La CUP s’inclina per no investir Mas

Barcelona“Sembla coherent no votar la investidura de cap govern que no trenqui de manera explícita amb el marc jurídico-polític espanyol [...] i que estigui sotmès al mandat de la troica, encara que es vesteixi amb un compromís social de mínims ”. És la posició de partida del document que debaten fins demà les assemblees territorials obertes de la CUP i les organitzacions amb què es presentarà al 27-S. I el text insisteix: “Abans de votar un govern així seria millor forçar unes noves eleccions”. Aquesta és la tercera tongada d’assemblees que celebra la CUP - Crida Constituent per preparar la candidatura a les plebiscitàries i està encarada a fixar les condicions mínimes que han de complir les aliances abans dels comicis -en forma d’eventuals coalicions- i després -investint o no el cap del Govern.

Segons els documents a debat, als quals l’ARA ha tingut accés, la posició d’inici és no formar part de cap confluència -com la que negocien Podem, ICV, EUiA i Procés Constituent- que no sigui netament independentista i no facilitar la formació de governs que no trenquin amb la legalitat estatal impulsant un procés constituent català unilateral i, a la vegada, que no siguin veritablement d’esquerres. Això implica la priorització de polítiques socials i “el control públic i democràtic dels sectors estratègics, incloent-hi la nacionalització i socialització”. La traducció pràctica seria que la CUP s’inclinaria per no investir Artur Mas i només podria votar la investidura d’ERC -tibant el seu programa cap a l’esquerra- o d’una Catalunya en Comúque no supediti el procés català a l’espanyol, com pretén Podem.

Els mínims per pactar, a debat

Malgrat tot, aquestes qüestions estan pendents de debat. El guió de les assemblees obertes fixa com a primer punt dirimir quins són els mínims a nivell nacional i social per confluir amb altres forces. El segon punt qüestiona si és necessari que, per votar un govern, aquest govern hagi d’estar a favor de la independència, de l’obertura d’un procés constituent unilateral i d’un pla de xoc de mesures socials que avantposi al pagament del deute, o si tan sols han de ser irrenunciables un o dos d’aquests punts. La formació preveu que dimecres es posi en comú el resultat de totes les assemblees i que es validi en el marc de l’assemblea nacional que la CUP celebra el cap de setmana vinent. Sigui com sigui, el seu paper en la investidura -que totes les enquestes apunten que serà clau- s’acabarà de decidir “en el marc d’un procés obert” després del 27-S i, a més de la correlació de força, dependrà igualment “del context social i de lluites”.

Més enllà de les aliances, la CUP aspira a ser una “frontissa entre la majoria independentista i la de ruptura” perquè no es confrontin com voldria Podem, segons un portaveu de la formació. “L’esquerra és majoritària en l’independentisme i l’independentisme és majoritari a l’esquerra, cal una peça que ho lligui”, reflexiona el document, motiu pel qual la CUP, tot i no confluir-hi, vol teixir sinergies amb l’espai de la Catalunya en Comúi que participi del procés constituent. Tres dels reptes que planteja el document són lligar la ruptura social i la nacional, protagonitzar “la més ferma oposició a la burgesia catalana retalladora i sotmesa als dictats de la troica ” i oferir “una mà estesa a la classe treballadora espanyola”. I, pel que fa al procés, la CUP vol disputar “l’hegemonia als sectors liberals” i no ser percebuda “com a últim vagó d’un tren conduït per CiU-ERC”, per poder-hi eixamplar la majoria social.

Així mateix, les assemblees debaten un document organitzatiu que articula els òrgans en els quals la CUP es trobarà amb les altres formacions que integren la llista de la Crida Constituent. Aquests òrgans serien el grup d’acció parlamentària -per coordinar l’activitat dels diputats-, les Trobades per la Unitat Popular -obertes- i una nova taula d’organitzacions locals i nacionals afins que es reuneixi dos cops a l’any.