La CUP no avala Sànchez i Manté el bloqueig de la legislatura
L’abstenció dels cupaires obligaria Comín i Puigdemont a renunciar l’acta per investir el candidat
BarcelonaJunts per Catalunya i Esquerra feia dies que insistien que només quedaven serrells per a un acord que permetés iniciar la legislatura, però el serrell principal el tenien fora dels seus càlculs: la CUP. Els cupaires, aliens a la majoria de converses de les últimes setmanes, van decidir ahir que s’abstindrien en una hipotètica sessió d’investidura de Jordi Sànchez, una posició que manté el bloqueig de la legislatura. Les quatre abstencions de la CUP deixen una aritmètica complicada: JxCat i ERC sumen 66 escons, respecte als 65 de la resta de l’oposició. Però Sànchez sortiria derrotat perquè hi ha dos diputats que no poden votar: Carles Puigdemont i Toni Comín. El pas al costat de Puigdemont, que ho havia de desbloquejar tot, queda de moment en un simple gest. La possibilitat de noves eleccions és més present que mai.
El consell polític i el grup d’acció parlamentària de la CUP van prendre la decisió després d’una setmana de consultes de les assemblees territorials, en què l’opció de rebutjar Sànchez es va imposar amb claredat respecte a les dues alternatives: l’aval absolut als postulats de JxCat i ERC i la via intermèdia, que suposava dividir els vots per permetre la investidura.
La situació és més complexa que el rebuig de la CUP a investir Artur Mas. Ara, més enllà del nom -que tampoc genera entusiasme entre els cupaires pels posicionaments de Sànchez durant el Procés-, el problema de fons és que consideren que JxCat i ERC volen anar cap a una legislatura autonomista. La proposta dels dos partits independentistes, va dir el diputat Vidal Aragonès, suposa “una submissió total a la legalitat espanyola”. L’ambigüitat en polítiques socials que preveien durant les negociacions també ha penalitzat: “No afronta el patiment de les classes populars en el dia a dia, no entoma les polítiques socials”, va exposar Aragonès, que va concloure: “Diem d’una manera molt clara ni 155, ni 135 [l’article del dèficit i el deute] ni autonomisme. Si no avancem, sempre retrocedim”.
La CUP parteix de la base que el 155 i l’autonomia són cares d’una mateixa moneda: “La limitació de la legalitat espanyola”. L’alternativa dels cupaires és “materialitzar la República” partint de la base de la desobediència a l’Estat i amb el suport de la mobilització popular.
Com deixa la decisió de la CUP el debat de la investidura? De moment, el bloqueig es manté. De res va servir que ERC rectifiqués ahir i avalés el nom de Sànchez, tot i haver-lo posat en dubte divendres. JxCat, ara per ara, veu poc marge per negociar i fonts del partit creuen que l’escenari electoral és damunt la taula, tot i que el rellotge per forçar eleccions no correrà fins que hi hagi votació. A ERC, en canvi, són més optimistes: “Al final s’arribarà a un acord i tindrem president”, va afirmar l’ara diputada Carme Forcadell, i el portaveu d’ERC a Barcelona, Alfred Bosch, va obrir-se a reprendre les converses.
Però ara per ara les vies per investir Sànchez són improbables. L’abstenció dels comuns no la preveu cap partit. Canviar el full de ruta sembla improbable: amb l’amenaça del Tribunal Suprem planant sobre accions i declaracions, ni JxCat ni especialment ERC tenen intenció de mantenir la via unilateral. I la CUP no vol mitges tintes: “No negociarem autonomisme”, va advertir Aragonès.
Tampoc és viable, ara mateix, la via de la renúncia de Puigdemont i Comín. JxCat no preveu, en cap cas, que el president renunciï l’acta. Ell mateix va recordar, quan va delegar la investidura en Sànchez, que el seu pas al costat era “provisional” i que es postularia a la presidència quan pogués. El cas del conseller de Sanitat és diferent: ERC ja li va demanar que renunciés l’escó però s’hi va negar.
La proposta de la CUP passa, un cop més, perquè el president del Parlament desobeeixi i permeti a Comín i Puigdemont votar a distància: “Tenen dret a votar. Si algú en fa una lectura diferent estarà assumint un marc repressiu”, va advertir Aragonès. En cas que poguessin sumar els seus vots, va apuntar el diputat, mantindrien l’abstenció per fer president Sànchez. També ho farien en cas que renunciessin l’acta i cedissin l’escó a un altre diputat, que els cupaires entendrien com una rendició.
L’escenari que s’obre ara passa per diferents fronts. De moment, Torrent iniciarà la ronda de consultes, tot i que encara no ha citat cap dirigent. I en paral·lel hi haurà diferents moviments: per una banda, JxCat i ERC pressionaran la CUP per la necessitat de formar un govern que fugi del 155. Els cupaires hi respondran amb la necessitat de deixar enrere el marc legal de l’Estat. I, entremig, apunten fonts sobiranistes, hi haurà pressió perquè Puigdemont i Comín abandonin l’acta. El fantasma de la repetició electoral torna a ser ben visible en la política catalana.