La CUP demanarà presidir el Parlament a canvi d'investir Aragonès

Primer moviment de transcendència en les negociacions per la investidura. La CUP vol aprofitar la bona mà que li brinden els nou diputats del 14-F i que la fa tornar a ser decisiva per desencallar la legislatura. Així, els cupaires reclamen presidir el Parlament a canvi de donar els seus vots per fer president de la Generalitat Pere Aragonès. Segons ha pogut saber l'ARA, l'aposta per comandar la segona institució més important del país passa per davant de la possibilitat d'entrar a formar part del Govern i és una condició sine qua non per investir el candidat d'ERC. De fet, la CUP ja ha posat dos noms sobre la taula per encapçalar la institució: el de la cap de llista, Dolors Sabater, i el del número 2 de la candidatura, Carles Riera. Res serà senzill. Tot i que ERC veuria amb bons ulls que els cupaires presidissin la cambra catalana, JxCat no tant. Els de Laura Borràs recorden que en els últims anys la presidència del Parlament sempre ha sigut per a la segona força independentista més votada i per tant creuen que els pertoca a ells presidir la cambra.

La CUP no va de farol. "Anirem a totes", afirmen a aquest diari fonts de la formació, que admeten que la decisió final dependrà de la predisposició d'ERC i JxCat a acceptar la fórmula. En un comunicat, els cupaires neguen que assumir la presidència del Parlament sigui una condició sine qua non per investir Pere Aragonès, però admeten el seu objectiu és "garantir que al Parlament s'hi pugui parlar de tot". Que Sabater o Riera agafin el relleu de Roger Torrent, però, també necessitarà l'aval de la militància. El debat intern, com va avançar l'ARA, ja s'ha engegat aquesta setmana amb assemblees territorials, i el consell polític de dissabte servirà per copsar quin és el posicionament de les bases. "Cal batallar per presidir el Parlament perquè és on poden sortir iniciatives de ruptura i nosaltres no tenim por d'assumir les responsabilitats que se'n derivin", subratllen aquestes mateixes fonts. A més, assumir la presidència del Parlament també situaria la CUP en una millor posició per impulsar el seu programa polític, que planteja qüestions com un nou embat contra l'Estat amb un nou referèndum abans del 2025 i superar el marc legislatiu estatal desplegant les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional (TC) o aprovant-ne de noves per defensar la sobirania del Parlament.

I aquí és on la CUP podria marcar perfil respecte a la legislatura passada. Per exemple, el que va passar el gener del 2018, quan Torrent va frenar el debat d'investidura de l'expresident Carles Puigdemont, cosa que els cupaires van criticar amb vehemència. Sigui com sigui, la formació anticapitalista té molt clar que ara no vol repetir l'error d'investir de franc Aragonès com va fer amb Quim Torra el 2018. Aleshores la CUP, en un consell polític extraordinari, va decidir abstenir-se simplement per responsabilitat i sense contrapartides. A més, tenir la presidència de la cambra també li permetria enviar un missatge en clau interna -a la militància- i un en clau externa -a la resta de l'independentisme-. En clau interna, seria una decisió salomònica que intentaria satisfer tant els sectors de l'organització que advoquen per entrar a l'executiu com els que s'hi oposen de totes totes, i en clau externa enviaria un missatge a les veus que acusen la CUP de no voler involucrar-se mai en les principals institucions del país.

ERC i JxCat: mirades diferents

ERC veu de bon grat que la presidència sigui per als cupaires tot i que ho ha de demostrar amb certa contenció per no incomodar JxCat. De fet, abans que la CUP fes el seu moviment, aquest matí el líder dels republicans al Parlament, Sergi Sabrià, ja havia obert la porta a aquesta possibilitat. "Si ho plantegen, estem disposats a parlar de tot, sempre", ha afirmat en una entrevista a Ser Catalunya. Per què Esquerra voldria la presidència del Parlament per als anticapitalistes? Els de Pere Aragonès consideren que per evitar els defectes de la legislatura passada no es pot repetir l'esquema de llavors, en què ERC i JxCat es van repartir els principals càrrecs institucionals del país. Amb l'entrada en joc de la CUP, es compliria aquesta premissa i a canvi Esquerra demanaria als cupaires més compromís a l'hora de donar estabilitat al Govern amb les votacions al Parlament.

Des de Junts no s'oposen al fet que els cupaires entrin a la mesa, però consideren que amb el resultat del 14-F els correspon una secretaria i no la presidència. De fet, fonts d'aquest partit han mostrat la seva sorpresa arran de la informació de l'ARA sobre l'ambició de la CUP de presidir el Parlament. "No ens ho han traslladat en les reunions", asseguren, i mantenen que la seva prioritat abans de parlar del repartiment de càrrecs és abordar l'estratègia de la legislatura. Els cupaires i Junts, de fet, s'han reunit per segon cop des de les eleccions del 14 de febrer aquest matí al Parlament, i segons un comunicat posterior han seguit abordant el full de ruta del mandat.

En tot cas, la CUP també té un altre aliat en aquesta operació: l'Assemblea. La seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha dit aquest dimecres en una entrevista amb Ràdio 4 i La 2 que seria "important" que la CUP pogués arribar a presidir el Parlament, sobretot perquè és un partit polític que s'ha mostrat disposat a "desobeir".

L'escenari més arriscat

El desenllaç té data límit: la constitució del ple del Parlament i per tant l'elecció del seu president no pot anar més enllà del 12 de març. Si JxCat manté el seu rebuig a fer president un cupaire -asseguren que el més "normal" seria una aliança entre ells i els republicans-, la CUP i ERC podrien intentar l'operació deixant de banda JxCat. Però si la fractura independentista es materialitzés en aquesta votació, deixaria molt tocades les negociacions entre ERC i Junts sobre la configuració del Govern i fins i tot s'arriscarien que la presidència del Parlament acabés en mans del PSC si els de Salvador Illa aconseguissin es vots de tots els partits unionistes. Tots els interrogants oberts encara estan lluny de resoldre's, però la CUP ha fet el primer moviment, un moviment que ha apujat la temperatura de la negociació per la investidura.