La CUP posa a debat reclamar l’amnistia dels presos i exiliats

Barcelona“L’amnistia pot ser una via de reivindicació”, apuntava a l’agost la diputada de la CUP Natàlia Sànchez, en resposta a la proposta de l’exdiputat d’ERC Joan Tardà d’aprovar al Congrés una llei d’amnistia que permeti deixar en llibertat els presos polítics en cas de sentència condemnatòria. Davant la poca probabilitat que el tribunal del judici del Procés els absolgui, la CUP ha decidit posar fil a l’agulla i advoca per aquest instrument jurídic que permet que persones que havien sigut declarades culpables d’un delicte passin a considerar-se innocents, a diferència de l’indult, en què es perdona el compliment de la pena tot i mantenir el delicte.

En un document al qual ha tingut accés l’ARA i que se sotmetrà a votació demà al consell polític de Sabadell, la formació anticapitalista planteja aquesta via i refusa l’indult per evitar que es busquin “sortides personals” a un “conflicte que és col·lectiu”. Per aquest motiu, la CUP adverteix que no donaran suport a “posicionaments polítics que puguin suposar una hipoteca per l’exercici dels drets col·lectius”. En aquest sentit, els cupaires proposen vincular l’amnistia amb el dret a l’autodeterminació per “reconèixer els errors polítics de l’estat espanyol” i com a via per a la resolució del litigi entre Catalunya i Espanya. Ho confirma la portaveu del secretariat, Mireia Vehí, que deixa clar que lligar aquests dos conceptes és “una esmena a la totalitat al delicte” pel qual s’acusa als dirigents independentistes empresonats. “La batalla està en el dret a l’autodeterminació”, afegeix.

Com es desplega la demanda de l’amnistia és l’altre punt que es debatrà en el consell polític de demà si, com es preveu, l’òrgan que fa d’intermediari entre les assemblees locals i el secretariat nacional valida aquest recurs jurídic. “Cal discutir si ho aprovem al Parlament i ho portem al Congrés, si ho portem directament a les Corts o impulsem una campanya, també a l’exterior, per denunciar que celebrar un referèndum no es pot considerar mai un delicte”, remarca Vehí. Sigui com sigui, la portaveu cupaire deixa clar que aquestes dues accions no són incompatibles i que es poden realitzar de manera simultània.

La campanya serviria per internacionalitzar el conflicte, com detalla el document, i “generar accions de pressió política i comercial” mobilitzant les aliances internacionals i vinculant el dret a l’autodeterminació com a “eix central de la defensa de l’amnistia també a l’exterior”.

Desterrar la retòrica

La CUP comença a desgranar d’aquesta manera quina ha de ser la resposta a la sentència. Però, més enllà de l’àmbit antirepressiu, el partit assembleari manté la defensa de la desobediència civil i institucional. Crítics amb la retòrica del Govern, els cupaires avisen que la proclama del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, al judici assegurant que “ho tornarem a fer” no pot ser una “consigna buida i diluïda com estan promovent alguns actors des de fa setmanes”, sinó el camí per exercir i no renunciar en cap cas a l’autodeterminació. “Ni tampoc pot entendre’s com un nou exercici de vendre fum al voltant d’una nova versió del momentum màgic” en al·lusió a l’expressió utilitzada de manera recurrent pel president Quim Torra. La desobediència ha de passar, segons la CUP, per l’autotutela de drets.

La resposta a la sentència també ha d’anar acompanyada, al seu parer, d’una mobilització popular continuada que resulti “costosa” per a l’Estat i eviti “una segona Transició” i que impliqui bona part de la societat catalana. Després de jugar un paper cabdal en les últimes mobilitzacions, tot i quedar desdibuixat pel seu caràcter unitari, la CUP aposta per marcar perfil propi respecte a JxCat i ERC per “curtcircuitar les temptatives de pacte reformista de part de l’independentisme governamental amb el règim del 78”. També per evitar fer “seguidisme d’aquells sectors de l’independentisme hegemònic i de l’esquerra sobiranista” que busquen un nou pacte d’estabilitat.