La CUP vol separar el referèndum de la llei de desconnexió

BarcelonaEstigui a punt al maig -com planteja la CUP- o al setembre -com va anunciar Carles Puigdemont-, el referèndum d’independència quedarà regulat en els pròxims mesos al Parlament. Els grups independentistes han de resoldre encara un dubte principal: crear una llei específica de referèndums o incloure la regulació de la consulta dins la llei de transitorietat jurídica, la que també ha de servir per a la desconnexió. La CUP pressiona a favor de la primera opció perquè vol separar els tempos. “Fins que no es demostri que hi ha una majoria de la població a favor, no es podrà declarar la independència. I això només es pot determinar en un referèndum”, expliquen a l’ARA fonts del partit anticapitalista.

Els cupaires entenen que separar les dues qüestions contribuiria a sumar simpaties entre altres sectors ideològics, com els comuns, partidaris del referèndum però indefinits pel que fa a la independència. “Podríem sumar 83 vots a favor del referèndum (JxSí/CUP/CSQP) i, en canvi, només 72 a favor de la llei de transitorietat”, destaquen les fonts. La idea original de la CUP era ajornar l’entrada en vigor de la transitorietat jurídica fins que s’hagués comprovat el sí majoritari a la independència. Els anticapitalistes accepten, però, que almenys una part de la llei de desconnexió entrarà en vigor abans de consultar la ciutadania, tal com reclama el Govern. L’executiu vol disposar d’un marc legal català -a banda de l’ordenament constitucional espanyol- que empari el referèndum, i no vol sentir a parlar d’una convocatòria a partir d’una llei autonòmica impugnada pel Tribunal Constitucional (TC).

Inimpugnable o il·legal?

Fonts de Junts pel Sí opinen que, pel que fa al referèndum, la CUP és “menys desobedient” que la Generalitat, perquè prefereix seguir en el marc constitucional espanyol fins que la majoria independentista sigui verificable. En canvi, la coalició de govern defensa que s’inclogui la regulació del referèndum en la llei de transitorietat i convocar-lo ja en la nova legalitat catalana. Segons aquestes fonts, fixar un punt de desconnexió seria vist internacionalment com “una mena de DUI per fer el referèndum”, però convocar-lo a partir d’una llei en el marc legal actual podria ser interpretat simplement com un incompliment de la Constitució. El punt intermedi escollit és, tal com va avançar l’ARA, una desconnexió en dos temps, amb la proclamació definitiva de la independència només en cas que el sí sigui majoritari. Però la CUP insisteix que, a part, hi hagi la llei per al referèndum.

Junts pel Sí insisteix en la necessitat de demostrar que d’una legalitat es passaria a una altra perquè el referèndum sigui “inimpugnable”. Una idea que la CUP descarta. “La independència no serà legal. No es passarà d’un marc legal a un altre. El nou marc legal naixerà impugnat pel TC i hi haurà conflicte amb l’Estat”, avisen les fonts cupaires. Aquesta possibilitat no preocupa als anticapitalistes, que defensen la desobediència a les lleis espanyoles. En tot cas, les dues parts admeten bona sintonia per acabar arribant a un acord.

El referèndum, la implementació del resultat i l’impuls del procés constituent seran precisament les qüestions que hi haurà sobre la taula dissabte a Reus en un consell polític extraordinari de la CUP.