La CUP crida els seus alcaldes i regidors a desobeir l'Audiència Nacional i a no fer cas de les seves peticions

BarcelonaLa CUP ha reunit aquest dijous a la tarda a Artés (Bages) una trentena de regidors i alcaldes de la formació per explicar-los com poden desobeir l'Audiència Nacional i quines conseqüències pot tenir fer-ho. L'advocada Montserrat Vinyets, de la comissió de juristes de la CUP, ha instat els càrrecs electes a desobeir l'Audiència Nacional en considerar que els requeriments que està enviant als ajuntaments catalans en relació a les mocions de suport a la declaració de ruptura del Parlament són un assumpte polític i no jurídic. "La forma més clara d'evidenciar que és un assumpte polític és desobeir els requeriments d'informació que són injustos i no tenen cap fonament ni empara legal", ha afirmat Vinyets.

La formació anticapitalista ha celebrat aquest dijous una formació jurídica per explicar als seus alcaldes i regidors com poden desobeir els requeriments de l'Audiència Nacional. La trobada ha tingut lloc a Artés i les advocades Montserrat Vinyets, de la comissió de juristes de la CUP, i Eva Pous, d'Alerta Solidària, han volgut deixar clar que les motivacions de la fiscalia i de l'Audiència Nacional "són polítiques i no jurídiques". Per a la formació independentista, aprovar una moció de suport a la resolució rupturista del Parlament "no pot ser motiu de delicte amb el Codi Penal espanyol a la mà".

Per tot plegat, ha detallat Vinyets, la CUP fa una crida als seus regidors i alcaldes a desobeir els requeriments de l'Audiència Nacional, tal com recomana un informe dels juristes de la CUP. A la pràctica, la desobediència vol dir, segons Vinyets, "no atendre els requeriments que els Mossos d'Esquadra fan arribar als Ajuntaments, ja sigui no dient res o bé contestant i explicant els motius pels quals no s'atendran els requeriments". De fet, alguns consistoris governats per la CUP com Celrà i Viladamat ja han optat per aquesta via.

L'advocada cupaire ha detallat que la posició de l'Audiència Nacional en aquest afer "no és única", ja que "hi ha magistrats que han rebut peticions de la fiscalia per obrir procediments per sedició i alguns no les han admès i no han obert cap tipus de diligències, mentre que d'altres han acceptat la denúncia, però a l'hora de fer les comprovacions han decidit arxivar el cas". Amb tot, Vinyets ha criticat el magistrat Ismael Moreno, que, segons la formació, és un dels més bel·ligerants en aquesta qüestió.

Les advocades també han explicat als alcaldes i regidors les conseqüències de caure en un delicte de desobediència a l'autoritat. Segons l'informe dels juristes, això podria comportar que s'ordenés a la Guàrdia Civil, als Mossos d'Esquadra o a la Policia Nacional l'entrada als ajuntaments per aconseguir la documentació requerida, i una pena de fins a 18 mesos de presó i 3 anys de suspensió del càrrec públic. Amb tot, l'informe destaca que, segons el Codi Penal espanyol, "no incorreran en responsabilitat criminal les autoritats que no donin compliment a un mandat que sigui una infracció manifesta de la llei o de qualsevol altra disposició general".

L'informe de la CUP també destaca que, segons el Codi Penal espanyol, per incórrer en els delictes de rebel·lió i sedició cal que hi hagi hagut ús de la violència física, cosa que no ha passat en l'aprovació de les mocions de suport a la declaració del 9-N als ajuntaments catalans.