivar en el trencament definitiu de CiU.

Amb el reglament definit i amb una campanya que s’allargarà entre el 9 i el 19 de maig, els dirigents nacionalistes ja es preparen per administrar el resultat de la consulta. Segons diverses fonts de l’executiva consultades, una gran majoria de membres de la cúpula s’inclinen per formar un nou partit. “Tots els aspirants a la secretaria general i els col·lectius que els donen suport abonen aquesta idea”, assenyala un dirigent consultat en referència als entorns de Jordi Turull, Germà Gordó i l’espai afí a Josep Rull.

“Si no anem per aquesta via, la refundació no serà creïble”, manté un altre membre de la cúpula. En cas que la militància avali la creació d’un nou espai de centre sobiranista, es posarà en marxa el procés de dissolució de l’actual Convergència. “Això té moltes implicacions legals, des d’aspectes relacionats amb la comptabilitat fins als que tenen a veure amb processos judicials oberts”, indiquen a la sala de màquines de la formació.

Mas, segons membres del seu entorn, és partidari de fundar un nou partit, al qual contribuirà directament amb la posada en marxa d’una plataforma que compta amb els noms de Ferran Mascarell, Oriol Amat i Marina Geli. No és clar encara com confluiran partit i plataforma, ni tampoc el nom d’una hipotètica nova formació. El nom Convergència es podria mantenir a les sigles, però amb cognoms diferents dels actuals. La militància s’ha pronunciat a favor de seguir fent servir la paraula en una futura denominació.

Per a una veu rellevant a l’equip que lideren Turull, Miquel Buch i Neus Munté, optar per la fundació i no per la refundació “permet trencar amb el pujolisme”. El partit està greument tocat des de l’esclat del cas de l’expresident de la Generalitat, i les successives convocatòries electorals han impedit la promesa renovació a fons. Els quadres més joves, sumats als actius del partit a nivell municipal, defensen en gran part la fundació d’un nou espai que “sumi sensibilitats” i que s’impregni “de la gent a peu de carrer”.

Aquestes dues demandes es van fer explícites en un dinar, fet el 24 d’abril, que va sumar alcaldes i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a qui van demanar que “lideri” -a nivell ideològic, no orgànic- la renovació del partit. Tot i que la resposta oficial és que Puigdemont està “incòmode” amb el debat de noms, sectors del partit insisteixen que es posicionarà a favor de l’espai de Turull i Buch amb l’argument que Munté, consellera de la Presidència i una de les dirigents més pròximes al president a Palau, fa costat a aquesta opció. Mas, ara per ara, es manté neutral.

Estructura i ideologia

En cas que l’opció de la dissolució prosperi, es posarà en marxa el procés per definir l’estructura del nou partit i les línies mestres de la seva ideologia. El líder convergent vol una formació sobiranista de “centre ampli”, que integri des de socialdemòcrates fins a liberals, i el model organitzatiu que té més possibilitats de prosperar està basat en un règim d’incompatibilitats que separi els càrrecs de partit i de Govern. La celebració de primàries és també un dels aspectes que apareixeran segur en el disseny de la nova formació.

Els integrants de la nova direcció es triaran en una votació el 23 de juliol, dues setmanes després del congrés fundacional. Un dels principals interrogants és el paper de Mas en el futur organigrama. Membres de la direcció especulen amb una presidència d’honor, mentre que la presidència pròpiament dita -sense responsabilitats executives i, per tant, potser exclosa del règim d’incompatbilitats- podria recaure en Puigdemont. “Serà el que ell vulgui”, sostenen a la cúpula sobre el paper de l’expresident, que encara no ha pres una decisió clau.