La CUP torna a ser clau per fer govern

BarcelonaPer tercera vegada consecutiva la CUP tornarà a ser decisiva. Els cupaires van enfilar-se ahir fins als 9 diputats i tenen a les seves mans, com el 2015 i el 2017, la clau de la governabilitat després que ERC i JxCat es quedessin una mica més lluny de la majoria absoluta amb 65 escons, un menys que fa quatre anys. Tampoc el PDECat, que pretenia ser l’antídot a la dependència atàvica de l’independentisme majoritari amb la formació anticapitalista, li va poder arrabassar aquest paper, ja que va quedar fora del Parlament al no superar el 3% dels vots.

La incorporació a última hora com a cap de llista de l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater -la candidata més ben valorada segons l’última enquesta del CEO prèvia a l’inici de la campanya- ha servit de cop d’efecte i ha catapultat la CUP, que alhora ha aconseguit capitalitzar el malestar de part de les bases independentistes amb la inacció del Govern erigint-se com l’alternativa per reactivar l’embat amb l’Estat.

Així, la lluita fratricida entre les dues grans forces independentistes per ser la força hegemònica de l’independentisme i les crides al vot útil d’aquests dos partits per derrotar el PSC de Salvador Illa no van passar factura a la CUP, que també es va veure afavorida per la baixa participació. Tot i quedar una mica per sota dels gairebé 200.000 vots que va obtenir fa quatre anys, la candidatura liderada per Sabater va passar del 4,4% al 6,6% dels vots fruit de l’elevada abstenció, que li va permetre arribar als nou escons. Un menys que el 2015, quan va assolir els millors resultats de la seva història.

Tot i així, els cupaires van guanyar dos escons més per Barcelona, van sumar-ne un més per Girona i van recuperar la presència tant a Lleida com a Tarragona. Tornar a tenir presència a totes les demarcacions era un altre dels objectius que s’havia marcat la CUP en aquests comicis. Esperonada pels bons resultats obtinguts, Sabater ja va emplaçar ahir ERC i JxCat, però també els comuns, a reunir-se avui mateix per mirar de buscar ponts d’entesa per configurar el nou Govern per no allargar les negociacions en plena crisi.

La cap de llista ja va avançar quines són les línies vermelles que posarà la seva formació per validar el previsible executiu entre ERC i JxCat: l’amnistia i la fi de la repressió, fer efectiva l’autodeterminació, un pla de rescat social i una transició ecològica. “Aquests grans consensos han de ser la prioritat d’aquesta legislatura per plantar cara a aquest marc autonomista, i decidiran el nostre posicionament”, va avisar Sabater. La candidata de la confluència va dir que el veredicte de les urnes envia un “missatge clar” que passa per “un canvi cap a l’esquerra” i per reactivar “el camí cap a la independència”.

Nou debat intern

Aquest resultat aboca la CUP a l’enèsim debat intern sobre el paper que ha de jugar en la investidura, en què amb una simple abstenció ja facilitarien que es reedités un nou executiu independentista, però també amb la possibilitat d’entrar al nou Govern. Una discussió que ja es va iniciar en precampanya. Sis dies abans de l’inici de la campanya la militància aprovava un document que establia quedar-se a l’oposició. Era la resposta d’una part de la militància a la voluntat d’assumir responsabilitats de Sabater, que va dir que estaven “més preparats i disposats que mai per governar”.

Una aposta, però, que compta amb l’aval de Poble Lliure, que considera que després de tres legislatures ja toca condicionar les polítiques de la Generalitat. El secretariat va decidir posposar el debat i ara, amb l’impuls que els han donat les urnes, els partidaris d’implicar-se en la governabilitat es faran sentir més. Amb la victòria d’ERC, els cupaires, si més no, no hauran de debatre si investeixen la candidata de JxCat, Laura Borràs, després que Sabater la vetés per la seva imputació però la CUP esmenés aquesta posició poc després.